Contemplar-les és sentir l'energia viva de la natura a flor de pell, que flueix en forma de milions de litres d'aigua que es precipiten al buit. El soroll de l'aigua, eixordador, la potencia del mullader, una boira d'esquitxos que tot ho impregna, les vistes imponents i la luxuriosa fauna i vegetació que afloren al voltant et deixen completament bocabadat.
Les catarates d'Iguazú fan de frontera entre Argentina i Brasil, això fa que les catarates tinguin una meitat a cada pais dividides pel riu del mateix nom. A l'hora de visitar un costat i l'altre has de passar l'aduana i fer-te segellar el passaport. Al costat argentí s'hi troben la major part dels salts d'aigua, des d'allà les catarates es poden caminar per sobre i per sota a través de pasareles que et fan sentir la força de l'aigua de molt aprop així com caminar a través del bosc tropical. Desde el costat brasiler es disfruta d'una prespectiva més general de les catarates i sobretot d'una visió de privilegi de la 'garganta del diablo', el conjunt de salts que belluguen més aigua. Jo diria que les dues parts són igual de boniques i és imprescindible visitar-les ambdues.
He tingut sort, he gaudit de les catarates amb molta aigua (el 2.006 es van assecar per uns mesos per la sequera regnant), pocs turistes i amb no massa calor.
En aquesta foto s'aprecia l'alçada dels salts consecutius, per contraposició amb la barqueta de sota. Aquestes barquetes et duen apenes a 50 m. dels salts, on pots gaudir d'una dutxa tropical que ni en els anuncis de Fa...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada