Malalties de la vinya

Una colecció de fotos amb algunes malalties de la vinya (que estic patint), n'hi per tots els gustos, fongs, insectes, aràcnids, bacteris i fins i tot virus... La vinya és com una senyoreta delicada que cal cuidar.

Mildiu (Plasmopara viticola), es tracta d'una enfermetat causada per un fong, coneguda desde fa molt de temps. Actua en periodes d'alternancia d'humitat i calor. Cal prevenir-la continuament, sobretot a la primavera. S'extén per fulles i tijes, i pot ser molt seriós si arriba a atacar el fruit. Les taques grogues en mosaic a la fulla en són un síntoma inequívoc.

Formigues: les formigues sudamericanes són terriblement agresives, aquest és un problema que no existeix a Europa. No en se dir l'espècie, en el meu cas són unes formigues negres molt grans. Després de la pluja i al final de l'estiu surten dels nius i en una sola nit poden menjar-se una vintena de plantes, literalment.
Agrobacterium tumefaciens, és una espècie de bacteria que ataca el sistema vascular de la planta seccionant-lo, asseca la planta i la fa morir repentinament. La pobra mor amb els raïms penjant... Es reconeix per formar unes tuberositats a les arrels. Molt difícil d'eliminar.
Carencia de Magnesi, en aquest cas no és una malaltia sinó una carencia nutricional del sòl que normalment es pot corregir amb adobs. La carència de magnesi és molt vistosa, les fulles presenten unes digitacions esgrogueïdes molt funkys, molt comú en els sols de Mendoza.
Áranya roja (Tetranychus urticae), són una espècie d'àcars microscòpics que viuen a les males herbes i s'enfilen a la vinya si no es tracta correctament. Ataquen a l'estiu, en condicions de molta calor i sequedat. Produeixen bultets a la fulla com de gofre belga (però sense xocolata), fent-la assecar i caure.
Falta d'aigua: un síntoma que sap reconèxier qualsevol que tingui plantes a casa i marxa de vacances. Les fulles es meceixen i les més basals s'assequen. Regar acuradament és un bon remei.

Terratrèmol a Chile (2)

EL terratrèmol del passat 27-F va ser terrible per Chile i els seus habitants.
Al marge dels danys que s'han vist per TV, he pogut ser testimoni del desastre en l'indústria vitivinícola per la part laboral que em correspòn.
Per sort el gran terratrèmol va tenir lloc just abans de la verema 2010. En aquesta època els cellers están mig buits, a l'espera d'omplir'se amb el raïm de la nova collita.
Tot i així les pèrdues són grans, es calcula que les pèrdues per vessament de vi estarán al voltant dels 400 milions de litres de vi, que han anat a parar directament als desaigües.
En aquestes fotos es mostren dipòsits d'inoxidable, que degut al sotrac del terratrèmol s'han mogut de lloc, s'han abonyegat com una llauna de cervesa o fins i tot que han caigut literalment de costat. La majoria s'han esquinçat i`només això ja provoca el vessament de vi.
El vi que estava a dins, ha anat a parar directament a la claveguera. Les rates i els peixos deuen fer una gran festa...

I les barriques? No han tingut molta més sort, normalment s'apilen a 5 alçades en una mena de racks i totes ordenades en files i columnes numerades.
A la foto, sembla que un gegant hagi jugat a bitlles amb les barriques, ordenar-les serà una dura missió...
El vidre de les ampolles? Tambés s'ha trencat, no podia ser menys... això si que és una bona trencadissa...

Ràfting al riu Mendoza

El riu Mendoza neix prop de l'Aconcagua i pels seus marges baixa l'aigua de desglaç dels cims nevats dels Andes.
És durant l'estiu quan el riu baixa més cabalós, corrents d'aigua marró brollen sorollosos entre rocs amb un brogit de mil dimonis, tot buscant sempre cap a l'est, els pendents més suaus de la plana i molt més enllà, com un somni, la profunditat de l'oceà Atlàntic.
Cap a l'hivern el corrent és més suau i l'aigua més cristalina, però el nivell d'aigua és suficient per practicar esports com el ràfting tot l'any.
A l'hivern no ho recomanaria gaire per allò de la temperatura, l'aigua prové del desglaç i malgrat la protecció del neoprè, els ous et queden encongits com pinyolets d'oliva...
En el ràfting, el treball en equip és clau. El capità (al darrera vestit de negre) va cridant quan s'ha de remar a babor, a estribord o en inversa. La tripulació, sis fornits mariners, executen les ordres amb destresa i vigor, malgrat els esquitxos i els sotracs de la barca. L'objectiu: arribar al final del recorregut sense volcar i amb el mínim de pèrdues humanes.
Després d'una hora de descens i força adrenalina, missió comperta!!
El riu Mendoza no és l'Amazones ni el Noguera Pallaresa però després de vagarejar els ràpids i remar ben fort, una merescuda cerveseta al final fa molt de bé...

