Faltes d'ortografia...

A qui trobi les 9 faltes d'ortografia li regalo una ampolla de Malbec...




 Lo de les mandonguilles em va fer riure tant que no vaig poder evitar per tastar-les, estaven ben bones!!

Oficis argentins: els 'paseadores de perros'.

Ser 'paseador de perros' és una feina a l'Argentina, i si camines per Buenos Aires no costen  gens de veure. La feina és ben senzilla: es tracta de treure a passejar els gos de gent massa ocupada per fer-se càrrec del seu millor amic.
Acostumen a portar entre 10 i 15 gossos, no sigui que no s'aprofiti bé el passeig. Al·lucino amb l'habilitat que cal tenir per bellugar tants gossos: no s'ensopeguen i no se n'escapa ni un (els porten lligats al cinturó)... No soc massa coneixedor dels gossos però flipo que no es barallin entre ells.

I si és difícil caminar amb 10 gossos a l'hora, recollir-ne les caquetes encara ho fa més complicat...

I quan cobra un 'paseador de perros'? Doncs l'equivalent a uns 5€ l'hora i per gos segons el que m'han explicat...

Coneixent al Sr. Toto...

En la cultura japonesa, el bany i la neteja corporal són un ritual. Els japonesos han traslladat aquests valors al món modern, un clar exemple en són els wc 'Toto', es troben arreu. Si comparem, els aparells del Sr.Roca queden ben enrera...

Opcions estàndard del Sr. Toto:

- Obertura de tapa automàtica.

- La 'cadena' es tira automàticament.

- Desodoritzador automàtic.

I les funcions més específiques:

- Asperssió d'agua a pressió regulable.

- Jet d'aigua a pressió regulable.

- Secador de culet.

Resumint, el Sr.Toto ho fa tot per tu: t'asseus, fas les teves coses i en acabar tens una neteja de baixos automàtica. Surts amb el culet net i sec com si t'acabessis de dutxar i tot sense enmerdar mans.

Les darreres versions del Sr. Toto venen amb funcions encara més extraordinaries:

- Música a selecció.

- Llum interior per no errar el tret.

- Análisi de glucosa a l'orina.

- Análisi del % de greix corporal.

- Pressió sanguínia.

- PC en pantalla tàctil, amb wifi esclar.

- Calefacció ala tapa.

Una publicitat d'aquests wc, amb un sentit de l'humor molt particular. Flipo amb els japos, tots porten el culet net. Per alguna raó el Xin-Xan sempre ensenyava el culet oi?...

Texas i els tòpics nord-americans

A Texas he comprobat alguns dels tòpics nord-americans més clàssics:

1.- La obesitat: a l'estat de Texas el 28% de la població és obesa, això vol dir que 1 de cada 4 texans és gros o molt gros (i no parlo d'uns mitxelinets de no res), i no m'extranya, al restaurants tot t'ho donen XXL...

2- Les rosses: Segons diuen els texans, Texas és l'estat amb més rosses dels USA. Si que n'he vist moltes, però sumat al tòpic anterior no són les que es veuen a les pelis... He d'afegir que en general els agrada portar talons molt alts, el ros tenyit i el pintallavis rosa...

 3- Cotxes gegants: als texans els agrada conduir cotxes grans i molt grans. No havia vist mai tants camions i 'camionetes' junts...

4- Motos gegants: no m'han decebut les motos, veus Harleys per tot arreu...

Veient tot plegat, sumant-hi els rascacels, diria que a Texas tot és XXL...

San La Muerte

Ja fa temps que havia parlat de la devoció de molts argentins per alguns sants pagans: el Gauchito Gil, la Difunta Correa, Sant Expédito (aquest no és pagà)... aquests tres serien els més populars.

La fe popular i les supresticions del pais no deixen de sorprendre'm, darrerament he descobert un altre sant per afegir al trio calavera, és en/na San La Muerte. Aquest sant és venerat/-da (no se si és mascle o femella) sobretot a la part nord-est del pais, això són les provincies de Missiones i Corrientes, les de més influència guaraní.

