Cap el Setembre 08 ja havia parlat de la província de Salta al nord del pais. Fa frontera amb Bolivia i Chile i destaca per trobar-se en una vall que comunica amb la cordillera andina i el seu altiplà.
Salta és una província fantàstica, pels paisatges magnífics que ofereix, per la varietat de climes que presenta i per la història del passat colonial que s'endevina en tot el seu entorn...
M'han sorprès especialment la quantitat d'esglèsies amb petja espanyola que es conserven a la provincia, és quelcom que no havia vist a la resta del pais, i sens dubte donen mostra de l'importància de la ciutat colonial, enmig de l'antiga 'ruta de la plata'.
A diferència de la resta del pais, on tot és una mica abandonat, les esglesies 'salteñas' estan molt ben cuidades, no importa que siguin a ciutat o en mig del no res. No els falta una mà de pintura ni per dins ni per fora, és una prova de la fe cristiana dels seus fidels?
En un pais on quasi tot és més o menys decadent i on la gent no té massa cura ni dels seus paisatges ni del seu patrimoni urbà, trobar aquestes esglésies em fa sentir bé amb mi mateix i em donen pau. Potser m'ho he de fer mirar això...
Aquesta darrera esglesia pertany al nucli de 'Mojón', al bell mig de l'altiplà andí, a la 'puna argentina'. Mereix tot un post sencer...
L'altiplà andí es caracteritza per la presència de grans salars. El més gran de tots és el salar d'Uyuni, a Bolivia, que amb 12.000 km2 és tan gran com la provincia de Lleida. Però a cavall de la provincia de Salta i la de Jujuy hi trobem 'Salinas Grandes', a 3.450 m. d'alçada i amb 7.000 km2 és gran com la provincia de Barcelona!!.
Al contrari del que es pugui pensar, aquests salars no tenen res a veure amb el mar. Es formen en conques endorreiques (acabo d'aprendre aquesta paraula) que vol dir que no tenen evacuació natural de l'aigua. Sempre están rodejades per volcans i la sal és el resultat de l'evaporació de l'aigua de fosa de neu que ha drenat a través de les vores dels volcans. És per això que aquesta sal no té contingut en Iode, cosa que la fa diferent de la sal marina.
L'evaporació de l'aigua, deixa unes curioses formes polièdriques al sòl, hom diria que algú s'ha entretingut a dibuixar un estampat gegantí.
Al voltant del salar s'hi poden veure facilment vicunyes, el parent silvestre de la llama, molt semblant al guanaco però més menuda. 
Aquesta gran superfície blanca dona una sensació d'inmensitat terrible, el reflexe del sol a la sal converteix l'espai en un mirall inmens on se't torra la pell en apenes mitja hora. També dona perque els turistes facin fotos durant hores...
