dimecres, 23 de desembre del 2009

BON NADAL

Estic a l'aeroport de Buenos Aires esperant l'avió que m'ha de portar a casa. Si, dic 'a casa' perquè després de quasi 2 anys expatriat segueixo pensant que casa està a Barcelona.
I com que 'per Nadal cada ovella al seu corral', jo no podia ser menys... BON NADAL a tothom!!!

dimarts, 22 de desembre del 2009

Catalunya 4 - Argentina 2

Si ahir parlava de crítiques a en Messi, avui, amb la derrota argentina d'ahir contra Catalunya les crítiques ferotges són contra en Maradona. Per sort el Messi estava lesionat que si no li tocava rebre. El més divertit són els comentaris particulars a les notícies dels diaris, no deixen titella amb cap: catalans, Messi, Maradona, tots ben afeitats...
---
"Acabo de llegar de la cancha de Barcelona y ver el HORROR ARGENTINO, no jugamos a nada, no hacemos una jugada, nadie se habla en la cancha, no hay un armado, solo 10 jugadores que se la juegan solitos para hacer la heroica. Por favor Diego RENUNCIA¡¡¡¡¡¡"
---
"El comentario en la platea es de agradecimiento a Maradona porque deja que los seleccionados de medio pelo se agranden, (Bolivia, Peru, Ecuador, Catalanes ) asi no pasamos la primera ronda...Messi...bien gracias ese pecho frio creo que ni a la cancha fue...NO LO LLAMES MAS ...no siente la camiseta..solo le interesa Barcelona y no tiene ni el caracter , ni el liderazgo para estar en la seleccion. Es un muy bue jugador pero tiene SEVEN UP en las venas. SE NECESITA UN DIEZ URGENTE... se que no es el ideal , or su entorno y su mal manejo del vestuario...pero quien , ?? Riquelme??"
---
"No entiendo còmo los argentinos seguimos soportando a este gobierno y a este cuerpo tècnico, es increìble que la minoria ignorante nos domine. o la minoria somos la gente pensante????"
---
"Da lastima ver a la Seleccion argentina en el nivel que esta, no nos respeta mas nadie, ni tan solo una pseudo selección de joda."
---

"No hubiera sido mejor jugar contra Liechestein? Catalunia nos hizo un baile."
---

"Es una enorme necedad tirar el prestigio a los chanchos como se esta haciendo con la Seleccion Argentina de futbol. Claro que todo esto es el negocio de cuatro vivos, en el que esta incluido Maradona. Se jugo contra un rejuntado de mediocres corredores catalanes y se perdio, sin atenuante, 4 a 2, que bien pudo ser mucho mas abultado."
---
"Ningun jugador debería ir a jugar contra una Seleccion ultra improvisada, quemando su prestigio personal. Los dueños de los jugadores, los clubes, que tiene dirigente de verdad, van a hacer como el Barcelona hizo con Messi, van a exigir que no le pongan a su jugador, con la excusa de que esta lesionado o cualquier otra. Estamos en una caida vertical hacia el abismo"
---
"Maradona: Segui chupando!. Pelandrúnes, en el mundial "

---
"Estaba seguro que esto iba a pasar, desde el momento que no ponian al ESPAÑOL, para que no se queme; es que no le tenian fe a nivel tecnicoa a la seleccion; bueno esto es lo como nos va a ir en el mundial; mal necesario para hacer una purga, empezando por la afa y pensar seriamente para el 2014"
---
"Catalanes??? Porqué no juegan contra la selección de Retiro? y luego la de Chacarita?"
---

diumenge, 20 de desembre del 2009

Estudiantes 1 - Barça 2

Tots els medis argentins parlaven de la finalíssima entre Estudiantes i Barça. I la finalíssima va ser guanyada, merescudament, pel Barça.
La majoria de periodistes del pais alaben el paper de Messi amb el Barça, però alguns li retreuen que no aconsegueixi el mateix amb la selecció argentina. Al carrer molts argentins de peu no entenen que Messi fes el darrer gol i el celebrés amb tanta profussió, tal com es va veure per TV.

