Ahir va estar nevant durant tres hores, feia un fred de nassos. A la ciutat la neu no ha quallat, però quina ha sigut la sorpresa en veure la Cordillera aquest matí! La finca si que ha quedat ben coberta, aquesta nit s'ha arribat a -13ºC, sota el sol del matí el blanc del paisatge és enlluerandor!.
Segons un estudi recentment publicat per una Universitat de Londres, s'ha arribat a la conclusió que l'audició de música potencia la degustació del vi, i viceversa, beure segons quins vins pot exaltar la sensació auditiva d'algún tipus de música. Recomano la lectura de l'article a continuació.
L'estudi encara va més lluny, sembla que segons la varietat de raïm, es potencia un tipus o altre de música. El cas més extrem és el dels bodeguers que posen música a les seves vinyes (pobres ocells i cargols), diuen que produeixen millor raïm. Personalment això ho trobo molt dubtós, una contaminació ambiental...
Las mejores canciones por cepa: Cabernet Sauvignon: las melodías perfectas para exaltarlo serían "All Along the Watchtower" de Jimi Hendrix, "Honky Tonk Woman" de The Rolling Stones, "Live and Let Die" de Paul Macartney y "Won’t Get Fooled Again" de los Who. Chardonnay: va perfecto con "Atomic" de Blondie, "Rock DJ" de Robbie Williams, "What's Love Got to do With It" de Tina Turner y "Spinning Around" de Kylie Minogue. Syrah: es más clásico, la aria "Nessun Dorma" de Puccini cantada por Luciano Pavarotti le va al dedo. También música moderna como "Orinoco Flow" de Enya, "Carros de Fuego" de Vangelis y "Canon" de Johann Pachelbel. Merlot: sus "almas gemelas" melódicas son "Sitting On The Dock Of The Bay" de Otis Redding, "Easy" de Lionel Ritchie, "Over The Rainbow" de Eva Cassidy y "Heartbeats" de José González.
I jo em pregunto: el gust/olor del Macabeu millora escoltant Els Pets? Adjunto 'Nessun dorma' de Puccini (versió Pavarotti) per acompanyar amb una copa de Syrah... espectacular!!!
Aquest cap de setmana he caminat de nou pels carrers de Buenos Aires, aquest cop m'he acostat al barri de la Boca, acolorit, bulliciós, canalla i moltes coses més. La part turística són apenes quatre carrers acolorits i arreglats, amb restaurants, tallers artesans, sales de ball, murals amb imatgeria futbolera. Ballarins de tango fan exibició per les cantonades, són un gust de veure, sobretot les cames d'elles, llargues i musculades que s'emboliquen lúbricament en les cames d'ell. He conegut de l'Astor Piazzola, un dels autors de tango més coneguts, en poso una mostra, val la pena de sentir, és una música amb molt sentiment. La resta de Boca és un barri portuari decadent i oblidat, molls bruts, aigua pudent, tallers abandonats, abunden els puestos de choripan i els cotxes destartalats. La imatge del Puente de Boca, rovellat i llardós, ho explica perfectament. S'entén la passió que pot encendre el futbol, la única vàlvula d'escapament de la majoria...
Boca Juniors és omnipresent a tot el pais, i sense cap mena de dubte és més que un club. Arreu es veuen pintades de suport, murals, samarretes, tatuatges, tot en fa referència. De fet és com una religió que impregna la gent. I el Déu baixat a la terra d'aquesta religió es diu Diego Armando Maradona. És absolutament omnipresent, en publicitats, programes de televisió, notícies...
Preparado: Se toma el chorizo y se lo pone en el horno o parrilla, hasta que el susodicho chorizo tome el típico color del chorizo asado, un color rojo oscuro. Una vez que el chorizo toma el antedicho color, se toma el pan francés, se corta longitudinalmente por el medio y se coloca el chorizo entre las dos capas de pan que quedan conformadas. Adicionalmente se puede condimentar con chimichurri (o cualquier otra salsa) al gusto. Una vez preparado, se sirve en un plato y se lo morfan (morfar = comer) a piacere.
Els 'puestos' de choripanes es troben per tot arreu, proliferen especialment a partir de la posta de sol. Al voltant d'un foc amb fumera gris, s'aglomera la gent, no importa el lloc. A sota els ponts, a cantonades, a la sortida dels boliches, parking de supermercats, als estadis de fútbol... Pels neòfits, un 'chorizo' no és un chorisso amb pimentón com el coneixem nosaltres, sinó que és una barreja de butifarra i bratwurst. Notar que l'aspecte sanitari d'aquests llocs és molt dubtós, especialment per la salsa chimichurri. Com pel Fidel, la meva primera diarrea va venir després de 'morfarme' un choripán...
El 'Viento Zonda' és un vent càlid que en ocasions bufa fort a la zona de Mendoza. És un vent germà dels vents 'Chinook' a les Rocalloses o vent 'Föhn' als Alps. El vent colpeja la regió de Maig a Octubre i es genera quan corrents humides del Pacífic pugen pels Andes produint pluges a la vessant occidental. Havent creuat la Cordillera els vents baixen llavors sobre la plana, es comprimeixen dessecant l'ambient i produint ràfagues super àrides. L'efecte són pujades anòmales de la temperatura en ple hivern.
Molta gent pateix somnolència, lipotímies, languidesa, depressió, i cansament. Sovint el vent arrossega pols dels cims que produeixen afeccions oculars i de les vies respiratòries. A les bodegues es produeixen mermes anormals de vi a causa de la sequedat ambiental. També està demostrat que quan bufa el Zonda pugen els nivells de criminalitat. Avui bufa el Zonda...
Un altre comerç original argentí són les 'Pañaleras'. I que s'hi ven? Muntanyes de bolquers esclar. Però també s'hi venen xumets, bastonets, joguines, zing-zings, carritos, bressols, biberons, pitets... I que més s'hi pot trobar? revelat de fotos, carrets en color, tarjetes telefòniques, pipes i chupa chups!. Vaja que les Pañaleras són una barreja de Palacio del bebé + Fotoprix + Kiosc de la plaça.
He passat uns dies a Barcelona, no he parat de fer coses: visita a Cosmocaixa, concert al Palau, m'he torrat l'esquena a la platja, he quedat xop sota el dil·luvi, la humiliació del Barça, he visitat les obres de la Sgda.Familia, córrer a la ctra. de les aigües, he estat a Arenys, sopars i dinars d'aniversari, festa amb els hermanos...
Segons un estudi recentment publicat per una Universitat de Londres, s'ha arribat a la conclusió que l'audició de música potencia la degustació del vi, i viceversa, beure segons quins vins pot exaltar la sensació auditiva d'algún tipus de música. Recomano la lectura de l'article a continuació.
Aquest cap de setmana he caminat de nou pels carrers de Buenos Aires, aquest cop m'he acostat al barri de la Boca, acolorit, bulliciós, canalla i moltes coses més. 
Al voltant d'un foc amb fumera gris, s'aglomera la gent, no importa el lloc. A sota els ponts, a cantonades, a la sortida dels boliches, parking de supermercats, als estadis de fútbol... Pels neòfits, un 'chorizo' no és un chorisso amb pimentón com el coneixem nosaltres, sinó que és una barreja de butifarra i bratwurst. Notar que l'aspecte sanitari d'aquests llocs és molt dubtós, especialment per la salsa chimichurri. Com pel Fidel, la meva primera diarrea va venir després de 'morfarme' un choripán...
