Mildiu (Plasmopara viticola), es tracta d'una enfermetat causada per un fong, coneguda desde fa molt de temps. Actua en periodes d'alternancia d'humitat i calor. Cal prevenir-la continuament, sobretot a la primavera. S'extén per fulles i tijes, i pot ser molt seriós si arriba a atacar el fruit. Les taques grogues en mosaic a la fulla en són un síntoma inequívoc.
Formigues: les formigues sudamericanes són terriblement agresives, aquest és un problema que no existeix a Europa. No en se dir l'espècie, en el meu cas són unes formigues negres molt grans. Després de la pluja i al final de l'estiu surten dels nius i en una sola nit poden menjar-se una vintena de plantes, literalment.
Agrobacterium tumefaciens, és una espècie de bacteria que ataca el sistema vascular de la planta seccionant-lo, asseca la planta i la fa morir repentinament. La pobra mor amb els raïms penjant... Es reconeix per formar unes tuberositats a les arrels. Molt difícil d'eliminar.
Carencia de Magnesi, en aquest cas no és una malaltia sinó una carencia nutricional del sòl que normalment es pot corregir amb adobs. La carència de magnesi és molt vistosa, les fulles presenten unes digitacions esgrogueïdes molt funkys, molt comú en els sols de Mendoza.
Áranya roja (Tetranychus urticae), són una espècie d'àcars microscòpics que viuen a les males herbes i s'enfilen a la vinya si no es tracta correctament. Ataquen a l'estiu, en condicions de molta calor i sequedat. Produeixen bultets a la fulla com de gofre belga (però sense xocolata), fent-la assecar i caure.
Falta d'aigua: un síntoma que sap reconèxier qualsevol que tingui plantes a casa i marxa de vacances. Les fulles es meceixen i les més basals s'assequen. Regar acuradament és un bon remei.
1 comentari:
Excepte les formigues (i creuem els dits perquè és un bitxo que no m'agrada gens), crec que les meves plantes han patit tot el que descrius (les d'interior sobre tot la falta d'aigua, ejem...)
Publica un comentari a l'entrada