Sembla que la devoció per aquest sant comença amb la barreja en la cultura popular de les deïtats indígenes i la pràctica de ritus catòlics. L'esglesia catòlica no reconeix aquests sants, que romanen arrelats en la fe i la cultura popular de las classes més humils de la població.

En els darrers 20 anys la devoció del sant s'ha extès per la provincia de Buenos Aires i a Mendoza ja han aparegut altars a peu de carretera per retre-li culte quan estàs en ruta.

Els mini altars d'en San La Muerte es distingeixen dels altres sants pels crespons negres que adornen les capelletes i la imatgeria inconfundible.San La Muerte és representat per una figura de la mort (obvi...), és a dir un esquelet amb calavera d'ulls vermells que vesteix una túnica negra i porta una dalla.

Les donacions habituals dels fidels a peu de l'imatge són varies: dolços, ampolles de whisky, cigarrets i flors. Diguem que es podria muntar un 'botellón' als peus de la imatge, molt millor que la Difunta Correa a qui només se li deposita aigua.

San La Muerte té la particularitat que se'l pot invocar per demanar favors, sobretot en temes de mals d'amor, però també se'l pot invocar per desitjar desgràcies als enemics. Està clar allò que la fe no té fronteres. Per si algú té ganes d'invocar-lo, adjunto la pregària reglamentaria...

La 'Fiesta de la Ganadería'

El passat diumenge es va celebrar a 'General Alvear' (un municipi al sud de Mendoza) la 'Fiesta de la Ganadería en zona árida'. Aquesta festa reuneix als productors de carn i tota la indústria que representen a la regió.
En una fira multitudinària s'hi mostren diferents races de vedelles, es mostren grans toros sementals, es fan demostracions de mena del ramat i exhibicions d'habilitats gauches, com la munta a cavall, la doma i el llançament de boleadoras. També es venen pells i tota mena d'objectes relacionats amb la ramaderia.
Però el que més interès desperta en la fira, és la MEGACOSTELLADA!!!

La MEGACOSTELLADA és l'acte més esperat de la fira. Es fa un gran foc i quan la fusta es redueix a brases, es planten els costellars de 300 (o 400?) vaques en fila india.
És tot un espectacle de veure tants cossos de vaca oberts al foc, l'oloreta de tanta carn fa venir salivera.
Esclar que per un vegetarià aquesta MEGACOSTELLADA ha de ser un espectacle dantesc...
Els costellars queden llestos en 3 o 4 hores i llavors comença el gran banquet, acompanyat de vi negre de la regió, naturalment. Els gauchos tallen habilment les costelles i els convidats afamats s'hi llencen a sobre. Era una mica com estar al banquet final dels Astèrix...
A qui no li agraden les costelles que no s'atabali, també hi han butifarres per repartir, aquí les anomenen 'chorizos', res a veure amb el pamplonica...

D'on soc?

Viatjant per Xile, a uns 200 km. al sud de Santiago et trobes amb una sortida d'autopista sorprenent. Cada cop que hi passo no puc deixar de pensar:

"Val la pena viure aquí? Serà tant dolent com ho pinten? Hi haurà molta sol·litud? Molta contaminació? Seran molt pobres els habitants? Hi ha habitants? Com es fan anomenar? Són els 'peornadinos'? o potser els 'peornadienses'?..."
Colpit per aquestes preguntes vaig decidir fer una parada al poble. És un poble petit, amb 12 o 14 cases, un carrer principal i una esglesia evangelista. No té supermercat, només un parell de botiguetes i un taller de fusteria.

Els pocs habitants que es veuen caminen despreocupats pel carrer principal, no hi ha gran cosa a fer. Disfruten del silenci i sembla que estan acostumats a patir les preguntes impertinents dels turistes. No podia ser menys!!, m'he aturat i m'he dirigit a un avi que jeia al sol per saciar la meva curiositat. Preguntant he averiguat varies coses:

- El gentilici correcte és 'peornadino'.
- Transcric la historia de la comuna (no arriba al grau de vila) que explica el nom:

"Se cuenta que, tiempo atrás, varios hermanos recibieron una herencia de sus padres (un matrimonio con mucho dinero). Uno recibió tierras en Placilla, otro en Teno... y a este otro hermano le tocó ¡justamente!... lo que usted está pensando. Entonces, se dio cuenta que las tierras eran poco cultivables, el terreno era pésimo y nada prometedor El (muy comprensivo) dijo: "Bueno, qué le vamos a hacer... PEOR ES NADA".

