Verema 2.009

La verema 2.009 ja està per acabar. Algunes imatges...

La 'Hora del Planeta'

La 'Hora del Planeta' també ha arribat a Buenos Aires. Els llums dels monuments i edificis més emblemàtics de la ciutat s'han apagat puntualment a les 20h30, entre ells el Cabildo i l'Obelisc. Jo he apagat el llum del menjador.
Paradògicament, i al mateix temps, la selecció argentina de futbol jugava contra Venezuela a l'estadi de River de la capital. Els llums de l'estadi obviament no s'han apagat, ja se sap que res atura la selecció del pais. En canvi, quan la selecció juga el pais sencer si que s'atura (és el millor moment per anar al super).
Argentina ha guanyat el partit per 4-0, amb deliri del públic i amb exibició+gol inclos d'en Messi. Destacar que en Maradona li ha donat per primer cop la samarreta amb el nº10, una mica és com si el declarés hereu.

Bajofondo Tango Club

Ja havia parlat de Gotan Project. Un altre dels grups musicals argentins de fusió interessant és 'Bajofondo Tango Club'. És format per músics argentins i urugaians de diferents orígens. El més conegut és Gustavo Santaolalla, guanyador de dos óscars per les bandes musicals de 'Brokeback Mountain' o 'Diarios de motocicleta'.
El grup condensa la tradició del tango i la música electrònica actual, i el resultat és una música actual que no deixa indiferent.
La cançó 'Pa'bailar' pertany a l'àlbum 'Mar Dulce' (2.007) i és originàriament instrumental, però aquesta versió és interpretada vocalment per Julieta Venegas... jo l'associaré per sempre més amb els primers passos de la meva estada argentina.

'Día de la Memoria'

Avui és festa a tot el pais. És el 'Día de la Memoria', es recorda l'aniversari del cop d'estat militar del 24 de Març de 1.976, quan una junta militar encapçalada pel general Videla es va fer amb el govern de l'estat argentí. Va començar un deceni de terrorisme d'estat i amb la pèrdua dels drets humans elementals de molts argentins desafectes al règim.
Ja han passat 33 anys, però encara pesen en el pais causes judicials obertes contre pressumptes repressors, 33.000 desapareguts i fons irregulars perduts.

Cerro Falso Santa Elena (4.750m.)

Aquest cap de setmana he tornat a la muntanya, aquesta vegada es tracta de la 'Quebrada del Salto'. Els cims que rodegen aquesta vall no són tant alts com els de Vallecitos però l'accés a la vall és complicat i cal caminar una 20ena de kms.
El cotxe es deixa en una 'tranquera' al final de Potrerillos, més enllà de la cerveseria artesanal 'Jerome'. És una caminada llarga en direcció a la cascada de 'El Salto', una salt d'aigua de 30 metres molt bonic. Els voltants són sorprenentment verds, abunda el bestiar pasturant, els 'cardus burriquerus' i sobretot cal esquivar enormes 'boscos' de rosa mosqueta on s'amaguen una mena de conillets d'indies molt tímids... Les muntanyes al voltant de Mendoza són bastant àrides, finalment he descobert un racó verd que permet relaxar la vista, em fa pensar una mica en el Pirineu... En 3 hores s'arriba al peu de la cascada, descansem una mica perquè aquí comença la pujada de debò. S'han de pujar unes pales fins a situar-se a nivell de la cascada, que s'atravessa per sobre tot seguint un caminet molt aeri. En el camí de pujada ens saluden els guanacos i una quantitat enorme de cóndors (10 o 15!!). Els veig sobrevolant a la nostra alçada, sembla que hi ha algún cadàver de guanaco aprop. Els cóndors mascles s'identifiquen facilment: tenen una envergadura enorme, la meitat superior de les ales són blanques, tenen un collaret de plomes blanc i un tocat vermell inconfundible que els distingeixen dels voltors. Passat el mur que representa la cascada, finalment s'accedeix a la vall del 'Salto'. Arribar-hi és com accedir a una vall secreta, se segueix el rierol que forma la cascada corrent amunt, les pedres encara es veuen folrades de verd però de seguida es contempla el que és el final de la morena d'un glaciar. És com una paret de pedres soltes que en algún temps remot van ser arrosegades per un gegant vall avall i han quedat capritxosament dipositades en llengües enormes. La vall verda de repent s'ha convertit en una vall àrida plena de rocs desendreçats, em fa pensar que el paisatge de Mart deu ser una cosa semblant. Sobrepassem la primera llengua de pedres per l'esquerra, gunyant alçada ràpidament i en poc més d'una hora trobem el refugi IANIGLA (Les sigles per 'Instituto Argentino de Nivología y Glaciares'), tot de fusta, molt cuco! Estem a 3.600 m., han sigut 7 hores de caminar, caclulo que uns 18 km. amb 1.600 m. de desnivell desde que hem deixat el cotxe a l'aparcament. Són les 16h i per fi hi ha temps per relaxar-se, plantar les tendes, contemplar els paisatges, pendre tè, menjar uns ous durs i xerrar amb alguns andinistes que també fan nit al refugi, tot compartint mate naturalment!.










