Centre Català a Mendoza (3)

El passat 8 d'Agost el centre català a Mendoza va celebrar el seu Centenari. El Centre va muntar uns actes de celebració: una exposició amb fotos antigues, teatre, un mini-cicle de cinema en català, un sopar de germanor, i un concert de la coral. No hi vaig poder assistir, però sembla que el concert va ser un èxit rotund. Es van cantar 'Els Segadors' i un dels directius deia 'Em queia la llàgrima quan cantaveu l'himne'... El Centre ha sigut un lloc de trobada pels diferents corrents d'emigrants catalans, cent anys més tard a mi també m'ha servit de punt de trobada. Encara hi han alguns emigrants de primera generació, que varen arribar als anys 50 fruit de la gana que hi havia a 'la madre patria'. Aquests viuen molt intensament el sentiment 'català', jo diria que tenen tendència a exagerar les virtuds 'd'allà'...
El diari local UNNO va treure un article parlant del Centenari , llegiu-lo!!, no té pèrdua. A l'Argentina el tema de l'Estat de les Autonomies no el tenen gens clar, i lo de les llengües encara menys, tot i que en aquest cas es nota que algú els va alliçonar...

Tango

Aquests dies s'està celebrant a Buenos Aires el 6è Mundial de Tangos. Jo pensava que només hi havia 'Mundial' de futbol, però m'equivocvaa. S'han trobat més de 250 parelles de 22 països diferents per competir pel títol munidal en dos categories diferents, el 'Tango Escenario', ball d'exibició amb piruetes, i el 'Tango Salón', el Tango clàssic que no admet invents.
El Tango va començar a finals del XIX als prostíbuls, com una forma d'entreteniment dels clients, que eren emigrants majoritàriament europeus mascles sense parella. Més tard es va academitzar, i es ballava als barris vells de la ciutat, competint els mascles d'un i altre barri per interpretar el millor ball. Ara és motiu d'estudi a les acadèmies i s'ha convertit en un dels balls clàssics més complicats. A Buenos Aires hi han molts espectacles de tango, alguns per turistes i d'altres pels locals. El que és segur és que la intensitat del ball no deixa indiferent.
Una definició espontànea del Tango: - 'El Tango es una historia de amor que dura tres minutos'.

Quino

Acabo de descobrir que, en Quino, l'autor de la MAFALDA és de Mendoza, concretament de Guaymallén, el Badalona local. En Quino es diu en realitat Joaquín Salvador Lavado, fill d'emigrants andalussos. Les seves tires còmiques són conegudes arreu del món i els seus dibuixos tenen un perfil inconfundible.
Les histories de la Mafalda es van començar el 1963, quan la va dibuixar per primer cop per una campanya publicitària d'electrodomèstics. L'agencia publicitària volia una tira de dibuixos amb una típica familia de classe mitjana i amb un personatge amb un nom amb les lletres M i A.
La campanya s'anul·la però un any més tard “Primera Plana”, el setmanari informatiu argentí més important del moment li demana una colaboració satírica. La Mafalda torna a aparèixer, i desde llavors sense parar per tot el món, posant el dit a la llaga de les misèries humanes. Personalment sempre l'he trobat una mica massa repel·lent i saberuda, en canvi el seu company Felipe, aquell que sempre fa de Zorro el trobo genial.

L'ametller

Ja torno a ser a Mendoza. Aquest matí anant a la feina de matinada he vist un ametller florit. És un senyal d'alegria després dels 9 mesos que porto d'un llarg hivern-tardor-hivern, en varis sentits. També m'ha fet pensar en el poema del Joan Maragall...

L'Ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.

Time out (2)

De nou estic a l'aeroport de Buenos Aires, esperant per agafar l'avió de tornada a Barcelona.
Aquest cop torno per raons ben especials. No se massa bé quan tornaré a escriure.
Fins aviat!!