Terratrèmol a Xile

He estat de sort, aquest matí havia de volar a Santiago per trobar-me amb el meu germà i passar el cap de setmana a Valparaiso. A l'aeroport de Mendoza m'he trobat que els vols a Santiago estaven suspesos i llavors m'he enterat de la noticia del terratrèmol.

Ha sigut un terratrèmol molt fort, de 8,8 a l'escala Richter (que va de 1 a 9), 2 punts més fort que el de Haití. L'epicentre ha estat a 400 km al sud de Santiago, molt aprop de Curicó, la zona de vinyes que he fotografiat varies vegades.
El terratrèmol també s'ha deixat sentir a Mendoza, però amortit a 4 punts de l'escala Richter, d'aquests n'he sentit uns quants, tot belluga de forma circular com una batidora...
Chile és un pais preparat pels terratrèmols, la majoria de cases són baixes i de materials lleugers per minimitzar els danys. Els habitants del pais són educats a l'escola sobre que fer en un terratrèmol, normalment cal obrir una porta (per assegurar-se la sortida), aixoplugar-se sota portes i/o taules, tancar llum i gas i sortir a l'exterior si possible.

A mesura que passen les hores la gravetat de destrucció i mort es fa patent. Espero que la determinació dels xilens els ajudi a superar aquests moments d'incertesa.

PIlar Rahola a l'Argentina

'La feina ben feta no té fronteres' és un lema que s'aplica en el cas de la Pilar Rahola.
La Pilar és molt coneguda a l'Argentina, ha estat convidada múltiples vegades a participar en programes informatius i d'opinió del pais. També escriu regularment a 'La Nación', el segon diari del pais, de caire conservador.

En les seves aparicions opina de tot: del govern argentí, dels maltractes a la dona al pais, de les dictadures populistes del continent (Chávez i Castro) i de qualsevol altre tema opinable.
L'any 2007, va ser especialment convidada per fer el discurs de l'acte de conmemoració de l'aniversari de l'atemptat a l'embaixada d'Israel a Buenos Aires, és ben coneguda la seva tendència pro-sionista.

Uns videos de mostra...

El Cuis

Sorprès he descobert un animaló molt comú a tot el pais, especialment a les zones més seques: es tracta del Cuis (microcavia australis), un petit rosegador cosí dels hàmsters.

Es distingeix dels ratolins perquè no té cua i fa cara de bonàs (sembla sortit dels estudis Disney).

Quan els espanyols van descobrir Amèrica, el varen anomenar 'conejillo de Indias'.
I no és gens difícil de veure, té hàbits diurns i se'l veu creuant despreocupadament carreteres en zones de matoll deshabitades.

El nom de Cuis imagino que deu venir perquè quan t'hi acostes fa 'cuí, cuí, cuí, cuí!!!' per alertar els seus colegues que hi ha un perill. Moniiíssim!!!

En globus pels Andes

Adjunto noticia apareguda avui al diari 'Los Andes'. En Josep Maria Lladó és un conegut 'globus-nauta' d'Igualada.

Dos pilotos extranjeros lograron cruzar la cordillera en globo. (Diario Los Andes, 4/2/2010)

"Navegar por los aires a nueve mil metros de altura a bordo de un globo aerostático para observar desde lo alto el cerro Aconcagua fue un sueño por el que Josep María Llado Costa (49) trabajó muy arduo.
Por supuesto que el ingrediente fundamental de la travesía que el catalán concretó junto a su par alemán Uwe Schneider (47) consistió en mantener su espíritu de aventura intacto. De hecho, nuestra provincia fue testigo de su valentía ayer al mediodía, cuando la nave que llegó desde el otro lado de la cordillera de Los Andes aterrizó sin problemas en un descampado de la localidad de Ugarteche.

Como estaba previsto, el 'Aconcagua' -tal como fue bautizado el globo cuya capacidad es de 3.500 metros cúbicos- partió a las siete y veinte de la mañana desde la ciudad de Ilapel (capital de la provincia de Choapa). Fueron poco más de cinco horas en las que los pilotos ganaron el cielo llevados por el viento que sopló a favor. "El tiempo fue muy bueno, no tuvimos ningún inconveniente", comentó Josep a poco de llegar a tierra mendocina.

