dissabte, 20 de desembre del 2008

21 de desembre: estiu!!??

Estic a punt d'agafar l'avio a Barcelona, torno a casa per Nadal com el turr'o.
'Es extrany perque aqui a Buenos Aires tenim 34`C, l'estiu comenca aquesta nit i per celebrar el Nadal es tiren petardos i focs artificials com si fos la revetlla de Sant Joan.
A 35`C els arbres de Nadal no llueixen igual i la iluminaci'o nocturna es fa extranya. Amb l-emoci'o de tornar a casa i tot plegat, estic una mica desorientat...

dijous, 18 de desembre del 2008

El Puma

Fa una setmana que va aparèixer la noticia al diari Los Andes de la mort d'un Puma a mans de la gendarmeria nacional en un barri de Mendoza. Sembla que l'animal s'havia cruspit el gos (de nom Coco) d'una senyora atemorida, i el van acorralar fins matar-lo. Segurament el puma no estava al lloc adient, però això és culpa de molts grangers, que els cacen i els tanquen en enreixats com pollastres. Si algún d'aquests animals s'escapa i es troba dins d'una zona urbana ja està llest.

El puma està molt extès a tot Amèrica, viu desde la vall del riu Yukon, al Canadà, fins la punta sur de la Patagònia. Viu sobretot en zones de muntanya, els Andes o les Rocalloses, però també s'extén per planures poc habitades, boscos i selva, sempre en llocs amb cacera suficient. El puma és el segon felí americà, després del Jaguar. No es troba en perill d'extinció, però l'activitat humana li va en contra.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Apertura

El torneig argentí de futbol ('Apertura' és el que es juga a la priumavera) va arribar al final aquest diumenge. Tres equips van empatar a punts: Boca, San Lorenzo i Tigre.
Els gols a favor, o els punts en camp contrari no compten: en cas d'empat es juga una final, un triangular en aquesta ocasió!. Fa cinquanta anys que això no passava, la gent no parla d'altra cosa i les televisions ja es freguen les mans dels diners que faran.
A la part de sota, un equip baixa a segona i dos juguen la promoció.
Aquest any es dona la circumstància que River ha quedat últim (mai li havia passat abans), però gràcies a un sistema de coeficients històric, se salva de baixar i de jugar la promoció. És un sistema que es va inventar perquè els equips més grans no baixin mai, molt injust trobo!. I sinó que li preguntin a la Real Societat o al Saragossa...

Quin és el meu favorit de tots tres? Tigre!!!, esclar, perquè és l'equip petit, i perquè el nom em recorda allò del Torrebruno: 'Tiigres!, tiigres!, leoones!, leoones!, todos son unos campeones!!!!'

diumenge, 14 de desembre del 2008

Mendoza city











Desde que vaig començar el blog, quasi no he posat fotos de la ciutat. Mendoza està construida en una zona sísmica de gran activitat. La majoria de les cases són d'una sola planta, a finals del XIX un terratrèmol va destruir completament l'antiga ciutat colonial. Però en els darrers anys s'están construint gratacels 'segurs', tots hotels. Desde els àtics d'aquests edificis es veuen prespectives fantàstiques de la ciutat, les de les fotos són d'una tarda de tempesta d'estiu.
La ciutat està construida sobre una quadrícula de canals que abasteixen d'aigua tots els carrers de la ciutat i permeten que sigui una ciutat plena d'arbres i jardins, això malgrat el clima extremadament sec de la zona.

divendres, 12 de desembre del 2008

Trànsit (2)


Moltes senyals de trànsit argentines no són exactament les que fixa el Codi de Circulació Internacional, però sense cap mena de dubte són didàctiques i intuitives.

dimecres, 10 de desembre del 2008

El cel argentí

Si alguna cosa bonica veig a l'Argentina és el cel. Tant de dia com de nit, potser per la falta de contaminació o per l'inmensitat dels paisatges, s'acostumen a veure uns cels radiants, aclaparadors, no és extrany que la bandera del pais sigui 'la albiceleste'... una petita mostra...

dilluns, 8 de desembre del 2008

Colibrís

Fa un parell de diumenges dinava al jardí de casa el Fabio, i vaig veure al·lucinat un colibrí xuclant el néctar d'una flor. Em van explicar que és corrent veure colibrís, especialment en els jardins florits.
També em varen explicar que molta gent els posa un menjadora amb aigua ensucrada i així els colibrís sempre visiten el seu jardí. Veure un colibrí volant és com veure un exercici de màgia, queden suspesos davant la flor com si flotessin, gràcies a un batre d'ales ultra-ràpid.