Mentre continuo conduint cap a San Fernando, vaig pensant: serà certa la història? és una rondalla local? també penso que m'agrada ser barceloní...

El dia de la Rata

A l'Argentina fer 'la rata' vol dir no anar a clase, per nosaltres fer 'campana'.
Ahir, via facebook, es convocava als estudiants mendocins de secundaria per una 'rateada' colectiva, desde les 8h fins a les 18h. Es convocava als 'ratas' a trobar-se a la plaça Independència, la més cèntrica de la ciutat.
L'èxit de la 'rateada' ha estat clamorós, es calcula que a la plaça s'hi van reunir fins a 3.000 persones que es van dedicar a prendre mate, tocar la guitarra i fer el 'botellón'. No em deixa de sorprendre l'utilitat d'aquestes noves eines informàtiques.

Cementiris

Aprofito que és Tots Sants per explicar quelcom dels cementiris argentins. He quedat sorprès de comprobar que al pais existeixen dos tipus de cementiris: els cementiris públics, de titularitat municipal, i els cementiris privats, que són un negoci amb respectable ànim de lucre.

Els primers tenen un model semblant als cementiris que conec: l'ajuntament té la titularitat dels terrenys on s'ubica el cementiri, tramita l'enterrament dels morts en tombes, nínxols o similars, pagant els familiars dels difunts un tant per l'inhumació i pel manteniment i lloguer de l'espai. El manteniment d'aquests cementiris és un servei públic amb garant constitucional, en base als impostos i recull de despeses del servei funerari.

L'enorme acumulació de gent a les ciutats i la falta de recursos generalitzada dels ajuntaments ha portat a que molts cementiris es trobin en un estat de conservació lamentable, un fet vergonyós per qualsevol societat que pretengui honorar els seus morts.

Desde fa unes dècades, i com a resposta al pèssim estat de molts cementiris públics, l'estat federal argentí va autoritzar la creació de cementiris de titularitat privada. Aquests cementiris responen a la necessitat d'una part de la societat, amb recursos econòmics, d'un indret exclusiu on enterrar i vetllar els seus morts.
Ignoro el funcionament administratiu d'aquests cementiris però he tingut la ocasió de visitar-ne un que es troba ben aprop de la bodega (espero que això no li doni una especial complexitat al vi) i em va encantar, era una mica com passejar per Hyde Park de Londres, grans planes de gespa on, entre petits bosquets d'arbres i flors, només unes petites làpides recorden apenes d'on et trobes. Em van encantar les vistes fantàstiques dels Andes nevats a l'horitzó.
Encuriosit vaig veure com el cementiri oferia multitud de serveis al marge del propi enterrament: mises in memoriam, servei de reposició de flors, serveis psicològics, un ample ventall de merchandising funerari...

Vaja, que allò de 'de morts tots calvos' no és tant veritat: els uns amb vistes al nínxol del davant, els altres amb un bon verd als peus, tot depèn de la butxaca.

'Autos' de 2ª ma

Voltant per Mendoza sovint es veuen cotxes amb ampolles de llexiu (lavandina) al sostre. A vegades són cotxes en solitari, a vegades en grup, però tots amb ampolles a sobre. Al principi pensava, 'això és cosa del botellón...'. Però un dia vaig passar per davant d'un venedor de cotxes de 2ª ma i em vaig adonar que l'ampolla de lavandina sobre el sostre del cotxe significa que aquest és en venda. Als llocs oficials s'hi posa un con, molt més elegant.
He descobert alguna cosa més:
1.- Les ampolles són preferentment de lavandina (de color groc, obviament es veuen de lluny) però també poden ser de cola, fanta o aigua mineral, va al gust del propietari del cotxe.
2.- L'oferta per vendre el cotxe és directament proporcional al tamany de l'ampolla o con que es posi sobre el cotxe. Una ampolla de 2 litres és una millor oferta que no pas una de 1 litre.
Mostra: en el cas del Clio, hom diria que és una ganga a la vista!.

