El general San Martín

D'entre tots els personatges històrics argentins, el més important, popular i més estimat és sens dubte el 'General San Martín'. San Martín és l'alliberador oficial de l'Argentina, Chile i el Perú de la colonització espanyola.

San Martín era fill d'un governador provincial espanyol del nord argentí. Nascut el 1.778 va ser educat a la península i va fer carrera militar combatent contra la invasió napoleònica, va participar a la batalla de Bailén.

El 1.812 torna a l'Argentina, allistant-se amb els exèrcits populars que s'havien sublevat contra el colonialisme espanyol. Va participar activament en l'alliberació del que es va anomenar les 'Provincias Unidas de la Plata' junt amb l'altre gran 'prócer', el general Belgrano.

El 1.816 forma un gran exèrcit a Mendoza, per atravessar la Cordillera dels Andes. Imagineu un gran exèrcit creuant la cordillera sense carreteres ni ponts, només pels antics camins dels indis.

Allibera Chile i posteriorment per mar, allibera la ciutat de Lima, la gran capital colonial del Virreinat, proclamant la independencia del Perú.
A Lima es troba amb Bolívar, l'altre gran 'alliberador' sud-americà, cedint-li la iniciativa i retirant-se a Buenos Aires.

A Buenos Aires es fastigueja per les lluites intestines pel poder a l'antic virreinat de la Plata (i que durarien 50 anys), es nega a posar-se del costat de cap dels bàndols i s'exilia a França on mor discretament el 1.850.

La petjada de San Martín a l'Argentina és indeleble, diria que totes els pobles i ciutats del pais tenen una avinguda o carrer (acostuma a ser el carrer principal) que s'anomena 'San Martín', i a cada provincia hi trobes un poble o ciutat amb el nom 'San Martín de...'.

Com no podia ser d'altra manera, un dels noms més populars per un infant al pais és Martín o Martina. En el temps que porto a Mendoza (ja han passat més de dos anys!?!?!) he conegut multitud de Martins, tants com Joans, Joseps i ases a casa nostra...

Algunes frases celebres del 'prócer', són de plena actualitat:

'La conciencia es el mejor juez que tiene un hombre de bien'
'Hace más ruido un sólo hombre gritando que cien mil que están callados'
'El que se ahoga no repara en lo que se agarra'
'Si somos independientes, todo lo demás nos sobra'

'Seamos libres, todo lo demás no importa nada'

Imatges del Bicentenari

Adjunto algunes fotos de la celebració del 'Bicentenario' a Buenos Aires.Les fotos són copiades dels diaris 'Los Andes' i 'Boston Globe'.

Durant quatre dies, la ciutat ha estat plagada de multitud d'actes: exposicions, concerts, danses, mostres gastronòmiques, focs artificials i sobretot desfilades, moltes desfilades!

Hi ha hagut tota mena de desfilades: militars, d'època, de comunitats populars, de cotxes, de músics, d'indígenes, de banderes...

La multitud ha omplert carrers i avingudes a rebossar, i en la principal desfilada d'ahir s'explica que hi van assistir 2M de persones omplint l'Avinguda 9 de Julio, la principal via de la capital.

La gent es veia alegre i festiva, pel carrer t'obsequiaven amb 'escarapelas albicelestes' i per 5 pesos podies comprar-te una bandereta per animar les desfilades. No cal dir que els venedors de choris i begudes feien l'agost, o més aviat el maig...

'El Bicentenario'

El proper 25 de Maig l'Argentina celebra el bicentenari de l'inici de llur emancipació. Per aquest motiu, a Mendoza i a tot el pais es preparen tota mena d'actes conmemoratius per recordar la data.
Els carrers de Mendoza s'han vestit en 'albiceleste'. Grans banderes vesteixen molts edificis i totes les botigues posen banderes als seus aparadors. Els cotxes porten banderetes, molts arbres apareixen enbanderats, fins i tot l'aigua de les fonts s'ha afegit a la festa i apareix de color 'celeste'.
Si a això li sumem que estem en víspera d'un Mundial, els venedors de samarretes de la selecció es troben arreu, lo qual acaba de vestir el paisatge ben i ben blau cel.

A Buenos Aires es preparen grans festes per celebrar la indepèndencia, caldrà assistir-hi per prendre'n nota...

La 'Fiesta de la Ganadería'

El passat diumenge es va celebrar a 'General Alvear' (un municipi al sud de Mendoza) la 'Fiesta de la Ganadería en zona árida'. Aquesta festa reuneix als productors de carn i tota la indústria que representen a la regió.
En una fira multitudinària s'hi mostren diferents races de vedelles, es mostren grans toros sementals, es fan demostracions de mena del ramat i exhibicions d'habilitats gauches, com la munta a cavall, la doma i el llançament de boleadoras. També es venen pells i tota mena d'objectes relacionats amb la ramaderia.
Però el que més interès desperta en la fira, és la MEGACOSTELLADA!!!

La MEGACOSTELLADA és l'acte més esperat de la fira. Es fa un gran foc i quan la fusta es redueix a brases, es planten els costellars de 300 (o 400?) vaques en fila india.
És tot un espectacle de veure tants cossos de vaca oberts al foc, l'oloreta de tanta carn fa venir salivera.
Esclar que per un vegetarià aquesta MEGACOSTELLADA ha de ser un espectacle dantesc...
Els costellars queden llestos en 3 o 4 hores i llavors comença el gran banquet, acompanyat de vi negre de la regió, naturalment. Els gauchos tallen habilment les costelles i els convidats afamats s'hi llencen a sobre. Era una mica com estar al banquet final dels Astèrix...
A qui no li agraden les costelles que no s'atabali, també hi han butifarres per repartir, aquí les anomenen 'chorizos', res a veure amb el pamplonica...