Pels temes de càmping, segueixo sent un desastre. No porto fogonet, no porto bossetes de tè, només porto tomàquets, galetes i pernil!! A dalt de la muntanya tot es comparteix, així que algú em dona sopa, tè i salsitxes cuites!. Fa fresca així que a 3.600 m. qualsevol cosa calenta és com una benedicció... en canvi ningú vol els meus tomàquets!
Ja és de nit, es parla d'històries de muntanya i dels ratolins que viuen a sota del refugi que són terriblement voraços. També es parla de l'expedició de l'endemà al Falso Santa Elena (4.750m.). Ens hem d'aixecar a les 6h per sortir a les 7h, esperem tenir un dia ensoleiat. La nit és estrellada, m'adormo escoltant Antònia Font.
Ens hem adormit, sortim una hora més tard del previst, almenys el ratolins no s'han cruspit l'esmorzar. El dia és ensoleiat però es veu un tou de núvols verticals a la banda SE que fan preocupar. Tenim 1.200m. de desnivell per endavant que de seguida ens posem a pujar. La majoria del camí transcorre a través de tarteres inmenses de pedra, l'itinerari transcorre pujant fins a la carena de la muntanya per caminar més còmodes. En dos hores som a la carena i les vistes de la vall de Vallecitos, amb el 'Plata' (6.000m.) de fons són fantàstiques. El relax no dura gaire, ja tenim a sobre els núvols del SE que tapen el sol, per sort no plou (per ara) i no se senten trons. Fem via per la carena, fent cim al 'Morro Modesto Sánchez' (4.500m.) i finalment al 'Falso Santa Elena' (4.750m.). Abraçades i alegria al cim, però l'amenaça de mal temps no ens deixa disfrutar gaire del moment i de seguida fem camí avall. Perquè es diu 'Falso Santa Elena'? El cerro 'Santa Elena' (5.200m) està al costat del 'Falso', quasi a tocar un cim de l'altre, però l'accés per la carena requereix d'escalada i no estem per aquestes alegries...
Han sigut 3h30 fins el cim. Sempre em costen les baixades, els genolls remuguen i aquetes tarteres inacabables són un patiment. Un cop al refugi, toca menjar una mica i refer les motxiles, ens queden 18 km fins l'aparcament i no volem que s'ens fagi fosc. La baixada et permet disfrutar de les vistes, de nou cóndors i guanacos. Aribem a l'aparcament just abans que caigui el diluvi universal, estic cansat però molt content, l'esforça ha valgut la pena!.