Policiales (2)

No puc deixar de posar alguna de les notícies que apareixen diariament a Los Andes. A vegades Mendoza s'assembla molt al far-west...

.........................

Piratas del asfalto se robaron un camión cerca de la Terminal
Dos autos interceptaron el rodado en Guaymallén y secuestraron a sus conductores. El transporte apareció en Santa Rosa, aunque saquearon su carga de zapatillas de marca.

Los Andes, Sábado, 11 de abril de 2009

Eran las 10 de la mañana y José Luis Rodríguez (33) guiaba el camión bordó marca Tata por Guaymallén, cerca de la Terminal. Lo acompañaba Martín Muñoz, compañero de trabajo en la empresa de transporte Cruz del Sur.

Pero la tranquilidad del viaje se rompió cuando dos autos interrumpieron la marcha del rodado y, a punta de pistola, obligaron a los camioneros a bajarse y subirse a uno de los coches, cuya marca no pudieron identificar. El otro era un VW Polo.

Encapuchados, los liberaron recién en la zona de la Destilería de Luján, desde donde regresaron a la ciudad y pudieron hacer la denuncia.

El camión apareció más tarde en el callejón Mirador, a 900 metros de la ruta 50 en Santa Rosa, con su carga completamente saqueada.

Los piratas del asfalto se llevaron 34 pares de zapatillas Adidas, tres computadoras, respuestos varios para camión y un parabrisas. Sólo dejaron un motor seguramente porque su peso hace imposible trasladarlo.

Coima

Si mirem a la Wikipèdia, la definició de 'Coima' és:
"Coima (tb cohecho o soborno) es un delito acaecido cuando una autoridad o funcionario público acepta o solicita una remuneración a cambio de realizar u omitir un acto, sea ese acto constitutivo o no de delito.
Por ejemplo, un automovilista puede sobornar a un oficial de la policía para no extenderle un parte por exceso de velocidad, un ciudadano que realiza trámites puede sobornar a un empleado público por un servicio más rápido, una compañía constructora puede sobornar a un funcionario para conceder un contrato, etc.
La persona que ofrece la dádiva o que acepta el pedido de ella comete el delito de soborno pasivo."
Ahir circulava per l'autovia de Mendoza en direcció Est i un policia em va aturar. No portava els llums de posició encesos (aquí és obligatori portar-los encesos sempre) i després de demanar-me la documentació m'informa que allò era considerat un delicte greu i que la multa són 700$ (pesos argentins) amb anulació del permís de conduir fins al pagament de la multa i/o pas pel jutjat. (tot això és cert)
- I dit això em pregunta: 'cómo lo arreglamos?'
- I jo que no entenc res, li dic: '¿cómo?'
- I ell: 'me das 100$ i aquí no pasó nada...'.
Content d'arreglar això de manera ràpida, em trec 100$ de la cartera i els ofereixo al poli. El poli s'aparta com si fos un empestat i em fa gestos d'amagar el bitllet. Llavors em torna la documentació i jo m'el miro amb interrogació...
- Com si fos un pàrvul el policia m'explica: 'poné la plata entre los documentos y me los entregás...'.
Jo que li faig un sandwitx de carnet de conduir + 100$ + permís de circulació.
- Dissimuladament s'amaga el bitllet, em torna els documents i saludant-me amb gest militar em diu: 'prosiga sirculando, condusca con precausión'...

Ja he 'coimat' (sobornat) el meu primer poli, que més m'espera a l'Argentina??

Fiesta de la Vendimia 09

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Menodza la 'Fiesta de la Vendimia', la festa major de la província. Amb motiu de la festa es fan tota mena d'actes: concerts, cavalcades, exposicions, conferències, espectacles... L'acte central és l'elecció de la 'Reina de la Vendimia' al voltant del qual es fa tot un espectacle de música i dansa. La reina s'escull entre 18 reines departamentals, això venen a ser les diferents comarques de la provinca de Mendoza. Enguany l'escollida ha estat 'Candela I' de San Martín, jo no la trobo massa graciosa, en canvi la virreina 'Nadya' de Godoy Cruz està molt millor. La festivitat és prou important perquè la presidenta Cristina es presentés el dissabte a Mendoza, anunciés reducció d'impostos pel sector del vi (lo qual no va malament) i es donés un bany de masses. Els polítics són iguals arreu.
Personalment no he participat massa de la festivitat, ahir vaig sortir a fer un cim, però potser que hauria de fer quelcom de més per adaptar-me a l'entorn on visc oi?
A més, tinc la sensació que em començo a repetir, això ja de la 'Reina Vendimial' ja ho vaig explicar l'any passat!!

