La Pobresa a l'Argentina

Feia temps que tenia ganes de parlar de la Pobresa al pais, però sempre he anat posposant el tema perquè no sabia massa com plantejar-lo. Si algú em pregunta que és el pitjor que visc a l'Argentina, sense cap mena de dubte la principal és la pobresa que es palpa al voltant.

I trobo que és el pitjor perquè la pobresa és l'arrel dels principals problemes del pais: delinquència, analfabetisme infantil, tràfic de drogues, violència, inseguretat... tot això existeix avui a l'Argentina de forma notòria, agradi o no als argentins.

Afegeixo una taula amb el '% de població sota al llindar de la pobresa als paisos sud-americans'. Són dades oficials proveïdes pels diferents governs i obtingudes a 'Wolfram-alpha'.

Només com a comparació, la taxa actual de població al llindar de la pobresa a Espanya es del 18%. Són dades difícils de comparar, el concepte de 'llindar de pobresa' és molt relatiu segons qui l'interpreti.
A l'Argentina les dades oficials sovint són intervenides pel govern per fer creure el 'convenient' a criteri del 'mandamás' de torn. L'IPC argentí per exemple, és una entelèquia que es manipula per evitar una escalada en les rentes de jubilació o en les pensions que paga el govern així com als convenis laborals en general.

Segons l'oficialisme, l'Argentina té un 23% de la seva població per sota del llindar de pobresa, això seria el segon pais americà amb menys pobresa després de Xile.

Consultant fonts extra-governamentals (veure taula a l'esquerra), el quadre seria una mica diferent: la pobresa al pais impacta a més del 40% de la població i la misèria afecta a més del 20%, molt més del que pretén el govern.

La pobresa al pais varia segons les provincies: una gran bossa de pobresa es troba al cinturó de Buenos Aires (el 50% del pais viu a la capital i voltants), a la resta del pais la pobresa es distribueix de forma decreixent de nord a sud. El nord, amb molta desocupació, és inmensament més pobre que el sud, amb més recursos i amb uns standards quasi europeus.

A finals del 2.009, el mateix papa Benet XVI va editar un manifest posant en evidència l'escàndol de la pobresa en un pais que compta amb grans recursos naturals i relativament poca població per repartir-los.

Mendoza és una ciutat petita, és fàcil de veure les 'villas miseria' on viu la gent de menys recursos. Es tracta d'assentaments més o menys il·legals on els serveis com l'aigua i llum no són corrents. Els 'villeros' s'espavilen per aconseguir els serveis mínims encara que sigui de forma 'poc convencional'. Normalment els carrers no són asfaltats, la brossa abunda a tots els racons, els sostres i parets de les barraques són de xapa, el clavegueram és imaginat i l'aigua es va a buscar manualment en algún sortidor proper.

Al voltant d'aquests barris és corrent veure bandes de nens que vaguen sense escolaritzar, alguns treballen recollint brossa en carros estirats per cavalls famolencs, netejen vidres a les cantonades, d'altres sel's veu vagar amb els ulls emboirats per la droga, fent bretolades allà on poden.
Entrar en aquests barris és quelcom que la policia recomana no fer. Em va sobtar descobrir com els 'gps' dels cotxes de lloguer eviten positivament perdre's per un d'aquests barris, són com forats negres en el mapa virtual del Gps.

L'actual govern argentí posa una quantitat enorme de recursos per combatre la pobresa. Aquí a Mendoza he conegut varies ONG's que treballen per batallar-la i en general, els argentins de peu són generosos amb els seus conciutadans i acostumen a colaborar continuament en accions de caritat de tota mena de forma anònima. Malgrat tot, em sembla que queda molt per fer...

La Mara

En el desert al voltant de la zona d'Ischigualasto vaig tenir la ocasió de veure un animal curiós: és la 'Mara argentina' (dolichotis salinicola). Es tracta d'una mena de llebre-conill gegant que es caracteritza per tenir un culet sense cua visible, res a veure amb les gracioses cuetes dels conills.

La Mara és un animal que només es troba a l'Argentina, hi han un parell d'espècies diferents i està entre els tres rosegadors més grans al món. En edat adulta pot arribar a pesar fins 12 kg. i en cursa pot arribar a córrer per sobre dels 30 km/h. La marca particular de salt de llargada de la bèstia és notable, poden arribar a saltar 2 metres.

