Córdoba

Córdoba, amb 1,3 M d'habitants és la segona ciutat argentina. La ciutat es troba a la riba del riu Suquía i fou fundada el 1.571 de la ma de Jerónimo de Cabrera, un hispalense aventurer. La ciutat és situada al pas de la 'ruta de la plata', que anava desde l'estuari del Riu de la Plata, a la riba de l'Atlàntic, fins a les mines d'argent de Potosí, a l'altiplà bolivià.

Desde de la independència de la corona espanyola el 1.812, Córdoba ha sigut capital de l'estat federal argentí en almenys un parell d'ocasions i això deixa marca.
A diferència de la majoria de ciutats argentines, Córdoba guarda molt ben conservades les restes del seu passat colonial, i permet contemplar alguns edificis notables dels ordres religiosos que participaven en la colonitazació del nou món.

En aquella època la conquesta anava de la ma de l'evangelització dels nadius, i els jesuites hi tenien un paper destacat (veure la peli 'La Misión'). Els jesuites competien en poder amb els nobles i els militars, i això els va portar a la desgràcia al s.XVII, quan van ser desposeïts de les seves propietats americanes i expulsats a Itàlia, una mica com el Ruiz Mateos al s.XX.

Destaca la 'manzana jesuítica', una illa de cases composta per diferents edificis que formaven part de la seu de la Companyia de Jesús a la zona. Aquest conjunt ha estat declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO. Els edificis eclesiàstics d'alguns dels racons del microcentro cordobès m'han recordat sens dubte trossets de Salamanca. La majoria són esglèsies i edificis civils de tall barroc i plateresc.


Vaig visitar Córdoba de tarda, fent-se de nit, així que moltes de les fotos són nocturnes. Actualment l'economia de Córdoba ve marcada pel pes del sector industrial i de serveis. Els cordobesos tenen fama de ser molt alegres, una mica com els andalusos a la península, i parlen amb un accent argentí molt particular, sembla que parlin evitant un rotet que els està punt de sortir.