Camions

Els argentins són molt apassionats de la 'albiceleste' en totes les modalitats esportives, una prova...

'Saint Valentine's day'

Ja han passat 5 dies des del 'Saint Valentine's day', jo aquest dia ni el celebro ni hi crec, que per alguna cosa tenim Sant Jordi!.
Però no puc deixar d'il·lustrar el cartell que un colegial ha penjat d'un arbre a la sortida d'un institut, per la seva estimada princesa... se m'ha entendrit el cor, visca l'amor!!

El tractor assssulllll.....

Amb 18 anys ballava el 'tengo un tractor amarillo' i amb 35 he après a conduir-ne un de blau... és un senyal això???

Publicitat argentina

La publicitat argentina és molt creativa, m'ho passo bomba amb els anuncis de la TV. Un exemple mític al pais és l'anunci anual de Quilmes (cervesa pels ignorants) per donar la benvinguda a l'estiu. Aquest anunci s'emet sempre per Nadal marcant el començament de l'estiu!, una mica com el d'una coneguda marca de cava catalana però amb rollo 'playero'. Adjunto el del 2.006.

Trànsit (2)

Moltes senyals de trànsit argentines no són exactament les que fixa el Codi de Circulació Internacional, però sense cap mena de dubte són didàctiques i intuitives.

¿Ovnis en Tupungato?

Notícia apareguda avui al diari Los Andes:












"En tour a Tupungato, un operador turístico sacó una foto del paisaje. Cuando la bajó en su computadora vió un objeto extraño. La mandó a analizar por la ufóloga más reconocida del país y le confirmó que se trata de un OVNI.
¿Es un ovni, es un cóndor o es una mancha? Eso es lo que se preguntó Flavio S. (31). Ocurrió el 8 de noviembre, cuando estaba en un tour con operadores de turismo cuyo objetivo era conocer una estancia en Tupungato.

“Yo soy muy escéptico. Por eso mandé a analizar la foto a Buenos Aires”, contó a Los Andes on line. “Saqué una foto del paisaje, nada más. Ibamos a caballo, pero nadie vió nada. La imagen apareció cuando bajé la foto a la computadora”.

Flavio contactó a Andrea Simondini, una reconocida ufóloga de Entre Ríos, y titular del grupo Visión Ovni. Después de dos semanas, el análisis estuvo listo. Según la ufóloga, no se trata de un cóndor, porque a esa altura se vería más chico, ni es una mancha en la cámara. Es un ovni más grande que un avión de pasajeros!.
Esta no es la primera vez este año que los turistas que van a Tupungato vuelven con fotos de ovnis. En abril, un grupo de amigos que pasaba el día en la Quebrada del Cóndor tomó una imagen con celular en la que también apareció un objeto volador no identificado."

Es un ovni?, es un condor?, es una mancha? El redactor té poca imaginació trobo...

Playboy

Aquest blog corre risc de convertir-se en una frivolitat però no puc deixar d'il·lustrar la festa Playboy a la que em vaig trobar ahir, coses de la promoció de vins i caves... De fet va ser com un somni d'adolescent fet realitat: grups de noies corrien pel local, uniformades de forma variada, unes de conillet, d'altres amb vestits de nit, d'altres amb calçes i sostenidors. La festa es celebrava en honor de Miss Playboy Octubre 08, que va agraïr-ho dedicant unes paraules a la seva avia, molt tendre tot plegat.
Vaig observar que la quantitat de pits operats al local superava el 80% (això es repeteix amb les noies venezolanes en general), i les senyoretes, molt professionals, es deixaven fer fotos amb somriure pacient... He de reconèixer que em vaig regalar la vista.