Pensava que els colibrís només vivien a països tropicals, però buscant a Internet he descobert que viuen a tot el continent americà, des d'Alaska fins a la punta sud de la Patagònia. N'hi ha més de trescentes espècies diferents, el més gros fa 25 cm, el més petit no arriba als 6. És l'ocell més petit del món.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Potrerillos

'Potrerillos' és el nom del pantà que fa posible que Mendoza existeixi. La ciutat està situada al peu de la Cordillera, en una zona de clima semidesèrtic i de vegetació àrida, on hi plouen uns 250 mm anuals (menys que a Múrcia). El pantà acumula l'aigua de fosa de la Cordillera i això fa posible regar tota la plana al voltant de la ciutat, creant la riquesa agrícola de la zona i dels seus habitants. En un paisatge àrid com aquest, pasejar per l'enorme pantà és un gust!

dimecres, 3 de desembre del 2008

'Tamany pèsol'


En les darreres setmanes hi passen moltes coses a la vinya: creixement vegetatiu, floració, quallat, aixecament de fils... Per sort no hem tingut accidents climàtics notables, i això ha permès que la flor qualli (sigui germinada) amb normalitat. Ara ja ens trobem a l'estadi 'tamany pèsol', on les flors s'han convertit en grans de raïm que van creixent poc a poc. En aquest moment és important un aport d'aigua suficient per permetre un bon creixement del fruit. A la foto, una planta de Pinot Noir, amb els raïms ben formats. Cada raïm farà uns 300 g., així que ja es pot començar a estimar la collita...

dilluns, 1 de desembre del 2008

Malla 'antigranizo'



Mendoza té una climatología quasi ideal pel cultiu de la vinya: la sequedat ambiental fa que la pressió d'enfermetats fúngiques sigui molt petita, i això ajuda a que pràctiques sanitàries de la vinya siguin quasi ecològiques de forma natural. L'anomalia més gran són les pedregades. Desde l'inici de primavera i fins començada la tardor, les pedregades són molt freqüents.
Tant, que en algunes arees les pedregades cauen dos de cada tres anys.
AIxò és un bon negoci pels xapistes, però pèssim pels viticultors. Per evitar l'efecte de les pedregades, es coloquen 'Mallas antigranizo', que ajuden a protegir la planta de les pedregades lleus.
L'any passat varem patir un 40% de pèrdua de collita a causa de la pedregada, aquest any espero que no es repetirà...

dijous, 27 de novembre del 2008

Barriques (o botes)


Passades les presses de la verema, i enllestides les comandes de Nadal, és una bona època per trasbalsar el vi de les barriques. Trasbalsant el vi, aconseguim netejar-lo de les 'mares' depositades al fons de la bota, i al mateix temps netegem la fusta de la barrica, reobrint els porus de la fusta per que segueixin regalant al vi els components màgics que el transformen de 'jove' en 'criança'.

M'agrada trasbalsar barriques, és una feina manual que es fa pràcticament igual que fa 300 anys: cal fer poca força i tenir molta traça, i a canvi sents les olors del vi i el tacte de la fusta del roure... En l'època d'Internet i de la tecnología, és una feina que em fa sentir persona...
(no he explicat que abans de trasbalsar, cal tastar el vi de CADA barrica!!)

dimarts, 25 de novembre del 2008

¿Ovnis en Tupungato?

Notícia apareguda avui al diari Los Andes:












"En tour a Tupungato, un operador turístico sacó una foto del paisaje. Cuando la bajó en su computadora vió un objeto extraño. La mandó a analizar por la ufóloga más reconocida del país y le confirmó que se trata de un OVNI.
¿Es un ovni, es un cóndor o es una mancha? Eso es lo que se preguntó Flavio S. (31). Ocurrió el 8 de noviembre, cuando estaba en un tour con operadores de turismo cuyo objetivo era conocer una estancia en Tupungato.

“Yo soy muy escéptico. Por eso mandé a analizar la foto a Buenos Aires”, contó a Los Andes on line. “Saqué una foto del paisaje, nada más. Ibamos a caballo, pero nadie vió nada. La imagen apareció cuando bajé la foto a la computadora”.

