El diumenge em vaig posar malalat, el que inicialment era un mal de coll es va transformar ràpidament en unes àngines. A les 48h estava KO, rodant pel llit sense poder dormir per l'inflamació, delirant, m'imaginava una romàntica mort per
'amigdalitis aguda' a les antípodes del planeta... En un moment de lucidesa, vaig trobar que no ho era gens de romàntic allò i a l'endemà em vaig decidir de trobar un metge. Fins ara no tenia massa ganes de conèixer res de la sanitat argentina, per si se m'enganxava algo, però ja se sap, quan no vols caldo, dos tasses!.
Com funciona la sanitat argentina?
Com a Espanya, hi ha un doble sistema sanitari, el públic i el privat.
La llei laboral obliga que totes les empreses paguin un % a la Seguretat Social pública (SSP), però també les obliga a pagar a cada treballador els serveis d'una 'Obra social'(OS), l'equivalent a les nostres mútues.
Com és d'imaginar hi han OS completíssimes, que inclouen dentista i cirugía plàstica i d'altres OS que no inclouen res. Qui té una bona OS no ha de temer res en principi i té assegurada una bona atenció. BUPA, Mapfre & cia serien titulars d'algunes de les OS.
L'Argentina té una gran bossa d'economia sumergida, l'activitat laboral s'amaga per evitar pagar impostos i llavors hi han milers de treballadors irregulars sense cap prestació. Aquests treballadors, les seves famílies, els aturats i molts d'altres que no cotitzen en cap OS, només poden recorrer a la SSP.
L'estat disposa per aquesta població d'una xarxa d'hospitals públics. Però és públicament conegut que en aquests centres hi falten llits, hi falten mitjans, hi falta inversió desde sempre, falten centres... Al pais es paguen impostos com en pais de 1r món, però les prestacions rebudes a canvi pels ciutadans són de 3r món, una vergonya perquè això passa en tots els àmbits de l'estat...
M'han recomanat de sobretot no anar'hi a parar: els metges qui hi treballen es troben sobrepassats per l'allau de consultes i molts estan desmotivats, els salaris van en la línia. I com que sovint s'hi ajunta el millor de la societat, és bastant comú que et robin en els recintes hospitalaris.
També he sentit dir que els metges argentins están molt ben formats i tenen molt bon nivell. Veient que el mal generalitzat del país és la falta d'inversió crònica en tots els sectors, em pregunto si la falta d'inversió en la formació dels seus metges permet que surtin tant ben formats com presumeixen.
Vaig anar a una clínica privada, una de 'garganta+oido+nariz'. Em va veure un metge, em va receptar un antibiòtic + analgèsic i 24h després ja estic molt millor... He pogut pagar la consulta mèdica i mèdicaments (uns 40€ en total). Però no tohom s'ho pot permetre desgraciadament.
Avui s'ha jugat el superclàssic Boca - River a la 'Bombonera', l'estadi de Boca. Això ve a ser el Madrid-Barça local, avui el partit ha acabat en empat. Ara mateix cap dels dos equips van gaire ben classificats en el torneig de la temporada, a la tardor s'anomena 'Clausura'. 
He tingut ocasió de visitar el celler 'Miguel Torres' a Xile, que està ubicat a Curicó, molt aprop d'on comprem vi. 
Torno a estar a Xile per feina. He aprofitat el temps lliure per escapar-me fins a la costa de Iloca, a l'alçada de Curicó, a la regió del Maule, 200 km al sud de Santiago. 
El diumenge em vaig posar malalat, el que inicialment era un mal de coll es va transformar ràpidament en unes àngines. A les 48h estava KO, rodant pel llit sense poder dormir per l'inflamació, delirant, m'imaginava una romàntica mort per 'amigdalitis aguda' a les antípodes del planeta... En un moment de lucidesa, vaig trobar que no ho era gens de romàntic allò i a l'endemà em vaig decidir de trobar un metge. Fins ara no tenia massa ganes de conèixer res de la sanitat argentina, per si se m'enganxava algo, però ja se sap, quan no vols caldo, dos tasses!.
Desde fa unes setmanes està en marxa al pais l'alerta sanitaria per un brot de Dengue. El Dengue és una malaltia molt coneguda en zones tropicals, causada per un pool de virus, i amb símptomes de febre intensa, dolors musculars, descomposició. La malaltia ha estat històricament endèmica en tot el nord-est argentí, per tant això vol dir que necessita de mesures fitosanitaries i tractamens preventius. 
Aquests darrers dies el pais ha acomiadat en Raúl Alfonsín, el primer president de la democràcia argentina després de la dictadura del 1.975 al 1.983. Pertanyent al partit radical (la dreta argentina) va ser el primer president democràtic que va trencar amb el passat colpista i va enjuiciar les ex-juntes militars. Un dels seus lemes electorals: "con democracia se educa, se cura y se come". Va morir als 82 anys a casa seva. EPD.
El cos de l'ex-president ha rebut un enterrament d'estat i ha sigut recordat amb emoció per polítics i personatges del pais de tota mena. Algunes de les frases pòstumes respecte a la seva persona: 