Jo no entenc de que s'extranyen, en Messi celebrava un gol importantíssim pel seu club, i Estudiantes no representa la selecció nacional argentina.
Es pot ser tant irracional? A l'Argentina i en questions de futbol sembla que si: els seguidors d'Estudiantes han declarat en Messi persona non grata a La Plata.

Es fa cert allò que ningú és profeta a la seva terra.
Adjunto l'article de premsa referit:

"Las curiosas pintadas contra Messi en La Plata (Clarín, 20/12/09)

La hinchada argentina se echó a la calle para cargar contra el delantero del FC Barcelona Lionel Messi, autor del tanto de la victoria del conjunto culé en la final del Mundial de Clubes, en la que se impusieron al Estudiantes de La Plata por 1-2 para alzarse con el título.

Poco después de la conclusión del choque un grupo de aficionados argentinos protestaron contra el '10' culé, al que le achacan su escaso rendimiento con la selección nacional y sus excelentes actuaciones cada vez que se enfunda la casaca azulgrana.

Así, las paredes de La Plata, capital de la provincia de Buenos Aires, aparecieron pintadas que insultaban a Messi. La hinchada también coreó: "Messi no es argentino", al igual que "Messi, haz eso en el Mundial".
"

dimarts, 15 de desembre del 2009

La religió a l'Argentina

L'estat argentí és defineix com a laic i la llibertat de culte és una garantia constitucional. Com a Espanya, l'estat li reconeix a l'Esglesia Catòlica un paper preeminent entre tots els credos i compta amb un estatus jurídic i impositiu diferenciat.
Segons dades estadístiques actualitzades, els credos principals del poble argentí són:

- Catòlics: 76%
- Ateus i agnòstics: 11%
- Evangèlics: 9%
- Testimonis de Jeova: 1%
- Mormons: 1%
- Jueus: 1%
- Altres: 1%

Si comparem amb Espanya, l'Argentina gaudeix d'una major variació de religions alternatives al catolicisme, la major part són religions cristianes d'origen protestant.
Com a punt positiu pel credo dominant, m'he fixat que les esglesies catòliques són plenes els diumenges, amb gent gran però també amb gent jove. La 'Verge de Luján', amb santuari a la província de Buenos Aires, és l'equivalent a la nostra 'moreneta'.
Però el que més m'ha cridat l'atenció és que la major variació de cultes religiosos sobre el paper, és fa essencialment visible en els barris més pobres de les ciutats.És en aquests barris d'extrarradi (anomenats 'villas miseria') on les religions alternatives han trobat el caldo de cultiu ideal per sumar fidels al marge del credo catòlic dominant.
Pels seus carrers s'hi troben habitualment parelles de mormons evangelitzadors i sobretot s'hi veuen una infinitat de cartells que anuncien centres de reunió dels credos més pintorescos, almenys per mi.
Sento una gran curiosotat per assistir a les reunions d'aquests credos i experimentar com propaguen la seva fe.També he vist anunciats curanderos (són una religió?), que prometen visionar el futur i suministren pocions especials. Esclar que nosaltres tenim l'equivalent en el Rappel oi?

dijous, 10 de desembre del 2009

Iguazú (2)

No totes les fotos són propies: com sempre passa, la bateria de la càmara es va esgotar començant la visita a la part brasilera, quina ràbia que fa!!. Però veient fotos d'altri t'adones de com el paisatge de les catarates és cambiant: segons el cabdal d'aigua, segons el sediment que arrossega el riu, segons l'hora del dia... L'inacabable fluir de l'aigua et deixa embadalit i pots quedar-te hores mirant-lo fixament sense adonar-te del pas del temps. Aquest videu està agafat sobre de la 'garganta del diablo', desde la part argentina. El cabdal d'aigua és tant potent, que en caure al saltant aixeca un núvol d'escuma que no deixa veure el fons de la cascada. Veien-l'ho t'agafen ganes de tirar-te i deixar-te portar pel potent corrent d'aigua. També em passa sovint que les alçades em donen ganes de llançar-me al buit...

