Inca Kola

Ja fa uns dies que em trobo a Lima. Estic agradablement sorprès de la ciutat, el pais ha progressat molt els últims anys mercès a la producció de materies primes (minería) i això es nota a la ciutat. Però el que més m'ha sorprès de Lima és la riquíssima gastronomia peruana que mereix un post apart i que jo ignorava completament. Mentres, afegeixo una foto d la 'beguda nacional', la 'INCA KOLA', un refresc de cola al gust peruà, i que representa a més, l'únic cas en el món on l'omnipresent Coca-Cola no és reina, derrotada pel gust local... Aquest somni empresarial va néixer el 1.935 i va durar fins l'any 1.999, quan la totpoderosa multinacional va comprar el 60% de la marca cobrint d'or, argent i platí als amos locals de la marca. El gust de la Inca Kola és diferent al del refresc americà, la base del gust és essència de 'maria Lluisa', és una beguda dolcíssima, sincerament prefereixo la cola americana. La gent demana la Inca Kola per acompanyar qualsevol menjar, especialment en els 'Chifas', els restaurants locals de fusió chino-peruana, molt extesos i molt bons.