Aquest cap de setmana he caminat de nou pels carrers de Buenos Aires, aquest cop m'he acostat al barri de la Boca, acolorit, bulliciós, canalla i moltes coses més. La part turística són apenes quatre carrers acolorits i arreglats, amb restaurants, tallers artesans, sales de ball, murals amb imatgeria futbolera. Ballarins de tango fan exibició per les cantonades, són un gust de veure, sobretot les cames d'elles, llargues i musculades que s'emboliquen lúbricament en les cames d'ell. He conegut de l'Astor Piazzola, un dels autors de tango més coneguts, en poso una mostra, val la pena de sentir, és una música amb molt sentiment.
La resta de Boca és un barri portuari decadent i oblidat, molls bruts, aigua pudent, tallers abandonats, abunden els puestos de choripan i els cotxes destartalats. La imatge del Puente de Boca, rovellat i llardós, ho explica perfectament. S'entén la passió que pot encendre el futbol, la única vàlvula d'escapament de la majoria...
1 comentari:
Que inequidad...viendo esas piernas XL me pregunto por que yo no?! Y a su vez comprendo la razón de no llegar muchas veces donde quiero.
Por otro lado, si bien repuntamos con las fotos dejando atrás pañaleras y gomerías... la canción tira para abajo en este otoño y a kilómetros de tus queridas. Consejo: mueve el timón
Bs N
Publica un comentari a l'entrada