dimarts, 8 de desembre del 2009

Iguazú (1)

Em falten paraules per descriure aquest indret. Sovint un desconfia dels llocs eminentment turístics però he de dir que les Catarates d'Iguazú no m'han decepcionat gens, jo diria que m'han al·lucinat!!!
Contemplar-les és sentir l'energia viva de la natura a flor de pell, que flueix en forma de milions de litres d'aigua que es precipiten al buit. El soroll de l'aigua, eixordador, la potencia del mullader, una boira d'esquitxos que tot ho impregna, les vistes imponents i la luxuriosa fauna i vegetació que afloren al voltant et deixen completament bocabadat.

Les catarates d'Iguazú fan de frontera entre Argentina i Brasil, això fa que les catarates tinguin una meitat a cada pais dividides pel riu del mateix nom. A l'hora de visitar un costat i l'altre has de passar l'aduana i fer-te segellar el passaport. Al costat argentí s'hi troben la major part dels salts d'aigua, des d'allà les catarates es poden caminar per sobre i per sota a través de pasareles que et fan sentir la força de l'aigua de molt aprop així com caminar a través del bosc tropical. Desde el costat brasiler es disfruta d'una prespectiva més general de les catarates i sobretot d'una visió de privilegi de la 'garganta del diablo', el conjunt de salts que belluguen més aigua. Jo diria que les dues parts són igual de boniques i és imprescindible visitar-les ambdues.
Després de les Catarates Victoria a l'Àfrica, Iguazú és el conjunt de catarates més notori del planeta, per l'ample del conjunt de salts (1.600 m), per l'alçada (80m.) i pel cabdal d'aigua que poden arribar a arrossegar (6.500 m3/s) en l'època més humida.

He tingut sort, he gaudit de les catarates amb molta aigua (el 2.006 es van assecar per uns mesos per la sequera regnant), pocs turistes i amb no massa calor.
En aquesta foto s'aprecia l'alçada dels salts consecutius, per contraposició amb la barqueta de sota. Aquestes barquetes et duen apenes a 50 m. dels salts, on pots gaudir d'una dutxa tropical que ni en els anuncis de Fa...

divendres, 27 de novembre del 2009

Els Andes mendocins

Algunes fotos hivernals dels Andes mendocins. En aquesta latitud la cordillera és enormement àrida i majestuosa.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Cerro Franke (2)

He repetit cim, el Franke de 'quasi' 5.000 metres, que ja havia pujat el darrer mes de Febrer.
Després de passat l'hivern estic una mica més grassonet i els kilos i l'alçada han fet que m'hagi costat més coronar el cim. Als darrers metres he sentit mareig i alguna nàusea i el més curiós, és la son enorme que provoca l'alçada. No se com ho faig però sempre tinc son... Aquest cop han estat 7 hores de pujada i 4 de baixada, 2 hores més en total que el darrer cop...

dimecres, 18 de novembre del 2009

Montevideo

Després de Colonia vaig viatjar a Montevideo, a 2h30 per carretera. L'interior d'Uruguay és verd, molt verd, jo diria d'un verd avariciós. Les vaques pasturen tranquiles en prats inmensos de pendents suaus, apenes interromputs per petits boscos entre turonets. Però després dels prats s'arriba a Montevideo, la capital.

