dimarts, 30 de setembre del 2008

El Torrontés

L'Argentina ha aportat, dos coses al món del vi: vins de Malbec excelents (el Malbec, originari del SW francès no és profeta a la seva terra), i una varietat absolutament original: el Torrontés.

El Torrontés argentí és una varietat blanca, que es creu és el resultat del creuament del Moscatell d'Alejandría amb la 'Criolla chica' (denominació argentina del Listan blanc). Durant molt temps el Torrontès s'utilitzava per fer grans produccions, però en els darrers anys s'ha implantat en llocs més frescos i amb menors rendiments.

El resultat d'aquestes pràctiques és un raïm del que s'obté un vi blanc amb una paleta aromàtica molt particular: ruda, rosa, durazno, clau, mel y a vegades l'olor a gerani característica del moscatell. En boca el vi té un equilibri tant ple que sembla un vi dolç quan en realitat és ben sec. Per situra-lo, jo diria que éstà a mig camí entre l'Albarinyo i el Moscatell.


El Torrontés es cultiva arreu de la geografia vinícola argentina, però és a la vall de Cafayate on es creu que s'expressa en una plenitud rara.
A la vall de Cafayate s'hi cultiva la viña fins a 2.500 metres d'alçada, i sens dubte aquest fet li ha de conferir al Torrontès una frescor que no troba a la plana.
El Torrontès comença a ser apreciat als mercats d'exportació i amb el Malbec s'ha convertit amb l'icona de la Viticultura argentina.

diumenge, 28 de setembre del 2008

¡Quiero unas lolas!

L'última moda als boliches argentins és la de sortejar operacions d'implant mamari entre les assitents al local. L'èxit és tant notori que s'en fan ressò els diaris Los Andes i Clarín.
La iniciativa va començar a la veïna província de San Juan i la moda, que s'està extenent com la polvora, ja ha arribat a Mendoza. Amb l'entrada al boliche la noia accedeix a un concurs on es rifa l'implant de pits en algún hospital presuntament reconegut.
Recordar que els implants de pits són molt comuns al pais, i que un es pot operar per 1/5 del preu que es paga a Europa. He de confessar que m'estic fent les càries, un 'empaste' em costa 15€, valga'm la comparació.

D'altra banda, la gent de Marketing no em deixa de sorprendre, i la simplesa humana encara menys. No dubto que aquesta moda argentina s'expandirà a Espanya com ho han fet productes argentins com el CQC o el Ricardo Darín.

divendres, 26 de setembre del 2008

Quebrada de las Conchas

Desde Salta vaig viatjar a Cafayate, una vall a 2.000 metres d'alçada on es cultiva el Torrontés, una varietat de raïm blanc molt especial (dona per escriure un post). La vall de Cafayate s'inscriu en els 'Valles Calchaquíes', una serie de valls altes que van desde la provínicia de Catamarca fins a Bolivia, amb microclimes molt particulars. Mantenen una població indígena ancestral i han sabut conservat l'herència colonial.

Per arribar a Cafayate es puja per la 'Quebrada de las Conchas', una carretera fantàstica, on la natura va cambiant del verd subtropical de la plana de Salta al color terrós àrid desèrtic quan s'arriba a la vall superior. De plantes ufanes es passa a cactus de película d'indis de dissabte per la tarda. Molt guapu...

dimecres, 24 de setembre del 2008

El brot de la vinya


La dita popular diu 'Per Sant Josep el brot al cep'. A l'Argentina el brot ve amb la Mercè... Ahir vaig observar els primers brots del Chardonnay, que és la varietat més matinera. Fa goig de veure com la natura no s'atura mai i com la planta torna a renéixer després de passar l'hivern dormint.
Ara creuo els dits, perquè fins mitjans d'Octubre hi ha perill de gelada.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Lo Kim

Aquest diumenge he tingut l'agradable visita de Lo Kim a Buenos Aires. Varem aprofitar per fer un cap de setmana gastronòmico-festiu, amb sopar al restaurant Casa Cruz, i Diumenge passejant pels carrers de la ciutat. La ciutat era plena de gent que celebrava el començament de la primavera. A les fotos es veu 'La flor' dels jardins de Palermo, i la font de 'Canaletes' de la plaça Catalunya de Buenos Aires. Gràcies per la visita Quim!
Nota: Vaig comprovar que un Dry-martini pot ser una beguda terriblement perillosa, hom pot morir ofegat, enuagat per les olives que l'acompanyen. Recomano anar amb compte!!

diumenge, 21 de setembre del 2008

21 de Setembre, primavera!

La primavera besaba
suavemente la arboleda,
y el verde nuevo brotaba
como una verde humareda.

