Asado Fin de Vendimia

Per celebrar el final de la verema, el capataç convida als veremadors a un 'asado', (el palt nacional sempre és present, sempre que hi hagi carn al mercat).
Es canten milongas i corridos. Les milongas són cançons llargues que expliquen històries tristes, els corridos són per cantar en grup i ballar. Els joves beuen un melón-loco, que és una mena de kalimotxo fet dins d'un meló. Corre el mate i la migdiada campestre.

El Centre Català de Mendoza

He descobert que hi ha un 'centre català' a Mendoza. Dissabte m'hi vaig acostar a veure si tenia sort per veure el Barça, però estava tancat i barrat. Per la web sembla que fagin moltíssimes activitats, però l'apariència era d'abandonament. Ho seguiré provant.
També hi ha un 'Centro Asturiano', tindran sidra??.
http://www.centrecatalamendoza.com.ar

Cristina K.

Aquests dies he pogut seguir de prop els discursos de la presidenta K. Al marge de la qualificació de 'populista' o 'peronista' i d'altres etiquetes polítiques amb que se l'obsequia, poseeix un magnetisme innegable i és una seductora de masses. En els seus discursos desplega tot els seus encants, i la veritat, m'agrada veure-la... és com una encantadora de serps.

Plomalls

Sempre he vist plomalls prop de piscines, càmpings i jardins municipals. Aquí creixen silvestres.
Mentre, les carreteres sequeixen bloquejades per agricultors, i a Buenos Aires es barallen populistes (peronistes) contra oligarquies conservadores, tots en els seu nom.

Trànsit

El trànsit argentí és caòtic, hi han poques indicacions, i les que hi han són confuses. Els 'cedas' són orientatius, i dones amb bebé travessen l'autopista a peu. Hi han senyals de trànsit rares-rares, com p. ex:'NO TRACCIÓN A SANGRE', es refereix a animals, persones o morcillas??

Mentres aquesta setmana els agricultors bloquejen carreteres, protesten pels baixos salaris, els impostos creixents i la forta inflació. I la presidenta Kirschner els tracta d'egoïstes miserables.
Per això, aquest cap de setmana es preveu falta de llet i carn a les grans ciutats... no hi haurà 'asado' doncs? Això si que pot iniciar una revolució!!

Pasqua

Per Semana Santa fa mal temps per definició, tant se val que estiguis a Manresa, Melbourne o Montreal. I així ha sigut a Mendoza, ha plogut, ha fet sol, fred i calor, tot en pocs dies. Els 'mendosinos' aprofiten les vacances per, pujar a la cordillera, o bé anar fins a Xile.

Vaig passar el diumenge de Pasqua amb la familia del Fabio, un amic del Russo (gràcies Jaume!!). La familia Totera es reuneix en una casa-cabana sobre el pantà de Potrerillos. Va ser un dinar a l'aire lliure, unes 20 persones, taula llarga amb tovalles de quadrets blancs i vermells, a l'estil sicilià. I tot rodejats de muntanyes de 3.000 m. amb el cim nevat.

I quin és el menú?: Asado!!!. L'asado és l'àpat nacional, consisteix en fer a la brasa, qualsevol part d'una vaca. Qualsevol dia és un bon dia per fer 'asado' a l'Argentina.
Les denominacions dels 'cortes' són varies: 'entraña, bife, chorizo, matambre, lomo, tira...', i tots són bons. Ser vegetarià a l'Argentina = ser ben desgraciat.
El cap de familia s'encarrega del foc i la carn, i al voltant es va xerrant, bebent vi i cervesa... Ja a taula, la carn s'acompanya amb verdures al foc i verd. I de postres? es menja un 'roscón' molt semblant al nostre tortell i es regalen ous de xocolata. La sobretaula s'allarga fins que es pon el sol, i no cal dir que vaig aprofitar per fer la migdiada...

El Gauchito Gil

Conduint per Argentina, constantment es veuen capelletes als marges de la carretera. Moltes criden l'atenció per les banderoles vermelles, hom diria altars dedicats a la gloria del comunisme. Pero no, es tracta del 'Gauchito Gil', un sant popular no reconegut per l'esglesia. El 'Gauchito' era un indígena de la zona de Corrientes, que a finals del s. XIX. es va negar a participar a la guerra del moment. Com és habitual en els rebels, fou perseguit i mort. Defensor de desamparats, va ser un Robin Hood de l'època i se li atribueixen miracles i curacions varies.

