Malargüe

Malargüe és la municipalitat més gran, en superfície (més gran que Catalunya i Balears juntes), i més aïllada (menys de 18.000 hab.) de la provincia de Mendoza.
Aquest territori enorme es troba al sud-oest de la provincia, a quasi 450 km de la Mendoza ciutat i és fet de paisatges inmensos on costa veure el rastre humà. S'hi poden visitar deserts, llacunes, volcans, i la omnipresent Cordillera que corona la banda oest amb cims enormes... És una sensació molt especial el conduir 40 km a través del desert en lína recta contemplant com t'apropes a la Cordillera nevada sense creuar-te amb res de res...
Ens trobem molt aprop de la 'patagonia' administrativa, això vol dir que la flora i fauna de Malargue és molt semblant a la patagònica, adaptada a un clima molt fred i sec. Imagino que la tundra siberiana deu ser quelcom semblant. La ramaderia caprina és la principal font de riquesa de la provincia (sense comptar el petroli) i és habitual trobar-se ramats de cabres creuant les carreteres, sempre menats per un 'gaucho'.
Molts gauchos viuen aïllats en cases rudimentaries al bell mig del no res. Vigilen les finques gegantines (alguna és gran com tot Andorra) d'uns amos que segurament viuen a Buenos Aires i les visiten apenes un cop l'any. 'Las leñas' és el principal atractiu turístic de Malargüe, segurament és la millor estació d'esquí de Sud Amèrica i això fa que a l'hivern s'ompli de 'chetos porteños' i brasilenys que venen a esquiar en avió. Malargüe també és conegut pels cels rassos i serens, per això s'hi troba instal·lat un observatori astrònomic que recerca l'origen dels 'raigs còsmics ultraenèrgètics' (no se que vol dir això) de nivell mundial. Veient el cel de nit s'entén perquè...