Flavio contactó a Andrea Simondini, una reconocida ufóloga de Entre Ríos, y titular del grupo Visión Ovni. Después de dos semanas, el análisis estuvo listo. Según la ufóloga, no se trata de un cóndor, porque a esa altura se vería más chico, ni es una mancha en la cámara. Es un ovni más grande que un avión de pasajeros!.
Esta no es la primera vez este año que los turistas que van a Tupungato vuelven con fotos de ovnis. En abril, un grupo de amigos que pasaba el día en la Quebrada del Cóndor tomó una imagen con celular en la que también apareció un objeto volador no identificado."


Es un ovni?, es un condor?, es una mancha? El redactor té poca imaginació trobo...

dilluns, 24 de novembre del 2008

Depressió post Davis


Desde la classificació d'Argentina per la final de la Davis, els diaris locals anaven plens d'especulacions sobre el lloc on s'havia de jugar la final, sobre la hipotètica manera de guanyar al monstre Nadal, que si el material de la superfície... Durant setmanes es parlava cada dia de 'la carpeta', la superfície super ràpida que havia de ser l'arma secreta per la victòria sobre Nadal i l'equip espanyol.
Al final en Nadal no ha vingut, 'la carpeta' ha sigut inútil, i als jugadors argentins (són tots especialistes sobre 'polvo de ladrillo') 'la carpeta' més aviat els ha perjudicat, Del Potro (el seu nº1) es va lesionar, i al final s'ha perdut la final d'un torneig que mai han guanyat.
Mentres a les setmanes precedents no es parlava d'altra cosa que no fos la Copa Davis, avui als diaris la notícia passa ben desapercebuda. És una altra decepció per un país acostumat a les desil·lusions i als desenganys.
En això em recorden una realitat ben de casa...

divendres, 21 de novembre del 2008

La flor de la vinya


La vinya ja ha florit, el Pinot Noir ja fa dies, el Malbec tot just ho està fent ara. La flor de la vinya no és gaire vistosa, tot just s'endivina la forma del futur raïm i no hi ha ni pètals de colors ni fragàncies florals. Però igualment aquesta és una fase molt delicada: les flors s'autofecunden i la taxa de fecundació marcarà la quantitat de raïm de la propera collita. I esclar, això és bàsic. Un temps ventós o un temps plujós, pot fer abortar el futur raïm i això no és gens bo. Silenci doncs!

dijous, 20 de novembre del 2008

Diego, l'últim rei d'Escòcia


Maradona ha tornat als camps de futbol, ara com entrenador de la selecció argentina. Desde els seu nomenament, fa córrer rius de tinta als diaris: que si no té experiència, que si es baralla amb els dirigents de l'AFA, que si no aguantarà la pressió... el cert és que Maradona, té tantes vides com un gat i ara acaba de començar la d'entrenador.
Ahir va fer el seu debut en un partit amistós contra Escòcia, Argentina va guanyar 1-0. Malgrat la derrota, els escocesos l'adoren: la 'mano de dios' del Mundial 86 va ser quasi tant celebrada a Escòcia com a l'Argentina.
Amb el temps que porto en aquest pais, m'adono com la majoria de gent, malgrat els defectes, adoren al 'pibe' que segueix despertant un entusiasme enorme. Molta sort Dieguito!!

dimecres, 19 de novembre del 2008

Feina a São Paulo


Els periodistes gastronòmics ja no porten boli i llibreta, ara van armats amb celulars amb càmara...

dimarts, 18 de novembre del 2008

La Pampa

La Pampa és una de les províncies centrals Argentines, i fa frontera amb la part SE de la província de Mendoza. El relleu és quasi totalment pla, i el clima, moderadament plujós al NE, molt sec cap al SO. A les zones més humides s'hi cultiven cereals, però sobretot s'hi dona la ramaderia. Jo n'he visitat la part més àrida: veure aquestes superfícies enormes, estepàries, buides de gent, on l'únic soroll és el vent sobre els matolls secs, et fan sentir ben petit...

diumenge, 16 de novembre del 2008

Aconcagua (2)

L'Aconcagua a l'hivern...

i l'Aconcagua a la primavera!

