Cerro Falso Santa Elena (4.750m.)

Aquest cap de setmana he tornat a la muntanya, aquesta vegada es tracta de la 'Quebrada del Salto'. Els cims que rodegen aquesta vall no són tant alts com els de Vallecitos però l'accés a la vall és complicat i cal caminar una 20ena de kms.
El cotxe es deixa en una 'tranquera' al final de Potrerillos, més enllà de la cerveseria artesanal 'Jerome'. És una caminada llarga en direcció a la cascada de 'El Salto', una salt d'aigua de 30 metres molt bonic. Els voltants són sorprenentment verds, abunda el bestiar pasturant, els 'cardus burriquerus' i sobretot cal esquivar enormes 'boscos' de rosa mosqueta on s'amaguen una mena de conillets d'indies molt tímids... Les muntanyes al voltant de Mendoza són bastant àrides, finalment he descobert un racó verd que permet relaxar la vista, em fa pensar una mica en el Pirineu... En 3 hores s'arriba al peu de la cascada, descansem una mica perquè aquí comença la pujada de debò. S'han de pujar unes pales fins a situar-se a nivell de la cascada, que s'atravessa per sobre tot seguint un caminet molt aeri. En el camí de pujada ens saluden els guanacos i una quantitat enorme de cóndors (10 o 15!!). Els veig sobrevolant a la nostra alçada, sembla que hi ha algún cadàver de guanaco aprop. Els cóndors mascles s'identifiquen facilment: tenen una envergadura enorme, la meitat superior de les ales són blanques, tenen un collaret de plomes blanc i un tocat vermell inconfundible que els distingeixen dels voltors. Passat el mur que representa la cascada, finalment s'accedeix a la vall del 'Salto'. Arribar-hi és com accedir a una vall secreta, se segueix el rierol que forma la cascada corrent amunt, les pedres encara es veuen folrades de verd però de seguida es contempla el que és el final de la morena d'un glaciar. És com una paret de pedres soltes que en algún temps remot van ser arrosegades per un gegant vall avall i han quedat capritxosament dipositades en llengües enormes. La vall verda de repent s'ha convertit en una vall àrida plena de rocs desendreçats, em fa pensar que el paisatge de Mart deu ser una cosa semblant. Sobrepassem la primera llengua de pedres per l'esquerra, gunyant alçada ràpidament i en poc més d'una hora trobem el refugi IANIGLA (Les sigles per 'Instituto Argentino de Nivología y Glaciares'), tot de fusta, molt cuco! Estem a 3.600 m., han sigut 7 hores de caminar, caclulo que uns 18 km. amb 1.600 m. de desnivell desde que hem deixat el cotxe a l'aparcament. Són les 16h i per fi hi ha temps per relaxar-se, plantar les tendes, contemplar els paisatges, pendre tè, menjar uns ous durs i xerrar amb alguns andinistes que també fan nit al refugi, tot compartint mate naturalment!.










Pels temes de càmping, segueixo sent un desastre. No porto fogonet, no porto bossetes de tè, només porto tomàquets, galetes i pernil!! A dalt de la muntanya tot es comparteix, així que algú em dona sopa, tè i salsitxes cuites!. Fa fresca així que a 3.600 m. qualsevol cosa calenta és com una benedicció... en canvi ningú vol els meus tomàquets!
Ja és de nit, es parla d'històries de muntanya i dels ratolins que viuen a sota del refugi que són terriblement voraços. També es parla de l'expedició de l'endemà al Falso Santa Elena (4.750m.). Ens hem d'aixecar a les 6h per sortir a les 7h, esperem tenir un dia ensoleiat. La nit és estrellada, m'adormo escoltant Antònia Font.
Ens hem adormit, sortim una hora més tard del previst, almenys el ratolins no s'han cruspit l'esmorzar. El dia és ensoleiat però es veu un tou de núvols verticals a la banda SE que fan preocupar. Tenim 1.200m. de desnivell per endavant que de seguida ens posem a pujar. La majoria del camí transcorre a través de tarteres inmenses de pedra, l'itinerari transcorre pujant fins a la carena de la muntanya per caminar més còmodes. En dos hores som a la carena i les vistes de la vall de Vallecitos, amb el 'Plata' (6.000m.) de fons són fantàstiques. El relax no dura gaire, ja tenim a sobre els núvols del SE que tapen el sol, per sort no plou (per ara) i no se senten trons. Fem via per la carena, fent cim al 'Morro Modesto Sánchez' (4.500m.) i finalment al 'Falso Santa Elena' (4.750m.). Abraçades i alegria al cim, però l'amenaça de mal temps no ens deixa disfrutar gaire del moment i de seguida fem camí avall. Perquè es diu 'Falso Santa Elena'? El cerro 'Santa Elena' (5.200m) està al costat del 'Falso', quasi a tocar un cim de l'altre, però l'accés per la carena requereix d'escalada i no estem per aquestes alegries...
Han sigut 3h30 fins el cim. Sempre em costen les baixades, els genolls remuguen i aquetes tarteres inacabables són un patiment. Un cop al refugi, toca menjar una mica i refer les motxiles, ens queden 18 km fins l'aparcament i no volem que s'ens fagi fosc. La baixada et permet disfrutar de les vistes, de nou cóndors i guanacos. Aribem a l'aparcament just abans que caigui el diluvi universal, estic cansat però molt content, l'esforça ha valgut la pena!.

Dades de l'excursió:

Potrerillos (1.950 m.)-Rfg.IANIGLA (3.600 m.)
Pujada: 7h
Baixada: 4h Desnivell: 1.750 m.

Rfg.IANIGLA (3.600 m.)-Cerro Falso Sta.Elena (4.750 m.)
Pujada: 3h30
Baixada: 3h30 Desnivell: 1.100 m.