Taràntula...

Fa uns dies que vaig trobar-me aquesta aranya... media ben bé 10 cm (com la ma oberta d'una princesa vaja) i mirant al Google he confirmat la sospita: és una taràntula, de la familia dels Terafòsids, no se quina espècie.
Pensava que aquestes bestioles només vivien a la selva brasilenya però he descobert que viuen per tot l'hemisferi sud, a selves, muntanyes i deserts.
Quina alegria!, he passat uns dies mirant-me les sabates abans de posar-me-les.

Cerro San Bernardo (4.145 m.)

El passat diumenge vaig fer el meu primer '4.000', 'Cerro San Bernardo'. Aquest cerro es troba a al quebrada (vall) de Vallecitos, a només 80 km. de Mendoza, s'hi accedeix desde Potrerillos.
.Aquesta vall està rodejada de pics d'entre 3.000 i 6.000 metres que conformen el 'Cordón del Plata', amb el San Bernardo al vell mig. Les vistes desde el cim són doncs magnífiques.
L'excursió comença desde el refugi 'Mausy', a 2.900 m. i cal comptar amb unes 4 hores de pujada i almenys 3 de baixada. L'itinerari no és difícil, primer seguint un rierol i després a través de tarteres amb pedres de tot tamany s'arriba quasi a dalt. Només abans d'arribar al cim s'ha de fer una petita grimpadeta sense massa dificultat.
La dificultat principal és l'alçada: s'ha de caminar de forma lenta i continua evitant que pugi el ritme cardíac. Jo em vaig dopar amb aspirines per evitar la cefalea i diria que em va anar força bé.
La baixada és ràpida per zones de pedra fina que permeten 'patinar', total que en 2h30 arribavem al refugi on ens esperava el tè calent ben merescut. Jo vaig acabar amb els genollets castigats, m'estic fent gran...
Per cert, a mitja alçada vaig tenir ocasió de veure un cóndor volant, majestuós!!.Dades de l'excursió:
Refugi Mausy,Vallecitos (2.900m) - Cerro San Bernardo (4.145m)
Per la vessant Sud
Pujada: 4h
Baixada: 2h30

La Laguna del Diamante

La 'Laguna del Diamante' es troba ben bé enmig de la Cordillera Andina, a uns 200 km al sud de Mendoza. La llacuna, es troba als peus del volcà Maipo (5.430 m.), espectacular per la seva forma cònica i les llengües de neu a les seves parets i que alimenten la llacuna. El conjunt, volcà i llac es troben dins d'una caldera volcànica colosal, d'uns 15 km de diàmetre que regala uns paisatges de l'entorn absolutament marcians. El volcà es considera actiu, i la darrera erupció data del 1918. L'accés a la llacuna està tancat durant 8 mesos l'any a causa de la neu, i per accedir-hi cal fer un port d'uns 3.600 m. a través de collets i pàrams en alçada, on poden veure com pasturen els guanacos i volen els cóndors.
Poca gent visita aquest indret, només alguns excursionistes o alguns pescadors de truita que tiren la cullereta i esperen pacients. Els he preguntat i diuen que la truita de la llacuna té un sabor únic. El que si que he pogut comprovar és que les aigües són glaçades!
Els guanacos són mamífers de la familia dels camèlids, germans de llames, vicunyes i alpaques que poblen la cordillera andina. Adaptats a les condicions dures en alçada, són fàcils de veure, pasturant en grup allà on hi ha verd, barallant-se o fent sorollosos roncs que trenquen el silenci de l'altiplà.

El tractor assssulllll.....

Amb 18 anys ballava el 'tengo un tractor amarillo' i amb 35 he après a conduir-ne un de blau... és un senyal això???