Garota de Ipanema

divendres, 14 de novembre del 2008

Favelas

La película 'Ciudad de Dios' deixa ben retratat el que són les 'favelas' al Brasil y tot el que s'hi viu a dins. La película està ambientada a Rio de Janeiro, però Sao Paulo no es queda enrera i també té els seus barris deprimits, una mica per tot arreu de la ciutat, on les taxes de violència són extremes.
Morumbi és un dels barris més luxosos de Sao Paulo, amb torres luxoses, carrers elegants, restaurants de moda, botigues de Cartier, Luis Vuitton, Bvlgari... És en aquest barri on em vaig menjar el tall de carn de 2 posts més avall. Però sobta de veure, com literalment enganxat a Morumbi, hi ha 'Paraisópolis' (nom ben irònic), una gran barri favela construit a base de residus de la construcció, amb carrers laberíntics on la policia dificilment entra i on hi impera la llei del més fort.
Lula ha impulsat l'eliminació d'aquests barris amb nombroses mesures, però sovint l'únic que s'aconsegueix és allunyar-los cap llocs on són invisibles a la gent.

dijous, 13 de novembre del 2008

Tròpic de Capricorni

Quan vaig vistar la finca dels cavalls, vaig atravessar la línia imaginària del 'Tròpic de Capricorni', que marca la banda sud de la zona Intertropical, i que marca també la zona on els raigs solars cauen perpendicularment el dia del solstici d'hivern.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Versailles al Brasil


Vaig tenir l'ocasió de visitar, a 100 km de Sao Paulo, una propietat on es crien cavalls de Polo. Es tracta d'una finca de 1.000 Ha., rodejada d'una tanca elèctrica i vigilada amb càmares de seguretat i un grup d'homes armats, vestits de negre i d'aspecte sever.La finca és un jardí digne de Versailles: extensions de gespa inacabables, arbres retallats en formes capritxoses, marges plens de flors de temporada, llacs i illes artificials, un palauet neoclàssic amb els seus anexos, cignes i ànecs, estruços, cérvols - bambi, i l'estrella, els cavalls de polo, amb cavallerisses i tot el necessari per la seva cura. La cria de cavalls de polo és un hobby de rics. Requereix molts diners i paciència. Un embrió (si si, un embrió) de cavall de polo pot costar uns 90.000 $US, i un potrell amb potencial sense domar s'en va als 120.000$US.
Els cavalls no eren els únics habitants de la finca, em van sorprendre els estruços que es crien per la seva carn, molt gustosa, i també un grup de cérvols, pasturant majestuosos en el seu 'tancat' de 100 ha... El propietari de la finca també és el propietari majoritari d'un conegut banc brasileny. El desequilibri sudamericà del repartiment de la riquesa es fa patent un cop més...

dilluns, 10 de novembre del 2008

Carn

Tant a Brasil com a l'Argentina, he tingut ocasió de menjar canrs excel·lents a preus més que raonables. Que ho fa que en aquests països hi hagi aquesta abundància de carn excel·lent? Les grans extensions de terra disponibles, l'abundància de pastura i d'herba fresca, els avanços en genètica ramadera, la forma de tallar la carn... Tot plegat, fa que la carn sigui una delícia.
A l'Argentina, la gent és acostumada a que governants i polítics robin, enganyin, tergiversin, tot això es 'tolera', però la manca de carn als mercats podria provocar una revolució i incendiar el pais. Els successius governs ho saben bé i tenen cura de subvencionar perquè els preus siguin ben baixos.
A Sao Paulo he tingut ocasió de provar la 'vedella de Kobe'. Aquesta carn prové d'una raça d'orígen japonès, de pell fosca, la raça 'Wagyu'. Allà a Kobe, es diu que les vaques reben massatges a diari, s'els neteja la pell amb sake, s'els alimenta amb complements nutricionals i s'els dona a beure cervesa. El resultat és una carn amb el greix completament infiltrat als feixos musculars, una mica com el pernil de jabugo 3J's. Això fa que la carn no només sigui gustosa, sinó que té la textura d'un foie que es desfà en posar-lo a la boca. Exquisita!! Desde fa un temps ja s'en produeix a S-amèrica amb èxit, i segur que no els donen tant de massatge... El que no canvien són els preus de la carn, astronòmics!!

diumenge, 9 de novembre del 2008

Pichaçoes

Com tota gran ciutat, Sao Paulo disfruta d'una població amb alta capacitat artística, i queda ben plasmat en parets, murs i qualsevol superfície urbana pintable. Són els graffiti, `pichaçoes' en brasiler. M'han sorprès la gran quantitat de grafismes en lletres extranyes, hom diria arameu, que es troben arreu, especialment a la parts més altes dels edificis. Sembla que hi ha una lluita entre 'pichacerus', pertanyents a diferents bandes, per fer 'pichadas' als llocs més alts i més exposats de la ciutat. S'inmortalitza la proesa deixant un missatge trascendent i la firma de l'autor. Llàstima dels caràcters extranys, no s'entén el que diuen.