Verema 2.010

Estic en plena verema 2.010, algunes fotos de la duresa de la collita...

1/2 Marató de Mendoza

Com ara fa un any, m'he apuntat a córrer una 1/2 Marató (21km.), aquest cop la de Mendoza ciutat. He fet un temps regular (2h.02m.), he acabat amb les cametes ben tiesses... M'han regalat una medalla, ja en tinc dos, soc tot un atleta!!

13 centímetres més lluny

Passat el terratrèmol de Xile, i també passades una dotzena de rèpliques, salvant la desgràcia de les pèrdues humanes, s'han fet públiques algunes curioses macro-consequències del mega terratrèmol Richter-8,8, i que han sortit publicades a nombrosos diaris, no m'invento res:

- L'eix de la terra s'ha inclinat 8 cm.: No se quins efectes pot tenir això, però segur que no són bons.

- Els dies s'han fet més curts: desde el terratrèmol els dies són 1,26 microsegons més curts. A causa del moviment de masses terrestre, el gir del planeta ara és un pèl més ràpid. Un microsegon no sembla massa cosa, però això vol dir que complirem anys més ràpid?, que podrem viure més anys? que ens marejarem per rotar més ràpid?

- Tota la zona propera a l'epicentre s'ha bellugat cap a l'oest, Concepción está ara 3,03 m. més a l'oest que abans, Santiago ha bellugat 27 cm, Mendoza está ara 13 cm. més a l'oest!!! i Buenos Aires ha bellugat 5 cm. també a l'oest.

Una mica és com si el continent s'hagi estirat com un xiclet... costa d'imaginar que una ciutat plena de gratacels com Buenos Aires es pugui moure 5 cm. amb arbres i tot, com si res, com si estigués sobre una catifa...

Això vol dir que estic 13 cm. més lluny de Barcelona? No sembla gran cosa, un passet, però això és per sempre? Vol dir que el bitllet d'avió serà més car? Que tinc la familia més lluny?

- Una illa propera a Concepción ha emergit i ara medeix 2 metres més que abans. S'estan fent medicions a l'Aconcagua (6.952 m.) i sembla que hauria augmentat 50 cm l'alçada.
Vol dir que hem de canviar els llibres de geografia? Vol dir que els andinistes ara ho tenen més complicat perquè han de pujar més amunt?
Tot plegat em fa pensar que La Terra és un planeta viu en el qual hi som de préstec, com formigues al jardí...

La cura de la vinya

Com qualsevol ésser viu, la vinya és una planta susceptible de posar-se malalta. Si volem tenir una bona collita de raïm a la tardor, cal tenir-ne cura durant tot l'any, especialment a la primavera. La vinya és com una nena delicada, és sensible a tota mena de mal·lures: fongs, àcars, arnes, cucs... fins i tot virus i bactèries.

Les enfermetats més comunes són uns fongs anomenats 'mildiu' i 'oïdi'. Per protegir la planta d'aquests fongs, es fan varis tractaments al llarg del cicle vegetatiu de la vinya, de forma de protegir-ne les tijes, les fulles i els fruits. La composició dels tractaments és molt variable però el més freqüent és pulveritzar solucions de coure i/o sofre (en líquid o en pols) per evitar els fongs. En llocs com Mendoza (amb un clima molt sec) 3 o 4 pulveritzacions anuals poden ser suficients per evitar l'atac dels fongs, en llocs humits com Galicia, en poden caldre més de 12.

A la foto de sota es veuen els efectes del 'mildiu' (plasmopara viticola) en una fulla de vinya. El 'mildiu' és un fong molt comú en molts tiupus de cultius, quan l'atac passa de la fulla al fruit, la collita corre el risc de perdre's o ser de baixa qualitat.

L'Albert a Mendoza

El darrer dissabte havia d'anar a Chile per trobar-me amb l'Albert (el meu germà) a Valparaiso. Però el terratrèmol del dissabte va fer impossible que ens trobessim, jo no vaig atravessar la cordillera i ell ha estat vagant per Chile buscant una forma de tornar. Al final li han donat un vol de sortida cap a Barcelona que deu sortir en aquests moments desde Buenos Aires, així que ha fet una parada tècnica de 24h a Mendoza per visitar-me.

A Mendoza ha pogut conèixer la ciutat, ha gaudit de la carn argentina (de vedella s'entén) i del vi d'un servidor. També hem gaudit dels supermojitos del carrer Arístides de matinada, cosa que ens ha fet llevar a l'endemà amb vacilacions, per anar a visitar les vinyes i el nou celler.

A les vinyes hem comprovat l'estat de maduresa del Malbec, sembla que encara li queden un parell de setmanes per ser collit. M'ha agradat molt rebre la teva visita broder, gràcies!!