Valparaiso és port de parada obligat dels vaixells que fan la ruta del cap d'Hornos. En aigües del Pacífic, es troba en una badia rodejada de turonets, on les cases, folrades de xapes metàliques de colors, s'enfilen capritxosament pels pendents. Tot un seguit de cremalleres fan possible l'accés a les parts més altes de la ciutat, i s'hi pot caminar durant hores perdut, admirant les vistes sobre l'oceà .
La ciutat és bruta i decadent, plena de graffitis, cables elèctrics pengen per tot arreu, gossos sense amo vaguen pels carrers laberíntics, i els gats dormen mandrosament als balcons. La flota de guerra xilena i desenes de petrolers reposen als seus peus. La barreja caleidoscòpica de colors (volia fer servir aquesta paraula tant pedant...) fa que la ciutat sigui absolutament pintoresca, amb un encant únic.
No és extrany, la ciutat sencera ha estat declarada patrimoni de la humanitat i va inspirar els poemes d'en Pablo Neruda.
2 comentaris:
I tu t'has inspirat en el Pablo Neruda per fer el post? Sembles un autèntic escriptor!!!
y la buena compañía que le añade ese toque especial a un finde "de vacaciones" en valpo? jejeje, vente más a menudo ¿vale? volví de nuevo a valpo este finde y te debieron pitar los oidos porque estuvimos echándote de menos!
Publica un comentari a l'entrada