dijous, 6 de novembre del 2008

São Paulo

São Paulo és una ciutat aclaparadora. L'habiten 11 Milions d'ànimes, uns 20M en el conjunt de la zona metropolitana. Per comparar, Barcelona té 1,5 M (uns 3M al conjunt de la zona metropolitanas), São Paulo=Barcelona*7. Això dona idea de la magnitud de São Paulo?? La imatge quan arrives a la ciutat desde l'aeroport, és d'una plana plena de rascacels, tant se val on miris. De fet aquesta és la tercera ciutat mundial en nº de rascacels després de Shangai i New York. La visió de tots aquests edificis et deixa perturbat. São Paulo és la ciutat més gran de Sud Amèrica i està entre les 10 més grans del món.
El trànsit és infernal, el transport públic deficient i els embussos són el pa de cada dia. També és un lloc perillós si et despistes, és aconsellable no caminar pel carrer de nit, cal no agafar mai taxis desconeguts i conduir moto és poc aconsellable(la taxa d'accidents de moto bat rècords).
Per sort el clima tropical ajuda a fer créixer el verd pels racons, hi han bastants parcs i arbres monumentals, això ajuda a fer més humà el conjunt. D'altra banda la ciutat és absolutament cosmopolita i rica en cultura i gastronomia internacionals. Aquests dies he assistit a una fira gastronòmica i he coincidit amb els millors cuiners mundials, sens dubte acollits per la riquesa gastronòmica de la ciutat.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Brotació (2)

Entre les dues fotos hi ha apenes 1 mes de diferència. Els primers brots van aparèixer a finals de Setembre i 30 dies després, els brots ja fan entre 15 i 30 cms. Es poden observar les flors de la vinya properes a eclosionar, i comptant-les es pot fer la primera previsió de collita. En aquesta època es fan tractaments preventius contra fongs i altres malures i la planta es mostra ufana i plena de vida. La de la foto, és una planta de Tempranillo.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Mar de Plata


En aquest periple, he passat per Mar de Plata, una ciutat de 0,5M d'habitants a l'hivern i que a l'estiu es multipliquen fins els 3M. Es troba a 400 km al sud de Buenos Aires.
La ciutat ve a ser una mena de Lloret de Mar però a lo bèstia (i sense anglesos). A principis del 1.900 Mar de Plata era una ciutat balneari que frequentaven les classes riques argentines. Prova d'aquesta època, encara hi han barris sencers amb torres i cases senyorials espectaculars.
Però cap al 1.950 Perón va socialitzar la ciutat, s'hi van construir 'vivendes de vacances' en massa i es va convertir en la ciutat de vacances de tot el pais, socialitzant el balneari aristocràtic però destruint al mateix temps l'entorn natural de dunes i prats vora el mar. Actualment, Mar de Plata és una ciutat fantasma i deprimida durant l'hivern, i super poblada i populosa a l'estiu. N'he marxat ben ràpid, és trist de veure un Lloret repetit a l'altre banda de l'Atlàntic.

divendres, 31 d’octubre del 2008

Lima

Lima és una gran capital de 7,6 milions d'habitants, populosa, contaminada i perillosa. Com a tota capital sudamericana hi han grans bosses de pobresa, però malgrat això la ciutat ha millorat molt els darrers 10 anys, i també és dinàmica i cosmopolita en l'aspecte gastronòmic i turístic.
Pizarro va situar la capital del virreinat en un lloc controvertit: malgrat trobar'se en una latitud tropical, el clima de la ciutat és gris durant més de 6 mesos d'any, derivat de la corrent marí de Humboldt i això marca amb una certa melancolia els habitants de la ciutat, que malgrat tot són tremendament amables i acollidors.
La ciutat conserva restes del seu passat històric, indígena (es pot visitar el temple de 'Huaca Pucllana' i colonial (catedral, diversos palaus, plaça de toros...) i complementat amb una serie de museus (Museo del Oro) fan que sigui una ciutat tremendament interessant a nivell històric i turístic. I ja no cal ni parlar de les meravelles a l'interior del pais i de la gastronomia...