Su alegría no era para menos: hace seis años, el intento de atravesar por lo alto las montañas no tuvo los resultados esperados para el piloto catalán.


Sin embargo, la meta siempre quedó rondando en la cabeza de Josep, quien a partir de esa experiencia extremó sus medidas de perfeccionamiento y durante todo este tiempo programó el nuevo desafío. Fue hace dos años, cuando Josep decidió invitar a su proyecto a Uwe, pues el desafío así lo requería. "Es uno de los mejores y además una persona excepcional, por eso le propuse compartir todo esto", agregó el catalán.

Así, volver a tomar vuelo significó -además de estudiar en detalle las condiciones climáticas y geológicas cordilleranas- reforzar la nave. Los pilotos sumaron un equipo de oxígeno para cuatro personas y a fuerza de gas propano líquido y nitrógeno lograron mantener la estructura de nylon de silicona en pleno ascenso.

Pero la odisea además implicó agregar implementos tecnológicos, como un localizador electrónico y un botiquín para enfrentar cualquier emergencia. "Cuando estás arriba tienes mucho trabajo; quieres mirar y aprovechar cada momento pero al mismo tiempo tienes que hablar por radio, filmar, ver si el quemador está en condiciones y controlar el oxígeno", explicó Josep en un castellano claro.

El camino que el globonauta supo forjar a lo largo de su carrera, que comenzó hace más de treinta años, ha estado bañado de hazañas y vivencias. "He volado desde el polo norte hasta el sur y de todas mis experiencias ésta es una de las más representativas", confió. Ahora, entre sus desafíos figura explorar los cielos de África, aunque con haber superado las alturas del Aconcagua dijo sentirse más que satisfecho.

Para el piloto alemán Uwe esta vivencia marcó a fuego su vida. Según contó una vez en tierra firme, allí, en lo alto, uno logra darse cuenta de la inmensidad de la naturaleza. "Con las montañas tan grandes que tiene Los Andes te sientes una hormiga. Es una sensación grandiosa", describió el profesional".

Aclareixo que la foto incial no és l'Aconcagua, és el mateix globus a través dels Alps austríacs.

La Laguna del Diamante (2)

El darrer cap de setmana em varen venir a visitar l'Andreas i la Marisol desde Suissa. Crec que feia com quatre anys des del darrer cop que els vaig veure!!. Els vaig portar a visitar la laguna del Diamante, per mi un dels racons més bells de la provincia, a uns 180 km. al sud de Mendoza.
Ja hi havia estat fa un any a la llacuna, però el lloc és tant fantàstic que no em cansa de repetir, la Cordillera es mostra inmensa i majestuosa, i em sembla que hi tornaré aviat però per pujar al volcà que corona la llacuna, el Maipo (5.333 m.), que té un aspecte imponent i fa de frontera entre Chile i Argentina.
L'altre atracció de l'indret són els guanacos, un tipus de camèlids salvatges que viuen al llarg de tota la Cordillera, están protegits i no és gens difícil de veure'ls pasturant en alçada.
Varem passar llarga estona contemplant-los, era com veure un programa del 'National Geographic'. El ritual d'aparellament del guanaco es pot resumir com: 'Ells' persegueixen les 'elles' en llargues curses camp a través, 'ells' les atrapen tot mossegant-les les cuixes en senyal de devoció i fent un gemec gutural que ressona entre les muntanyes. 'Elles' fugen corrent però no massa, lo just per ensenyar airosament les cuixes. 'Ells' les atrapen de nou, es repeteixe la seqüència 'mossegades a cuixes+ gemecs guturals + persecució camp a través' fins que elles rendides es deixen muntar ardorosament. Tot acaba amb un llarg gemec gutural...
La llacuna és rica en peixos, sobretot truites de riu. En aquesta època molts pescadors venen per capturar-les, pesquen amb mosca o cullereta i només poden pescar 2 truites per dia segons l'espècie.. Em vaig sentir identificat amb un pescador, pescant assegut en una cadira birra en ma.
Quan el vent s'atura, la llacuna es transforma en un mirall inmens i reflexa tot el que l'envolta i al mateix temps quasi pots veure peixos i algues sota les seves aigües cristalines.Prendre un mate arran de llac veient els pescadors i els guanacs, es pot ser més argentí?

 Gràcies Andreas i Marisol per la vostra visita, han vingut desde Suïssa!