Uruguay medeix 5 cops el tamany de Catalunya, però té menys de la meitat d'habitants. Si ens fixem en els stàndards sud-americans, és el pais amb més igualtat social, menys analfabetisme, menys inseguretat i dels menys pobres de tot el continent. És per això que se l'havia anomenat la 'Suïssa llatino-americana'.
A Montevideo capital hi viu la meitat del pais, això són uns 1,3M d'habitants, uns pocs menys que Barcelona, això dona idea de la dimensió...Montevideo es troba a la riba oriental del Rio de la Plata i en presumeix: un llarg passeig permet disfrutar del riu (que sembla un mar) amb platges, jardins i port, tot ben arrenglerat. Les parelles passejen el gos, les jovencelles prenen el sol (aquí no es fa top-less), i alguns atletes recorren kilòmetres al llarg del magnífic passeig. Jo he pogut disfrutar de la posta de sol.
En general diria que la ciutat té el mateix aire 'vintage' que les parts velles de Buenos Aires: edificis despintats, voreres trencades, cotxes rovellats... tot dona l'idea que Montevideo va tenir una època pròspera que ja ha passat. És com una 'vecchia signora' que conserva rastres d'un passat millor. Com totes les capitals sudamericanes, Montevideo té una plaça/mausoleu dedicada al seu 'prócer', en aquest cas el general Artigas, que es presenta a cavall en una estatua enooooorme. També té un barri antic, amb cases senyorials del s.XIX i la catedral. El que més em va agradar van ser els carrers prop del Mercat del Port, amb cases molt acolorides i un aire molt atlàntic.
A Montevideo m'he trobat amb el Manu, company de fatigues enològiques a França, hem tingut ocasió de recordar els vells temps amb cervesa!.

En la curta visita a la ciutat, he tingut temps de recòrrer els encants vells (grandíssims i plens de trastos), tastar la carn urugaiana (de primera!), i sobretot fer un tast de Tannat, la varietat de raïm nacional.
El Tannat és una varietat de raïm originària de Madiran, al sud-oest francès, no ha sigut profeta profeta a la seva terra, i que s'ha adaptat al clima urugaià amb èxit donant vins intensos i estructurats que mereixen un post apart.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Colonia de Sacramento

Colonia (de Sacramento) és una població urugaiana, a la riba dreta del Riu de la Plata.
La població es va fundar el 1.680 per navegants portuguesos i posteriorment va ser objecte de nombroses batalles amb els espanyols: va cambiar de bando 4 vegades. La seva situació era estratègica pel control de l'entrada del Riu de la Plata, per on baixaven les mercaderies de l'interior del pais i la plata de les mines de Potosí a Bolivia.
El barri històric de Colonia està molt ben conservat, amb muralles i carrers empedrats, testimoni del passat colonial de la zona. Es conserven cases del s.XVII, d'una sola planta i sostres de canya, on es recrea la vida de la colonial de la vila.
En alguns racons hom diria que els vaixells pirates estan per arribar, el riu és tant ample que si no fos pel color marronós de les seves aigües sembla ben bé que et trobis a la vora del mar.
No és extrany, el conjunt històric de Colonia està catalogat com a Patrimoni cultural de la Humanitat desde el 1.995.
Vaig estar una bona estona assegut a la vora del 'mar', i mentre degustava l'excelent carn urugaiana, imaginava com devia ser la vida d'aquells 'inmigrants', ara fa 3 segles...

Centre Català a Mendoza (5)

Continuo amb l'activitat coral al centre. Al principi el repertori era petit, però poc a poc anem aprenent noves cançons. Ahir varem tenir concert amb altres corals mendocines, i varem estrenar 'El meu avi', versió coral.
La interpretació, siguem sincers, no gens brillant, però cada cop que la cantem no puc evitar d'emocionar-me una miqueta...

diumenge, 1 de novembre del 2009

Cementiris


Aprofito que és Tots Sants per explicar quelcom dels cementiris argentins. He quedat sorprès de comprobar que al pais existeixen dos tipus de cementiris: els cementiris públics, de titularitat municipal, i els cementiris privats, que són un negoci amb respectable ànim de lucre.