Dades de l'excursió:

Potrerillos (1.950 m.)-Rfg.IANIGLA (3.600 m.)
Pujada: 7h
Baixada: 4h Desnivell: 1.750 m.

Rfg.IANIGLA (3.600 m.)-Cerro Falso Sta.Elena (4.750 m.)
Pujada: 3h30
Baixada: 3h30 Desnivell: 1.100 m.

Fiesta de la Vendimia Gay 09

El conjunt de Mendoza comprèn uns 700.000 habitants. Això no és poc, és més que Girona per exemple. Malgrat que Mendoza és una ciutat tradicionalment conservadora, entre tota aquesta gent s'amaguen un seguit de colors i tonalitats humanes. I una prova clara és la 'Fiesta de la Vendimia Gay', la versió 'loka' de la tradicional festa mendocina.
Aquest evento se celebra simultàniament a la festa tradicional, entre actuacions musicals, shows teatrals i espectacles de cabaret s'escull una reina gay, que amaga una sorpresa entre les seves cames. És una nit de bojeria i diversió, que cada cop acapara a més gent. Serà que Mendoza surt de l'armari? Per qui s'ho pregunti, no vaig anar a la festa, però el cert és que m'hagués encantat!!!

Coima

Si mirem a la Wikipèdia, la definició de 'Coima' és:
"Coima (tb cohecho o soborno) es un delito acaecido cuando una autoridad o funcionario público acepta o solicita una remuneración a cambio de realizar u omitir un acto, sea ese acto constitutivo o no de delito.
Por ejemplo, un automovilista puede sobornar a un oficial de la policía para no extenderle un parte por exceso de velocidad, un ciudadano que realiza trámites puede sobornar a un empleado público por un servicio más rápido, una compañía constructora puede sobornar a un funcionario para conceder un contrato, etc.
La persona que ofrece la dádiva o que acepta el pedido de ella comete el delito de soborno pasivo."
Ahir circulava per l'autovia de Mendoza en direcció Est i un policia em va aturar. No portava els llums de posició encesos (aquí és obligatori portar-los encesos sempre) i després de demanar-me la documentació m'informa que allò era considerat un delicte greu i que la multa són 700$ (pesos argentins) amb anulació del permís de conduir fins al pagament de la multa i/o pas pel jutjat. (tot això és cert)
- I dit això em pregunta: 'cómo lo arreglamos?'
- I jo que no entenc res, li dic: '¿cómo?'
- I ell: 'me das 100$ i aquí no pasó nada...'.
Content d'arreglar això de manera ràpida, em trec 100$ de la cartera i els ofereixo al poli. El poli s'aparta com si fos un empestat i em fa gestos d'amagar el bitllet. Llavors em torna la documentació i jo m'el miro amb interrogació...
- Com si fos un pàrvul el policia m'explica: 'poné la plata entre los documentos y me los entregás...'.
Jo que li faig un sandwitx de carnet de conduir + 100$ + permís de circulació.
- Dissimuladament s'amaga el bitllet, em torna els documents i saludant-me amb gest militar em diu: 'prosiga sirculando, condusca con precausión'...

Ja he 'coimat' (sobornat) el meu primer poli, que més m'espera a l'Argentina??

1/2 Marató a San Rafael

En un atac de bogeria colectiu, m'he apuntat a una mitja marató acompanyat d'uns quants de la colla de muntanya. La prova s'ha corregut a San Rafael, a uns 300 km al sud de Mendoza. La cursa es corria a Vallegrande, una vall estreta per on baixa un riu cabalós on es practica el ràfting i uns quants esports d'aventura més. El circuit era molt senzill: 21 km. al llarg de la carretera que puja a la vora del riu, de pujada continua amb uns 100 m. de desnivell. El temps no va ser massa bo (2h06min) pero no està malament donades les condicions de calor i la duresa del circuit... I a més em varen donar una MEDALLA!!! La vaig portar penjada al coll tot el diumenge, si un no està content és perquè no vol!!!