Las nubes iban pasando
sobre el campo juvenil...
Yo vi en las hojas temblando
las frescas lluvias de abril.

Bajo ese almendro florido,
todo cargado de flor
—recordé—, yo he maldecido
mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,
me he parado a meditar...
¡Juventud nunca vivida,
quién te volviera a soñar!


Antonio Machado

dijous, 18 de setembre del 2008

Coca

Salta és molt proper a Bolivia, i moltes de les costums dels bolivians estan fermament arrelades entre els 'salteños', entre elles el consum de fulla de Coca. 'Coquear' és l'acte de mastegar, com si fos un carmel, la fulla de coca.
Els problemes comencen quan la llei intenta regular els costums. A l'Argentina era prohibit per llei el cultiu, venda i consum de la planta de coca. Perà fa uns anys, els legisladors van modificar-la per adaptar-se a la realitat.
I ara la llei 23.737 del 'Código Penal' diu: “La tenencia y el consumo de hojas de coca en su estado natural destinado a la práctica del coqueo o masticación, o a su empleo como infusión, no será considerada como tenencia o consumo de estupefacientes”.

Conclusió, que un pot consumir coca però segueix prohibida la compra/venda i el cultiu de la planta. Això fa que la coca que es consumeix a Salta entri al pais de contrabando, i que als kioscos dels carrers es vegin cartells com els de les fotos... Uns dissimulen i d'altres no. Al de 'Si hay', jo em pregunto: serà Coca?, o panets vienesos?, o pollastre farcit?, no vaig preguntar-ho.
He de confessar que al restaurant em van servir un tè de coca i em va semblar tant reconfortant com una Maria Lluisa....

dimecres, 17 de setembre del 2008

Salta

Salta és el nom d'una gran província al nord de l'Argentina, que toca amb Chile, Bolivia i Paraguay, i també és el nom de la seva capital.
Visitar Salta et transporta a l'època del 'conquistadores' ja que la ciutat té un aire colonial que Mendoza o Buenos Aires fa temps que han perdut, és més, hi han racons de la ciutat que recorden a Sevilla, amb patis de taronjers i tot. De fet Salta havia format part de l'antic Virreinat del Perú, era un lloc de pas per les rutes entre el Rio de la Plata i les mines de Potosí. Tradicionalment havia tingut més relació amb els territoris andins que no pas amb la plana argentina. La proximitat de Bolivia es nota en els seus habitants, aquí predomina la gent amb trets indígenes, a la resta del pais són minoria.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Duraznos

La vall de Curicó, es troba a 200 km al sud de Santiago de Chile. És una vall molt fèrtil, coneguda per les plantacions de fruiters i de vinya. En Miquel Torres hi té aquí la seva bodega chilena.
Els presseguers (duraznos, 'prunus persica') s'han adelantat a la primavera i ofereixen un espectacle fantàstic a la vista. Al paisatge s'hi van alternant fruiters i vinya, quan tot hagi brotat serà realment espectacular. Aquesta vall és flanquejada per una banda pels Andes, que es veuen ben nevats, i per l'altra per una serralada litoral, que protegeix la vall de l'aire del mar.

divendres, 12 de setembre del 2008

11-S

Si es miren les efemérides de l'11 de Setembre, es veu que es tracta d'un dia funest:
- 11-S-1.714: Caiguda del setge de Barcelona.
- 11-S-1.973: Cop militar de Pinochet a Chile. Assassinat d'Allende.
- 11-S-2.001: Atemptat a les torres Bessones de NY.

Avui he aterrat a Chile. Al lloguer de cotxes, m'han explicat que avui havia d'anar amb molta cura, avui és un dia de disturbis a Xile.
Es veu que en els darrers 20 anys, l'11-S havia estat un dia festiu per conmemorar "l'alliberament" de Xile del comunisme. Ara fa 25 anys, Pinochet, amb l'ajuda dels USA, va bombardejar la seu presidencial i es va fer amb el poder del pais, eliminant el govern democràtic i sotmenten al pais a una dictadura de 17 anys.

Desde fa un any, per llei, l'11-S ha deixat de ser festiu i ara, la presidenta Bachelet presideix un acte on es recorda a Salvador Allende, el president democràtic assassinat el 1.973.
Malgrat tot, molta gent porta banderes nacionals per reivindicar el sentit contrari, i a Santiago i d'altres ciutats hi han disturbis de gent que conmemora la 'gesta' de Pinochet. Sorprèn com de la calma aparent aflora la divisió interna del pais, i com la bandera s'utilitza per reivindicar coses completament oposades.

dimecres, 10 de setembre del 2008

Dulce de leche

Ingredientes:
- 1 litro de leche.
- 230 g. azúcar blanquilla.
- 1 cucharada de bicarbonato sódico disuelto en 1/2 taza de agua.