És sorprenent la fe que desperta, la gent basteix altars per tot arreu de forma espontània, amb devoció especial dels camioners. Cada banderola és una petició complerta, la gent deixa monedes, ampolles de vi i cervesa (plenes!) com ofrenda. Al voltant dels altars sembla ben bé que hi ha hagut un botellón...
Adjunto estampeta i l'oració, la fe mou muntanyes, mai se sap...
Hi han altres capelletes, dedicades a la 'Difunta Correa' o San Expedito... però mereixen un altre capítol...

Imatges de Verema

Els cistells es diuen 'tachos', a cada un hi caben uns 20 kg de raïm.
Es paguen 0,30 € per tacho. Cada veremador recull uns 60 tachos diaris...

Laguna del Diamante

Amb la panxa encara revolta, avui he anat fins al parc natural 'Laguna del Diamante', 200 km al sud de Mendoza. Hauria d'haver vist això de la foto, el volcà Maipo (5.200 m.) i el llac, però l'accés estava tancat. Els 'guardaparques' m'han explicat que era per la neu. Quina mala sort!!. Però a canvi he conegut l'història d'Henri Guillaumet, un pilot francès:

Corria l'any 1.930 i Aero Posta (després Air France) oferia el servei de correu aeri entre Argentina i Xile. En un d'aquells vols, i a causa d'una forta tempesta, el pilot va haver d'aterrar d'emergència sobre les aigües gelades de Laguna del Diamante, volcant l'avió però salvant-se de miracle. El pilot va passar 6 dies vagant per les valls fins que un pastoret el va trobar a punt de morir congelat. Encapçalant la recerca hi havia en Saint-Exupéry que era company seu de feina. Sens dubte aquells fets el van inspirar en els seus llibres de més tard...
Tots dos pilots van morir anys després durant la 2ª guerra mundial, l'un sobre el mediterrani, l'altre sobre el Sàhara.
Els guardaparques també m'han dit que tornaran a obrir la setmana vinent, per tancar definitivament a la propera nevada i llavors ja fins la primavera. Procuraré tornar-hi abans!!

http://todalaaviacion.blogspot.com/2008/02/accidente-de-henri-guillaumet-en-laguna.html

La Venganza de Moctezuma

És dissabte i em trobo postrat a l'habitació de l'hotel. Postrat? no, corro regularment al WC cada hora... pateixo una diarrea abundant, 'cagadera' que diuen els argentins. És una afecció ben coneguda dels turistes que visiten Amèrica i beuen aigua sense seny. I tot, perquè en Moctezuma va maleïr l'Hernán Cortés pels seus abusos, violacions i robatoris... 'Xo te maldigo a ... diarrea!!!' molt imaginatiu en Moctezuma!!

Investigant, he trobat una bona descripció de la dolència:

"Fase 1: Empieza la dolencia con un sabor agridulce en boca, mejor que el sexo (??). Aparece un ligero malestar estomacal y náusea. Entonces empieza el calvario: diarrea explosiva y retorcijones en las tripas al grado que hay hombres que piensan que estan pariendo.
Inmediatamente después de haber cagado horrendamente durante algunas horas el mal parece haber terminado... ¡Pero no! tan sólo viene la Fase 2.
La Fase 2 comienza con manchas rojas que se ven terribles y huelen aún peor, al paso de algunos días estas manchas se hinchan y explotan, ensuciando todo en un radio de cuatro o cinco metros dependiendo de la persona. Inmedatamente después uno de tus ojos, generalmente el derecho, a menos que seas zurdo(!), se llena de sangre y se vuelve inservible. Tu cuerpo comienza a hincharse hasta que acabas más grande que un globo aerostático. En ese punto la persona parece curarse pero hay más!.
La Fase 3 comienza con un terrible vómito verde limón que sale forzado en el peor momento posible del día. Para cuando llegas a la sala de emergencias todo tu cuerpo se ha vuelto de un lindo color gris y el ojo que te quedaba ya se cayó. Finalmente viene la explosión de tus órganos genitales(!!) y una hemorragia letal inmediatamente después.
Créeme, después de todo eso, agredecerás estar muerto"

