La Pobresa a l'Argentina

Feia temps que tenia ganes de parlar de la Pobresa al pais, però sempre he anat posposant el tema perquè no sabia massa com plantejar-lo. Si algú em pregunta que és el pitjor que visc a l'Argentina, sense cap mena de dubte la principal és la pobresa que es palpa al voltant.

I trobo que és el pitjor perquè la pobresa és l'arrel dels principals problemes del pais: delinquència, analfabetisme infantil, tràfic de drogues, violència, inseguretat... tot això existeix avui a l'Argentina de forma notòria, agradi o no als argentins.

Afegeixo una taula amb el '% de població sota al llindar de la pobresa als paisos sud-americans'. Són dades oficials proveïdes pels diferents governs i obtingudes a 'Wolfram-alpha'.

Només com a comparació, la taxa actual de població al llindar de la pobresa a Espanya es del 18%. Són dades difícils de comparar, el concepte de 'llindar de pobresa' és molt relatiu segons qui l'interpreti.
A l'Argentina les dades oficials sovint són intervenides pel govern per fer creure el 'convenient' a criteri del 'mandamás' de torn. L'IPC argentí per exemple, és una entelèquia que es manipula per evitar una escalada en les rentes de jubilació o en les pensions que paga el govern així com als convenis laborals en general.

Segons l'oficialisme, l'Argentina té un 23% de la seva població per sota del llindar de pobresa, això seria el segon pais americà amb menys pobresa després de Xile.

Consultant fonts extra-governamentals (veure taula a l'esquerra), el quadre seria una mica diferent: la pobresa al pais impacta a més del 40% de la població i la misèria afecta a més del 20%, molt més del que pretén el govern.

La pobresa al pais varia segons les provincies: una gran bossa de pobresa es troba al cinturó de Buenos Aires (el 50% del pais viu a la capital i voltants), a la resta del pais la pobresa es distribueix de forma decreixent de nord a sud. El nord, amb molta desocupació, és inmensament més pobre que el sud, amb més recursos i amb uns standards quasi europeus.

A finals del 2.009, el mateix papa Benet XVI va editar un manifest posant en evidència l'escàndol de la pobresa en un pais que compta amb grans recursos naturals i relativament poca població per repartir-los.

Mendoza és una ciutat petita, és fàcil de veure les 'villas miseria' on viu la gent de menys recursos. Es tracta d'assentaments més o menys il·legals on els serveis com l'aigua i llum no són corrents. Els 'villeros' s'espavilen per aconseguir els serveis mínims encara que sigui de forma 'poc convencional'. Normalment els carrers no són asfaltats, la brossa abunda a tots els racons, els sostres i parets de les barraques són de xapa, el clavegueram és imaginat i l'aigua es va a buscar manualment en algún sortidor proper.

Al voltant d'aquests barris és corrent veure bandes de nens que vaguen sense escolaritzar, alguns treballen recollint brossa en carros estirats per cavalls famolencs, netejen vidres a les cantonades, d'altres sel's veu vagar amb els ulls emboirats per la droga, fent bretolades allà on poden.
Entrar en aquests barris és quelcom que la policia recomana no fer. Em va sobtar descobrir com els 'gps' dels cotxes de lloguer eviten positivament perdre's per un d'aquests barris, són com forats negres en el mapa virtual del Gps.

L'actual govern argentí posa una quantitat enorme de recursos per combatre la pobresa. Aquí a Mendoza he conegut varies ONG's que treballen per batallar-la i en general, els argentins de peu són generosos amb els seus conciutadans i acostumen a colaborar continuament en accions de caritat de tota mena de forma anònima. Malgrat tot, em sembla que queda molt per fer...