Com tret particular, la Mara només s'emparella un cop a la vida i guarda fidelitat absoluta a la seva parella fins la mort. Un exemple de fidelitat poc corrent en el món dels animals.
Les he pogut veure pasturar en grup dins del parc, et miren de lluny sense espantar-se gens.

Platero y yo

'Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro.
Lo dejo suelto y se va al prado y acaricia tibiamente, rozandolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas.
Lo llamo dulcemente: ¿Platero?, y viene a mi con un trotecillo alegre, que parece que se rie en no se que cascabeleo ideal...'

(Juan Ramon Jiménez, 1.914)

No hi han 'florecillas rosas celestes y gualdas', però sense cap mena de dubte m'he trobat amb la rencarnació de'n Platero!!

Ischigualasto: 'Triàsic Park'

Ischigualasto és un Parc Nacional al nord de la provincia de San Juan, també és conegut com 'El Valle de la Luna'. El nom està ben escollit, s'hi poden recórrer 60.000 ha de paisatges lunars.
Els 'san-juaninos' diuen que quan en Neil Amostrong va dir allò de 'un petit pas per l'home, un gran pas per l'humanitat' no passejava per la Lluna sinó que estava caminant per Ischigualasto.
En efecte, Ischilaguasto està catalogat per l'UNESCO com a patrimoni de l'humanitat. Passejant pel parc es poden veure formacions rocoses d'allò més extranyes. A sobre podeu veure el paratge anomenat 'el submarino' i a sota 'la cancha de bochas'.
A 'la cancha de bochas' sembla que s'hi ha jugat una gran partida de petanca, boles de pedra extranyament rodones s'extenen capriciosament pel terreny.

Hom diria que és el camp d'entrenament de l'Iñaki Perurena, un dels meus ídols d'infància.
Els terrenys que formen el parc tenen quelcom de molt particular: ara fa 50M d'anys es van produir els plegaments andins i els grans terratrèmols i moviments de terra provocats, van fer emergir la Cordillera dels Andes tal com la coneixem avui.

Mentrestant a Ischigualasto, amb tot aquell merder, van emergir i veure la llum uns antiquíssims estrats terrestres pertanyents al Triàsic i que conformen el paisatge actual del parc. Durant el Triàsic (fa 250M d'anys) té lloc la separació del megacontinent 'Pangea', és per això que els sediments d'Ischigualasto han tingut una importància cabdal en el coneixement de la història geològica del nostre planeta.

El Triàsic és l'edat geològica que precedeix al Juràsic, i que junt amb el Cretàcic completen el Mesozoic, la gran era dels dinosaures. Els dinosaures van dominar el planeta durant més 150M d'anys i a Ischigualasto se'n troben mostres abundants, és un paradís pels paleontòlegs. Per tant d'Ischigualasto en podriem dir 'Triàsic Park'.

Esclar que no s'assembla gens a la peli 'Juràsic park', no n'he vist cap de dinosaure viu, però de fosilitzats si que n'hi ha uns quants. Al museu del parc s'hi pot contemplar el fòssil del dinosaure més antic mai trobat a la Terra, l'Eoraptor.

A dalt un fòssil humà, a sota un exemple de fòssil reconstruit...

Matagusanos

Benvinguts a Matagusanos, un poble a 300 km al nord de Mendoza, a la provincia de San Juan. No he tingut el gust de veure ni conèixer a cap 'matagusanero' o 'matagusanicense'. Potser perquè van liquidar tots els anèlids?, potser perquè van fugir tots amb el darrer tren?

El Macià argentí

Aquest cap de setmana he visitat la provincia argentina de 'La Rioja', a uns 600 km de Mendoza (i de la qual donaré report en breu). I quina ha estat la meva sorpresa de trobar una escultura dedicada a en Macià a la localitat de Guandacol. En Macià??? Si si, el Macià argentí...Resolc el misteri: l'escultura en questió és reproducció d'una escultura que es troba a Buenos Aires, i està erigida en homenatge als colons que varen poblar l'Argentina. Així doncs, el 'colono' de l'escultura havia de ser un clon d'en Macià...

