Montevideo

Després de Colonia vaig viatjar a Montevideo, a 2h30 per carretera. L'interior d'Uruguay és verd, molt verd, jo diria d'un verd avariciós. Les vaques pasturen tranquiles en prats inmensos de pendents suaus, apenes interromputs per petits boscos entre turonets. Però després dels prats s'arriba a Montevideo, la capital.

Uruguay medeix 5 cops el tamany de Catalunya, però té menys de la meitat d'habitants. Si ens fixem en els stàndards sud-americans, és el pais amb més igualtat social, menys analfabetisme, menys inseguretat i dels menys pobres de tot el continent. És per això que se l'havia anomenat la 'Suïssa llatino-americana'.
A Montevideo capital hi viu la meitat del pais, això són uns 1,3M d'habitants, uns pocs menys que Barcelona, això dona idea de la dimensió...Montevideo es troba a la riba oriental del Rio de la Plata i en presumeix: un llarg passeig permet disfrutar del riu (que sembla un mar) amb platges, jardins i port, tot ben arrenglerat. Les parelles passejen el gos, les jovencelles prenen el sol (aquí no es fa top-less), i alguns atletes recorren kilòmetres al llarg del magnífic passeig. Jo he pogut disfrutar de la posta de sol.
En general diria que la ciutat té el mateix aire 'vintage' que les parts velles de Buenos Aires: edificis despintats, voreres trencades, cotxes rovellats... tot dona l'idea que Montevideo va tenir una època pròspera que ja ha passat. És com una 'vecchia signora' que conserva rastres d'un passat millor. Com totes les capitals sudamericanes, Montevideo té una plaça/mausoleu dedicada al seu 'prócer', en aquest cas el general Artigas, que es presenta a cavall en una estatua enooooorme. També té un barri antic, amb cases senyorials del s.XIX i la catedral. El que més em va agradar van ser els carrers prop del Mercat del Port, amb cases molt acolorides i un aire molt atlàntic.
A Montevideo m'he trobat amb el Manu, company de fatigues enològiques a França, hem tingut ocasió de recordar els vells temps amb cervesa!.

En la curta visita a la ciutat, he tingut temps de recòrrer els encants vells (grandíssims i plens de trastos), tastar la carn urugaiana (de primera!), i sobretot fer un tast de Tannat, la varietat de raïm nacional.
El Tannat és una varietat de raïm originària de Madiran, al sud-oest francès, no ha sigut profeta profeta a la seva terra, i que s'ha adaptat al clima urugaià amb èxit donant vins intensos i estructurats que mereixen un post apart.