Em penso que encara estic a la Fase 1, la idea de morir descompost en una habitació d'hotel mendosina no és gens romàntica...

www.saludymedicinas.com.mx/nota.asp?id=688
www.frikipedia.es/friki/La_venganza_de_Moctezuma

Raïm sa, Raïm podrit

A 'Raïm apedregat' deia que ens faltava per aparèixer era el 'Raïm podrit' i així ha sigut (la llei de Murphy és irrefutable!!). El 'podrit' està causat per un fong anomenat Botrytis cinerea, apareix en condicions humides i s'alimenta del sucre del raïm. Quan és present, dificulta les fermentacions i fa que els vins tinguin gustos raros, com de formatge... Ja és bo menjar vi i formatge, però no barrejat a la copa...
Per sort s'han detectat petits focus en zones molt concretes on el raïm està apilotonat, no s'extendrà si no plou més.
Concurs: quin és el raïm sa, dreta o esquerra? Entre els que encertin la resposta regalaré 1 caixa de Malbec argentí, promès!!!
Per cert que el raïm podrit és Tempranillo (Ull de Llebre) i el raïm sa és Malbec.

Florencia I, reina!

La "Fiesta de la Vendimia" és per a Mendoza el que les "Festes de la Merçè" són per Barcelona. Es va celebrar aquest cap de setmana i l'esdeveniment central és l'elecció de la 'Reina de la Vendimia'. S'escull 'la Reina' entre 17 reines dels municipis majors.
En una mena de cabalgata, les reines saluden des de dalt d'una carrossa. La gent surt el carrer portant cartells de la seva reina preferida, més o menys com fan els chiítes amb els ayatollah's a l'Iran.

Entre carrossa i carrossa, galopen gauchos a cavall. Els gauchos són com cow-boys però de rollu castizo, van més cenyits i porten un punyal al cinturó. La veritat és que em va agradar més veure els gauchos que a les reines (no penseu malament).
Això dels concursos de misses sempre ho he trobat molt freak, sorprèn molt com aquí tothom vibra amb les reines.
Va guanyar la Reina Florencia I (pot ser II, III o V, molt monàrquic...), de Tupungato. M'alegra perquè la vall del Tupungato, és una vall coronada per un volcà màgic on viuen els raïms apedregats de sota... la vall mereix un capítol apart.

Benedictus XVI

Germans: avui en Benedictus XVI ens ha dit que contaminar és pecat, i que els aliments transgènics també són pecat... recicleu la brossa domèstica i no mengeu pa transgènic perquè anireu a l'infern. Que modern en Benet 16...
Aquí a Mendoza és fàcil veure temples com aquest. Estic per anar a una cerimònia del pastor Luis Garrafa a veure si em converteix a la fe... Argentina és un pais sorprenent, on els santeros tenen nº fiscal i emissora FM!

Aconcagua

Aconcagua, significa 'Vigilant de pedra' en quetxua... Són 6.952 m d'alt, he pujat fins a 3.400 m i m'ha agafat una cefalea acollonant: la idea de coronar-lo s'ha esvaït bastant, la veritat. Però un pot estar mirant les neus eternes durant molta estona.

Raïm apedregat

Primera setmana de molta feina, he d'assimilar moltes coses i no tinc temps per tot.
Al raïm apedregat, s'hi afegeix un diluvi anormal en aquesta època de l'any...
No se quin vi farem però està clar que de miracles no n'hi han.
Per qui no sàpiga, en poso una mostra. Podria ser pitjor, també es podria podrir...

L'arribada

Ja he arribat a Mendoza... des que he arribat aquest matí a Bons Aires, se m'ha passat una mica la nyonyeria de les darreres 2 setmanes: veure el nou paisatge, la nova realitat, la novetat profesional, els nous companys... és emocionant començar aquesta nova etapa.
Guardo ben endins els comiats i l'afecte que he rebut els darrers dies, m'acompanyen i em farà el camí més planer... cullons, semblo el Lluis Llach!!! quin plasta...