Elaboración:
Se pone a hervir la leche junto con el azúcar en una cacerola de cobre a fuego lento, sin dejar de mover; poco a poco se le añade el agua con bicarbonato. Está lista cuando espesa y al mover con la pala se ve el fondo del cazo. Se sirve en plató y se puede adornar con pasas.

Existe también una forma simplificada de hacer el dulce a base de leche condensada. Se toma una lata (o la cantidad de latas que se desee) de leche condensada y se la cocina a baño maría durante al menos 2 horas. La lata debe estar cubierta completamente con el agua, para que se cocine todo su contenido. Cuando se abre la lata, lo de adentro será dulce de leche.

El 'Dulce de leche' és pels argentins el que la 'crème chantilly' pels francesos. És el seu postre més estimat i desitjat per tothom. És omnipresent en cartes de restaurants i confiteries, de fet tenen el mal vici d'afegir el 'dulce' a qualsevol tipus de pastís o postre imaginable.
Jo el trobo particularment fastigós. Es tracta d'una massa cremosa de caramel, que se t'enganxa a les dents, ultra ensucrada, i que fa de mal digerir... Trobo que tenen el paladar d'espart aquests argentins...

dilluns, 8 de setembre del 2008

600's











Ja havia explicat que degut a la crisis econòmica cíclica del pais, el parc automovilístic argentí és d'allò més antic. Entre les antiguitats, m'ha sorprès molt de veure circular 600's, de forma habitual, amb mares que porten els nens al cole, l'avi que va a fer un tomb, un adolescent amb el cotxe heredat de familia, una mica com a Barcelona fa 25 anys?.
A l'Argentina els 600's són marca FIAT, i l'anomenen carinyosament el 'Fitito' o la 'bolita'. Én general la gent té molt afecte a aquest cotxe, perquè per molts, com a Espanya, va ser el primer cotxe que van conduir o comprar.
El 1.982 va sortir l'últim 600's de la planta de Buenos Aires, va ser el darrer a fabricar-se a tot el món, més o menys quan corria el Mundial del Naranjito.

De 600's s'en veuen de tot tipus, una mica a imatge dels seus propietaris: rovellats, encerats, tunejats, amb llantes d'aleació, descapotables!!!.
Cada cop que en veig un és com un viatge en el temps...

dijous, 4 de setembre del 2008

Policiales

Els 'Policiales' a l'Argentina són aquelles pàgines del diari on apareixen els 'Sucesos'. Cada dia apareixen noticies amb vandalisme, robatoris, assasinats i violacions.
La inseguretat al pais és un problema d'Estat i sorprèn de veure la quantitat de guàrdies de seguretat armats que circulen per tot arreu, o els barris privats, tancats a l'exterior, on viuen els que tenen més recursos, les reixes i els filats metàlics a les cases, els cotxes amb vidres foscos...

A Mendoza la inseguretat no és excepció, i tothom m'ha avisat d'anar amb compte al tornar a casa al vespre (sempre cal donar dos voltes per veure si hi ha algú), de no caminar pels carrers fora del centre, i de tancar tot a cada moment.
Pels delinqüents locals la vida no importa massa i tothom recomana, en cas d'atracament, donar-ho tot i mai resistir-se. A mi no m'ha passat res encara però si he de creure tot el que diuen, ja em puc preparar...

Per qui ho vulgui consultar, els 'Policiales' de diferents diaris d'avui, el de UNNO és particularment incisiu:

-. Unno
-. Los Andes
-. Clarín

dimarts, 2 de setembre del 2008

El Reus D. i el 'Negro' Páez.











Quina sorpresa vaig tenir ahir en veure que el Reus Deportiu (el millor equip de hockei després del Barça i del Noia ;)) jugava un torneig a Mendoza. De fet va jugar el torneig a San Juan i ahir van fer un partit amistós al Club Talleres de Mendoza, just al costat de la meva oficina.
Fa un parell d'anys que el Reus va fitxar de forma sonada en José Luis Páez, més conegut com a 'Negro' Páez, una llegenda vivent del hoquei. Aquest home ha sigut considerat com el millor jugador del món en hoquei, i va donar 13 anys de títols i glòria al Barça de hoquei i títols mundials a la selecció argentina. A l'Argentina, el 'Negro' Páez és adorat com un model d'esportista a seguir.
El partit va començar amb entrada de banderes, i una orquestra militar va tocar l'Himne Argentí, i 'Els Segadors'!!.

L'Himne Argentí té un estil d'òpereta italiana, però fa goig sentir com la gent el canta amb devoció. L'estribillo final acaba amb un deliri de crits...