Portillo

Portillo és una estació d'esquí xilena. Es troba apenes a 1 km. del pas fronterer 'Los Libertadores' entre Xile i Argentina, això és a 2,5 hores de Mendoza. La banda xilena dels Andes és molt més nevada que la banda argentina per allò que els fronts humits venen de la part del Pacífic, és una sorpresa passar el túnel que separa les dues bandes i comprobar-ne l'efecte en persona.
Portillo és un centre d'esquí petit, no arriba a fer la meitat de La Masella quan és plena de neu però la poca quantitat d'esquiadors fa que en puguis gaudir de les pistes sense cues, és un puja-baixa puja-baixa sense fi. El forfait és car, 60U$/dia. Estem a Sudamèrica, qualsevol cosa és possible.
Els més atrevits contracten un viatge en 'heli-ski': per uns 200U$ un helicòpter et duu als cims que envolten la vall, d'on baixes esquiant al teu risc. Definitivament és quelcom fora de les meves possibilitats...
L'estació es troba a 3.000 msnm i s'hi poden gaudir uns paisatges andins de primera. Curiós per ser el mes d'Agost...A peu de pistes s'hi troba un hotel amb vistes privilegides de la Cordillera, i algunes 'fresques' prenen el bany al jacuzzi outdoor a 30ºC rodejades de muntanyes nevades... I dedicat al Tito Rob: el restaurant en alçada on totes les pibones xilenes prenen el sol, no podia tenir un altre que el seu nom...

'Voltant pel món'

'Voltant pel món' és un d'aquests programes que Catalunya Ràdio emet en els mesos de 'relax' (relax per alguns!!) estival. És un programa que pretén retratar diferents països deixant els tòpics de banda, donar-ne una idea més profunda que la que donen les guies de viatge del 'Lonely Planet' o els fulletons de 'Pullmantur'. La Núria Ribó fa de presentadora donant tot el protagonisme a uns entrevistats amb gran coneixement dels països en questió.

El passat 2 d'Agost es va emetre el programa dedicat a l'Argentina. Tres testimonis donen les seves vivències al pais i en donen un bon reflexe, per lo positiu i també per lo negatiu. M'ha fet riure perquè moltes coses que expliquen les he viscut en primera pell...

Per escoltar clicar aquí: "Voltant pel món"

Convido a tothom a escoltar-lo! Em penso que jo n'escoltaré varis dels capítols d'aquest programa...

10.000

El blog ja ha registrat les 10.000 visites!
Es diu ràpid: des del primer post ja han passat 2 anys i 4 mesos, que són 121 setmanes, que també són 883 dies, o 52.980 minuts, o que són 3.178.800 segons.

Diria que ja he passat l'equador de la meva estada aquí, en realitat molt més que l'equador (em penso). El temps ha passat molt ràpid (en general), sembla que fos ahir que vaig arribar.

En total han sigut 253 posts publicats, això és 1 post cada 3,5 dies.
El primer any vaig ser molt prolífic: 1 post cada 2 dies!!. Però la inspiració ha fugit, tot el que al començament em semblava pintoresc imperceptiblement s'ha convertit en normal, en el meu dia a dia.

Algunes dades de les visites en aquest temps:
- 10.000 visites rebudes des de l'inici, el Març del 2.008.
- Mitjana de visites diari: 11.
- Màxim de visites diari: 43
- Mínim de visites diari: 0 (ooo:(, el 24 de Juliol 2.010)
- Temps mitjà per visita: menys d'1 minut.
- Dia de la setmana amb més visites: Dilluns (a la feina??)
- Dia de la setmana amb menys visites: Dissabte (el dia més ocupat??)
- Orígen de les visites: 90%-Espanya, 5%-Argentina, 3%-USA, 2%-altres.

El primer any es va arribar a una mitjana de 16 visites diaries, des de llavors l'audiència ha baixat fins ara que es manté estable en 6. La majoria de visites són de gent que coneix el blog i el busca directament.

Però també hi han moltes visites que troben el blog buscant paraules clau o fotos desde el cercador Google. Les paraules clau que més entrades han portat al blog són 'rosa mosqueta' i 'malalties de la vinya'. Hauré d'escriure més sobre aquests temes si vull ampliar audiència...

Veient d'altres blogs on compten les visites amb M (de milions!!), 10.000 visites no són res, però a mi si que m'ho semblen, així que moltes gràcies!

Llamas

Algunes fotos de 'llamas' pasturant per les vinyes...