Cerro Colorado de la Crucesita (2.300 m)

Aquest diumenge passat vaig pujar un 'cerro' menys ambiciós, el Cerro Colorado de la Crucesita, de 2.300 metres. Aquest cerro pertany a la pre-cordillera, una cadena de muntanyes d'entre 1.000 i 2.500 metres (com el Pirineu de Girona, vaja) tocant a Mendoza i que precedeixen la gran Cordillera.
Aquest cerro es troba a 30 minuts de Mendoza, i s'accedeix desde 'la crucesita', el lloc típic de dominguero, per fer 'el asado' el diumenge. Desde la Crucesita de seguida s'agafa una de les carenes de la muntanya i es va guanyant alçada ràpidament. Desde la carena de seguida es veuen unes vistes tremendes de la gran plana i del Cerro Negro, el cim veï. L'excursió és bonica per les vistes i per la vegetació que es troba pujant, bastant rica. En algún racó humit vaig veure petites falgueres, increïble en una zona on impera el clima semidesèrtic.
Seguint la carena no hi ha massa secret per arribar al cim. Després de 2h30 de caminada tranquila fem cim, admirant les vistes de la plana però també les vistes sobre la pre-cordillera. És una pena perquè el dia és molt enuvolat i no es veu la gran cordillera a darrera. Ja han caigut les primeres nevades i ahir ja la Cordillera ja estava ben enfarinada.De baixada, amb l'Aníbal decidim canviar l'itinerari i baixem a través d'una tartera bastant directa que ens ha d'estalviar temps. En el plànol de sota es troba indicada la ruta. La tartera és difícil perquè hi han moltes pedres grans, i al final, ens hem d'obrir pas a través d'arbustos de rosa mosqueta.
Guanyem 3/4 d'hora respecte als companys que baixen per la via normal, hem obert una nova ruta!


Dades de l'excursió:
La Crucesita (1.500 m.) - Cerro Colorado de la Crucesita (2.300 m.)
Pujada: 2h30
Baixada: 2h
Desnivell: 800 m.

Fuerte temblor en Mendoza: 5,6 grados

Se sintió a las 10.07 de la mañana y la gente salió corriendo a la calle. El epicentro fue en San Juan y duró 15 segundos. Fue de 5,6 grados en la escala Ritcher.
Los Andes, miércoles 11 de Marzo, 2.009.

Un moviendo sísmico alteró la mañana de los mendocinos, ya que el temblor fue fuerte y largo. Según los datos del Instituto Sismológico Mendoza, el movimiento fue de 5,6 grados en escala Ritcher y duró 15 segundos.

El epicentro fue a 120 kilómetros al Norte de la Ciudad de Mendoza y tuvo 28 kilómetros de profundidad.



Quienes trabajan en el centro bajaron corriendo desde los edificios –cosa que no se recomienda hacer- y en las escuelas pusieron en práctica la prevención sísmica.



Según el director de Defensa Civil, Rafael Garay, no se han registrado hasta ahora daños ni heridos.
-----
... he sentit el terratrèmol, aquí li diuen 'temblor' si no hi ha destrucció. A mi m'ha semblat un TERRATRÈMOL. Estava a l'oficina i les parets i el terra es movien com si estigués en un edifici de gelatina. Ja n'havia sentit alguns desde que soc aquí però cap com aquest, se m'han posat els pèls de punta...

