Mi camioneta!

No havia ensenyat la flamant 'camioneta' nova (així és com s'anomenen aquí als pick-up's). És una Toyota Hilux doble cabina. Permet portar grans càrregues (ideal per la meva mare), i és un tot terreny però amb el confort d'un turisme.
Assegut al volant d'aquest vehicle, els turismes és veuen ben petits i diria que ets sents més viril, amb més testosterona. Em penso que només em falten les botes i el barret de cow-boy per anar a joc...

Córdoba

Córdoba, amb 1,3 M d'habitants és la segona ciutat argentina. La ciutat es troba a la riba del riu Suquía i fou fundada el 1.571 de la ma de Jerónimo de Cabrera, un hispalense aventurer. La ciutat és situada al pas de la 'ruta de la plata', que anava desde l'estuari del Riu de la Plata, a la riba de l'Atlàntic, fins a les mines d'argent de Potosí, a l'altiplà bolivià.

Desde de la independència de la corona espanyola el 1.812, Córdoba ha sigut capital de l'estat federal argentí en almenys un parell d'ocasions i això deixa marca.
A diferència de la majoria de ciutats argentines, Córdoba guarda molt ben conservades les restes del seu passat colonial, i permet contemplar alguns edificis notables dels ordres religiosos que participaven en la colonitazació del nou món.

En aquella època la conquesta anava de la ma de l'evangelització dels nadius, i els jesuites hi tenien un paper destacat (veure la peli 'La Misión'). Els jesuites competien en poder amb els nobles i els militars, i això els va portar a la desgràcia al s.XVII, quan van ser desposeïts de les seves propietats americanes i expulsats a Itàlia, una mica com el Ruiz Mateos al s.XX.

Destaca la 'manzana jesuítica', una illa de cases composta per diferents edificis que formaven part de la seu de la Companyia de Jesús a la zona. Aquest conjunt ha estat declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO. Els edificis eclesiàstics d'alguns dels racons del microcentro cordobès m'han recordat sens dubte trossets de Salamanca. La majoria són esglèsies i edificis civils de tall barroc i plateresc.


Vaig visitar Córdoba de tarda, fent-se de nit, així que moltes de les fotos són nocturnes. Actualment l'economia de Córdoba ve marcada pel pes del sector industrial i de serveis. Els cordobesos tenen fama de ser molt alegres, una mica com els andalusos a la península, i parlen amb un accent argentí molt particular, sembla que parlin evitant un rotet que els està punt de sortir.

'Autos' de 2ª ma

Voltant per Mendoza sovint es veuen cotxes amb ampolles de llexiu (lavandina) al sostre. A vegades són cotxes en solitari, a vegades en grup, però tots amb ampolles a sobre. Al principi pensava, 'això és cosa del botellón...'. Però un dia vaig passar per davant d'un venedor de cotxes de 2ª ma i em vaig adonar que l'ampolla de lavandina sobre el sostre del cotxe significa que aquest és en venda. Als llocs oficials s'hi posa un con, molt més elegant.
He descobert alguna cosa més:
1.- Les ampolles són preferentment de lavandina (de color groc, obviament es veuen de lluny) però també poden ser de cola, fanta o aigua mineral, va al gust del propietari del cotxe.
2.- L'oferta per vendre el cotxe és directament proporcional al tamany de l'ampolla o con que es posi sobre el cotxe. Una ampolla de 2 litres és una millor oferta que no pas una de 1 litre.
Mostra: en el cas del Clio, hom diria que és una ganga a la vista!.

La llama (i cosins)

La llama, junt amb l'alpaca, el guanaco i la vicuña són els quatre camèlids, genuinament sudamericans. Varen creuar l'estret de Bering desde Euràsia, acompanyant la migració humana ja fa més de 3.000 anys com a camells i dromedaris, i desde llavors han evolucionat en els animals que coneixem avui.
La llama i l'alpaca viuen de forma domèstica, en canvi el guanaco i la vicuña viuen de forma salvatge al llarg de la cordillera dels Andes, entre Perú, Bolivia, Xile i Argentina.
Aquests animals s'han utilitzat desde temps inmemorials com a bèsties de càrrega, però també són apreciats per la qualitat de la seva llana i com a carn. Per l'ús que n'ha fet l'home indígena, hom diria que són un creuament entre mula i xai.
He tingut la sorpresa de veure pasturar algunes llames entre les vinyes, ho he trobat una visió espectacular perquè és una imatge que segurament no es pot repetir a cap altre lloc del món.

Fabiana Cantilo

Un clássic de la música pop-rock argentina són les cançons de Fabiana Cantilo. El furor de les seves cançons es produia durant els 90's i encara avui s'escolten en emisores de forma continua. Cantilo ha gaudit de colaboracions de luxe, en Fito Páez i l'Andrés Calamaro són autors i arranjadors de moltes les seves cançons, i això es nota.
La banda musical de les meves vivències argentines portarà gravadaes, entre d'altres, les seves cançons.