Els primers tenen un model semblant als cementiris que conec: l'ajuntament té la titularitat dels terrenys on s'ubica el cementiri, tramita l'enterrament dels morts en tombes, nínxols o similars, pagant els familiars dels difunts un tant per l'inhumació i pel manteniment i lloguer de l'espai. El manteniment d'aquests cementiris és un servei públic amb garant constitucional, en base als impostos i recull de despeses del servei funerari.

L'enorme acumulació de gent a les ciutats i la falta de recursos generalitzada dels ajuntaments ha portat a que molts cementiris es trobin en un estat de conservació lamentable, un fet vergonyós per qualsevol societat que pretengui honorar els seus morts.

Desde fa unes dècades, i com a resposta al pèssim estat de molts cementiris públics, l'estat federal argentí va autoritzar la creació de cementiris de titularitat privada. Aquests cementiris responen a la necessitat d'una part de la societat, amb recursos econòmics, d'un indret exclusiu on enterrar i vetllar els seus morts.
Ignoro el funcionament administratiu d'aquests cementiris però he tingut la ocasió de visitar-ne un que es troba ben aprop de la bodega (espero que això no li doni una especial complexitat al vi) i em va encantar, era una mica com passejar per Hyde Park de Londres, grans planes de gespa on, entre petits bosquets d'arbres i flors, només unes petites làpides recorden apenes d'on et trobes. Em van encantar les vistes fantàstiques dels Andes nevats a l'horitzó.
Encuriosit vaig veure com el cementiri oferia multitud de serveis al marge del propi enterrament: mises in memoriam, servei de reposició de flors, serveis psicològics, un ample ventall de merchandising funerari...

Vaja, que allò de 'de morts tots calvos' no és tant veritat: els uns amb vistes al nínxol del davant, els altres amb un bon verd als peus, tot depèn de la butxaca.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

L'hipòdrom de San Isidro

Argentina és un dels paisos amb més cura i tradició en la cria de cavalls, i això es tradueix en la celebració de curses arreu del pais. Buenos Aires compta amb 3 hipòdroms, el més important el de San Isidro. El passat divendres vaig anar a les curses, aquí és una cosa corrent, una mica com qui va al futbol però sense pagar entrada. Diria que en aquestes curses corrents, l'ambient d'apostadors em recorda el dels gitanos al desaparegut canòdrom de la Meridiana. No hi havien ni Rolls Royce ni dones amb barrets sofisticats.
Abans de la cursa els cavalls fan un 'paseíllo' prop del públic i els apostadors examinen els animals amb atenció. Jo no en se res de cavalls però els vaig trobar fabulosos pel tamany i la musculatura, res a veure amb els cavalls que es veuen pasturant a la Cerdanya. Al final del 'paseíllo', els jockeys, vestits de colors llampants, munten els cavalls i enfilen cap a la línia de sortida, mentre els apostadors enfilen cap a les guixetes d'apostes.
A l'entrada de l'hipòdrom et donen un llibret amb un sens fi de dades dels cavalls: edat i pedigrí, pes, tamany, els darrers resultats, nom del jockey... tot plegat no em va servir de res a les apostes, no en vaig encertar cap.
Només una companya de feina, una mica farcideta ella, va apostar per un cavall anomenat 'mermelada' i la va encertar!










Durant la carrera, un locutor infartat retransmet la cursa a ritme vertiginós per megafonia. Una de les curses va ser guanyada 'por un hocico' i varen necessitar el 'foto finish', jo em pixava de riure. Adjunto un videu de mostra...

divendres, 11 de setembre del 2009

Mi camioneta!

No havia ensenyat la flamant 'camioneta' nova (així és com s'anomenen aquí als pick-up's). És una Toyota Hilux doble cabina. Permet portar grans càrregues (ideal per la meva mare), i és un tot terreny però amb el confort d'un turisme.
Assegut al volant d'aquest vehicle, els turismes és veuen ben petits i diria que ets sents més viril, amb més testosterona. Em penso que només em falten les botes i el barret de cow-boy per anar a joc...