Prop de Valparaiso no falten les meques xilenes del turisme de sol i platja: Viña del Mar i Reñaca. No són gens diferents de Torremolinos, Benidorm o Lloret, quina desil·lusió.
Però conduint una mica més al nord, no costa gens de trobar una costa accidentada i poc habitada, amb poblets de pescadors construits a base de cases de llauna de colors i platges mig solitàries. Quin gust!!
El peix i el marisc de la zona són excelents i no falten els xiringuitos arran de platja: m'he regalat menjant cloïses gegants i peixos de carn gustosa i nom extrany. M'han sorprès les indicacions d'alerta per tsunami (Xile és un pais de terratremols) o les formacions quasi militars dels pelicans volant. Banyar-me a l'oceà en ple mes de Gener és ben insòlit per mi...
2 comentaris:
Només puc dir el que deu estar pensant tothom....
Quina enveja!!
Salutacions i no menjis tant que si no el temps en els 10 Kms. no baixarà mai
este sábado fuimos a una calita hacia el sur - en quintay - y el momento "peak" fue en un restaurante de la caleta que se llama "peZcadores"... ¡im-presionante! la idea era llegar hasta isla negra pero un atasco espectacular por otra parte "estilo torremolinos" nos hizo desistir... a ver si llegamos allí la próxima vez que vengas ¿vale?
Publica un comentari a l'entrada