Rosario

Aquest cap de setmana he visitat Rosario, la tercera ciutat del pais amb 1,2 M d'habitants, anomenada per alguns 'La Chicago' de Sud Amèrica...
Jo de gàngsters no n'he vist, ho deuen dir pels gratacels a la vora de l'aigua, ja m'he donat compte que els argentins tenen tendència a la hipérbole...
La ciutat és calurosa i humida, es troba 400 km al nord de Buenos Aires i la influència del tròpic s'hi comença a notar. Gràcies al clima calurós i humit, la ciutat és troba al centre d'una rica àrea agrícola i a través del seu port s'embarca la soja i la carn que fa menjar a mig pais. Grans vaixells fluvials arrosseguen càrrega amunt i avall del riu.La ciutat és bastida a la riba del riu Paranà, un riu de cabal amazònic i aigües marrons. Fa uns anys que van acondicionar platges i passeigs des d'on es veuen fantàstiques vistes del Paranà i on els rosarins/ines es torren al sol.El riu és poblat per uns peixos inmensos, molt lletjos i de forma extranya. N'he tastat alguns: el surubí, la boga i el dorado, són bons, de gust fort i textura grassa.
La ciutat també és coneguda per ser la primera on el 1.812 s'enarbolà la bandera argentina, símbol de l'independència, un gran monument ho conmemora. De nit el monument s'il·lumina amb llum blava elèctrica i blanca, el cert és que sembla un 'boliche'.
Anomeno 2 rosarins il·lustres: en Che Guevara i en Leo Messi. Els nens rosarins vesteixen samarretes del Barça-Messi fins a l'aburriment, i la efígie d'en Che la trobes arreu, majoritariament en llocs tant revolucionaris com hostals, restaurants i bars nocturns, que porten el seu nom. Si el Che aixequés el cap...