Fiesta de la Vendimia 09

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Menodza la 'Fiesta de la Vendimia', la festa major de la província. Amb motiu de la festa es fan tota mena d'actes: concerts, cavalcades, exposicions, conferències, espectacles... L'acte central és l'elecció de la 'Reina de la Vendimia' al voltant del qual es fa tot un espectacle de música i dansa. La reina s'escull entre 18 reines departamentals, això venen a ser les diferents comarques de la provinca de Mendoza. Enguany l'escollida ha estat 'Candela I' de San Martín, jo no la trobo massa graciosa, en canvi la virreina 'Nadya' de Godoy Cruz està molt millor. La festivitat és prou important perquè la presidenta Cristina es presentés el dissabte a Mendoza, anunciés reducció d'impostos pel sector del vi (lo qual no va malament) i es donés un bany de masses. Els polítics són iguals arreu.
Personalment no he participat massa de la festivitat, ahir vaig sortir a fer un cim, però potser que hauria de fer quelcom de més per adaptar-me a l'entorn on visc oi?
A més, tinc la sensació que em començo a repetir, això ja de la 'Reina Vendimial' ja ho vaig explicar l'any passat!!

Camions

Els argentins són molt apassionats de la 'albiceleste' en totes les modalitats esportives, una prova...

1r aniversari del blog

Ja fa un any que vaig aterrar Argentina i també fa un any que vaig començar el blog. El comptador del blog és molt pràctic, comptabilitza i fa estadístiques sobre les visites i l'audiència.

Algunes dades:
- 5.600 visites rebudes en un any
- Mitjana de visites diari: 15.
- Màxim de visites diari: 43 (amb el post del 16 d'Octubre)
- Mínim de visites diari: 2 (el 31 de Desembre)
- Temps mitjà per visita: menys d'1 minut.
- Dia de la setmana amb més visites: Dilluns (la gent s'entreté a la feina)
- Dia de la setmana amb menys visites: Dissabte (la gent està molt ocupada)
- Orígen de les visites: 90%-Espanya, 5%-Argentina, 5% de 10 països diferents.

Les visites van crèixer desde l'inici fins al mes d'Octubre passat, quan es va assolir el màxim i es van rebre 590 visites. Desde llavors el blog ha anat perdent audiència progressivament fins ara que no s'arriba a les 400 visites mensuals.

Que hi farem!, potser és que ja no és una novetat que estigui a l'Argentina o el que explico es fa aburrit... Però jo m'ho passo molt bé escrivint-lo i tinc intenció de continuar, almenys una temporadeta fins que m'en cansi del tot...

Rosario

Aquest cap de setmana he visitat Rosario, la tercera ciutat del pais amb 1,2 M d'habitants, anomenada per alguns 'La Chicago' de Sud Amèrica...
Jo de gàngsters no n'he vist, ho deuen dir pels gratacels a la vora de l'aigua, ja m'he donat compte que els argentins tenen tendència a la hipérbole...
La ciutat és calurosa i humida, es troba 400 km al nord de Buenos Aires i la influència del tròpic s'hi comença a notar. Gràcies al clima calurós i humit, la ciutat és troba al centre d'una rica àrea agrícola i a través del seu port s'embarca la soja i la carn que fa menjar a mig pais. Grans vaixells fluvials arrosseguen càrrega amunt i avall del riu.La ciutat és bastida a la riba del riu Paranà, un riu de cabal amazònic i aigües marrons. Fa uns anys que van acondicionar platges i passeigs des d'on es veuen fantàstiques vistes del Paranà i on els rosarins/ines es torren al sol.El riu és poblat per uns peixos inmensos, molt lletjos i de forma extranya. N'he tastat alguns: el surubí, la boga i el dorado, són bons, de gust fort i textura grassa.
La ciutat també és coneguda per ser la primera on el 1.812 s'enarbolà la bandera argentina, símbol de l'independència, un gran monument ho conmemora. De nit el monument s'il·lumina amb llum blava elèctrica i blanca, el cert és que sembla un 'boliche'.
Anomeno 2 rosarins il·lustres: en Che Guevara i en Leo Messi. Els nens rosarins vesteixen samarretes del Barça-Messi fins a l'aburriment, i la efígie d'en Che la trobes arreu, majoritariament en llocs tant revolucionaris com hostals, restaurants i bars nocturns, que porten el seu nom. Si el Che aixequés el cap...