Malargüe

Malargüe és la municipalitat més gran, en superfície (més gran que Catalunya i Balears juntes), i més aïllada (menys de 18.000 hab.) de la provincia de Mendoza.
Aquest territori enorme es troba al sud-oest de la provincia, a quasi 450 km de la Mendoza ciutat i és fet de paisatges inmensos on costa veure el rastre humà. S'hi poden visitar deserts, llacunes, volcans, i la omnipresent Cordillera que corona la banda oest amb cims enormes... És una sensació molt especial el conduir 40 km a través del desert en lína recta contemplant com t'apropes a la Cordillera nevada sense creuar-te amb res de res...
Ens trobem molt aprop de la 'patagonia' administrativa, això vol dir que la flora i fauna de Malargue és molt semblant a la patagònica, adaptada a un clima molt fred i sec. Imagino que la tundra siberiana deu ser quelcom semblant. La ramaderia caprina és la principal font de riquesa de la provincia (sense comptar el petroli) i és habitual trobar-se ramats de cabres creuant les carreteres, sempre menats per un 'gaucho'.
Molts gauchos viuen aïllats en cases rudimentaries al bell mig del no res. Vigilen les finques gegantines (alguna és gran com tot Andorra) d'uns amos que segurament viuen a Buenos Aires i les visiten apenes un cop l'any. 'Las leñas' és el principal atractiu turístic de Malargüe, segurament és la millor estació d'esquí de Sud Amèrica i això fa que a l'hivern s'ompli de 'chetos porteños' i brasilenys que venen a esquiar en avió. Malargüe també és conegut pels cels rassos i serens, per això s'hi troba instal·lat un observatori astrònomic que recerca l'origen dels 'raigs còsmics ultraenèrgètics' (no se que vol dir això) de nivell mundial. Veient el cel de nit s'entén perquè...

D'on soc?

Viatjant per Xile, a uns 200 km. al sud de Santiago et trobes amb una sortida d'autopista sorprenent. Cada cop que hi passo no puc deixar de pensar:

"Val la pena viure aquí? Serà tant dolent com ho pinten? Hi haurà molta sol·litud? Molta contaminació? Seran molt pobres els habitants? Hi ha habitants? Com es fan anomenar? Són els 'peornadinos'? o potser els 'peornadienses'?..."
Colpit per aquestes preguntes vaig decidir fer una parada al poble. És un poble petit, amb 12 o 14 cases, un carrer principal i una esglesia evangelista. No té supermercat, només un parell de botiguetes i un taller de fusteria.

Els pocs habitants que es veuen caminen despreocupats pel carrer principal, no hi ha gran cosa a fer. Disfruten del silenci i sembla que estan acostumats a patir les preguntes impertinents dels turistes. No podia ser menys!!, m'he aturat i m'he dirigit a un avi que jeia al sol per saciar la meva curiositat. Preguntant he averiguat varies coses:

- El gentilici correcte és 'peornadino'.
- Transcric la historia de la comuna (no arriba al grau de vila) que explica el nom:

"Se cuenta que, tiempo atrás, varios hermanos recibieron una herencia de sus padres (un matrimonio con mucho dinero). Uno recibió tierras en Placilla, otro en Teno... y a este otro hermano le tocó ¡justamente!... lo que usted está pensando. Entonces, se dio cuenta que las tierras eran poco cultivables, el terreno era pésimo y nada prometedor El (muy comprensivo) dijo: "Bueno, qué le vamos a hacer... PEOR ES NADA".

Mentre continuo conduint cap a San Fernando, vaig pensant: serà certa la història? és una rondalla local? també penso que m'agrada ser barceloní...

MTB: mike tango bravo

El tema del disseny d'etiquetes de vi, segurament dona per fer un blog sencer. N'hi ha de tots els estils: clàssiques, modernes, artístiques, ecològiques, amb animals, ultra disseny, retro, gòtiques, turístiques (recordo especialment un xiringito del Maresme on es menja la paella acompanyada d'un vi rosat amb un torero a l'etiqueta, la marca és quelcom com 'viva españa' o similar, olé mis huevos!!!).

En general, el gust argentí per les etiquetes és super clàssic, la majoria són etiquetes amb fons blanc on la marca és un nom de familia o de lloc geogràfic. Tot sempre en lletres majúscules centrades i potser un bri de color en algún racó per diferènciar el varietal.
Conclusió: els linials de vi als supers argentins són molt aburrits!!!

Només en les exportacions, els argentins s'atreveixen a fer etiquetes més originals, adaptades al gust dels compradors. N'afegeixo un exemple, en un estil que batejaria de 'lacònic', simple i directe, pensat per vendre al UK. No és un hit però m'ha fet somriure, podria ser portada del blog...

El sol es pon...

Les postes de sol arran de la Cordillera quasi sempre són vistoses. El sol s'amaga rera els colosos de 6.000 m. donant als núvols tempestuosos uns colors de película en Cinemascope...

El dia de la Rata

A l'Argentina fer 'la rata' vol dir no anar a clase, per nosaltres fer 'campana'.
Ahir, via facebook, es convocava als estudiants mendocins de secundaria per una 'rateada' colectiva, desde les 8h fins a les 18h. Es convocava als 'ratas' a trobar-se a la plaça Independència, la més cèntrica de la ciutat.
L'èxit de la 'rateada' ha estat clamorós, es calcula que a la plaça s'hi van reunir fins a 3.000 persones que es van dedicar a prendre mate, tocar la guitarra i fer el 'botellón'. No em deixa de sorprendre l'utilitat d'aquestes noves eines informàtiques.