Torno a estar a Xile per feina. He aprofitat el temps lliure per escapar-me fins a la costa de Iloca, a l'alçada de Curicó, a la regió del Maule, 200 km al sud de Santiago. Aquí el paisatge és força verd, la costa és adornada amb uns turonets de pendent suau arran de mar coberts d'avets negres. La sorra de la platja és negra i les cases que hi han, poques, són de planta a dos aigües, amb sostres de planxa de zinc i amb grans porxos de fusta. La gent local circula tranquilament en bicicleta, sovint vesteixen barrets de palla plans, es respira una tremenda tranquilitat.
Aquesta zona de Xile té un no se que que calma l'esperit, alguna cosa que el far-west mendocí no té... M'agrada estar a Xile i m'agrada veure la posta de sol sobre l'oceà pacífic...
1 comentari:
ok tio ya saturaste: por que no te quedas en Xile? o eres tan indio como los mendocinos
y por eso permaneces en esa cuidad? Conozco Mza y vale su pena; prueba vivir en cada uno de los lugares con los que la comparas y recien luego emite opinion
Espero quienes te lean tengan el criterio y la objetividad que a ti te falta para poder apreciarla
Publica un comentari a l'entrada