No totes les fotos són propies: com sempre passa, la bateria de la càmara es va esgotar començant la visita a la part brasilera, quina ràbia que fa!!. Però veient fotos d'altri t'adones de com el paisatge de les catarates és cambiant: segons el cabdal d'aigua, segons el sediment que arrossega el riu, segons l'hora del dia... L'inacabable fluir de l'aigua et deixa embadalit i pots quedar-te hores mirant-lo fixament sense adonar-te del pas del temps. 
Aquest videu està agafat sobre de la 'garganta del diablo', desde la part argentina. El cabdal d'aigua és tant potent, que en caure al saltant aixeca un núvol d'escuma que no deixa veure el fons de la cascada. Veien-l'ho t'agafen ganes de tirar-te i deixar-te portar pel potent corrent d'aigua. També em passa sovint que les alçades em donen ganes de llançar-me al buit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada