L'estat argentí és defineix com a laic i la llibertat de culte és una garantia constitucional. Com a Espanya, l'estat li reconeix a l'Esglesia Catòlica un paper preeminent entre tots els credos i compta amb un estatus jurídic i impositiu diferenciat.
Segons dades estadístiques actualitzades, els credos principals del poble argentí són:
- Catòlics: 76%
- Ateus i agnòstics: 11%
- Evangèlics: 9%
- Testimonis de Jeova: 1%
- Mormons: 1%
- Jueus: 1%
- Altres: 1%
Si comparem amb Espanya, l'Argentina gaudeix d'una major variació de religions alternatives al catolicisme, la major part són religions cristianes d'origen protestant.
Com a punt positiu pel credo dominant, m'he fixat que les esglesies catòliques són plenes els diumenges, amb gent gran però també amb gent jove. La 'Verge de Luján', amb santuari a la província de Buenos Aires, és l'equivalent a la nostra 'moreneta'.
Però el que més m'ha cridat l'atenció és que la major variació de cultes religiosos sobre el paper, és fa essencialment visible en els barris més pobres de les ciutats.
És en aquests barris d'extrarradi (anomenats 'villas miseria') on les religions alternatives han trobat el caldo de cultiu ideal per sumar fidels al marge del credo catòlic dominant.
Pels seus carrers s'hi troben habitualment parelles de mormons evangelitzadors i sobretot s'hi veuen una infinitat de cartells que anuncien centres de reunió dels credos més pintorescos, almenys per mi.
Sento una gran curiosotat per assistir a les reunions d'aquests credos i experimentar com propaguen la seva fe.
També he vist anunciats curanderos (són una religió?), que prometen visionar el futur i suministren pocions especials. Esclar que nosaltres tenim l'equivalent en el Rappel oi?
Estic a l'aeroport de Buenos Aires esperant l'avió que m'ha de portar a casa. Si, dic 'a casa' perquè després de quasi 2 anys expatriat segueixo pensant que casa està a Barcelona. 
Si ahir parlava de crítiques a en Messi, avui, amb la derrota argentina d'ahir contra Catalunya les crítiques ferotges són contra en Maradona. Per sort el Messi estava lesionat que si no li tocava rebre. El més divertit són els comentaris particulars a les notícies dels diaris, no deixen titella amb cap: catalans, Messi, Maradona, tots ben afeitats...
Tots els medis argentins parlaven de la finalíssima entre Estudiantes i Barça. I la finalíssima va ser guanyada, merescudament, pel Barça.
L'estat argentí és defineix com a laic i la llibertat de culte és una garantia constitucional. Com a Espanya, l'estat li reconeix a l'Esglesia Catòlica un paper preeminent entre tots els credos i compta amb un estatus jurídic i impositiu diferenciat.
És en aquests barris d'extrarradi (anomenats 'villas miseria') on les religions alternatives han trobat el caldo de cultiu ideal per sumar fidels al marge del credo catòlic dominant.
També he vist anunciats curanderos (són una religió?), que prometen visionar el futur i suministren pocions especials. Esclar que nosaltres tenim l'equivalent en el Rappel oi?
No totes les fotos són propies: com sempre passa, la bateria de la càmara es va esgotar començant la visita a la part brasilera, quina ràbia que fa!!. Però veient fotos d'altri t'adones de com el paisatge de les catarates és cambiant: segons el cabdal d'aigua, segons el sediment que arrossega el riu, segons l'hora del dia... L'inacabable fluir de l'aigua et deixa embadalit i pots quedar-te hores mirant-lo fixament sense adonar-te del pas del temps. 
Aquest videu està agafat sobre de la 'garganta del diablo', desde la part argentina. El cabdal d'aigua és tant potent, que en caure al saltant aixeca un núvol d'escuma que no deixa veure el fons de la cascada. Veien-l'ho t'agafen ganes de tirar-te i deixar-te portar pel potent corrent d'aigua. També em passa sovint que les alçades em donen ganes de llançar-me al buit...
Em falten paraules per descriure aquest indret. Sovint un desconfia dels llocs eminentment turístics però he de dir que les Catarates d'Iguazú no m'han decepcionat gens, jo diria que m'han al·lucinat!!! 
Després de les Catarates Victoria a l'Àfrica, Iguazú és el conjunt de catarates més notori del planeta, per l'ample del conjunt de salts (1.600 m), per l'alçada (80m.) i pel cabdal d'aigua que poden arribar a arrossegar (6.500 m3/s) en l'època més humida.