El Pacífic (2)

He aprofitat la visita a Valparaiso per banyar-me a l'Oceà Pacífic. Aquí les aigües són fredes, el corrent antàrtic puja Xile amunt, i ningú s'arrisca mar endins nadant, perquè els corrents són molt forts.
Prop de Valparaiso no falten les meques xilenes del turisme de sol i platja: Viña del Mar i Reñaca. No són gens diferents de Torremolinos, Benidorm o Lloret, quina desil·lusió.
Però conduint una mica més al nord, no costa gens de trobar una costa accidentada i poc habitada, amb poblets de pescadors construits a base de cases de llauna de colors i platges mig solitàries. Quin gust!!
El peix i el marisc de la zona són excelents i no falten els xiringuitos arran de platja: m'he regalat menjant cloïses gegants i peixos de carn gustosa i nom extrany. M'han sorprès les indicacions d'alerta per tsunami (Xile és un pais de terratremols) o les formacions quasi militars dels pelicans volant. Banyar-me a l'oceà en ple mes de Gener és ben insòlit per mi...

Valparaiso

Valparaiso és port de parada obligat dels vaixells que fan la ruta del cap d'Hornos. En aigües del Pacífic, es troba en una badia rodejada de turonets, on les cases, folrades de xapes metàliques de colors, s'enfilen capritxosament pels pendents. Tot un seguit de cremalleres fan possible l'accés a les parts més altes de la ciutat, i s'hi pot caminar durant hores perdut, admirant les vistes sobre l'oceà .
La ciutat és bruta i decadent, plena de graffitis, cables elèctrics pengen per tot arreu, gossos sense amo vaguen pels carrers laberíntics, i els gats dormen mandrosament als balcons. La flota de guerra xilena i desenes de petrolers reposen als seus peus. La barreja caleidoscòpica de colors (volia fer servir aquesta paraula tant pedant...) fa que la ciutat sigui absolutament pintoresca, amb un encant únic.
No és extrany, la ciutat sencera ha estat declarada patrimoni de la humanitat i va inspirar els poemes d'en Pablo Neruda.

El Verol

SyrahPinot Noir
El verol ('envero' en castellà, 'veraison' en francès) és un estadi clau de la vinya: representa el moment que la planta comença a madurar els fruits que ha format durant el creixement vegetatiu, acumulant sucres als grans de raïm. Això es veu fàcilment en les varietats de raïm negre, perquè els grans de raïm comencen a cambiar de color per l'acumulació d'antocians i carotens a la pell del gra.
Cada varietat té els seus temps, i la data de verol dona una idea molt aproximada de la data de verema, normalment 50 dies després del verol.
A les fotos es veu una planta de Syrah a dalt, i una planta de Pinot Noir a baix. Ja es veu que el Pinot Noir madura molt abans... Trobo quasi màgic, com any rera any, encara que hi hagin crisi i mil catàstrofes, la natura no perd els seus temps i la collita arriba puntual a la cita.

Publicitat argentina

La publicitat argentina és molt creativa, m'ho passo bomba amb els anuncis de la TV. Un exemple mític al pais és l'anunci anual de Quilmes (cervesa pels ignorants) per donar la benvinguda a l'estiu. Aquest anunci s'emet sempre per Nadal marcant el començament de l'estiu!, una mica com el d'una coneguda marca de cava catalana però amb rollo 'playero'. Adjunto el del 2.006.

Aconcagua (3)

Aquesta setmana l'Aconcagua ha estat noticia, desgraciadament per la mort de 3 'andinistes' que volien fer cim. Cada any es produeixen morts entre els expedicionaris al cim, sovint a causa de l'excés de confiança. El camí al cim no és extraordinariament complicat, però la gran alçada (6.900 m) i els canvis sobtats de temps fan que sovint es produeixin rescats d'alpinistes perduts o afectats pel mal d'alçada.
És molt interessant l'entrevista que publica el diari 'Los Andes' al cap dels rescatistes del parc Aconcagua.

El Dakar a Mendoza

Fa dos dies que he tornat a Mendoza després d'un Nadal i començament d'any nou extraordinari per moltes raons.
Encara amb el cap a Barcelona, a Mendoza m'he trobat la sorpresa de poder veure d'aprop els cotxes del Rally Dakar, que per primer cop es corre a cavall d'Argentina i Xile. Ahir em vaig aixecar molt aviat i vaig poder fer fotos dels cotxes de prop, just sortint del parc de la ciutat en direcció a Xile. L'espectació entre la gent era màxima, i ha sigut guapu de veure a les 7h del matí, just abans d'anar a la feina. Tornar de vacacnces, uuufff, sempre es fa dur ja se sap...