Hugo

No puc tancar els posts dedicats a Venezuela sense parlar de l'inefable president del pais, l'Hugo Chávez. Venezuela és un dels principals productors de petroli mundial. La seva economia es recolza en el cru (95% de les exportacions) i això ha dotat al pais de grans ingressos els darrers 10 anys (el preu del diesel a Caracas: 0,2€/l).
Ja fa 9 anys que l'Hugo governa el pais amb ma de ferro, i el seus conciutadans o l'adoren o l'odien, al 50%, ningú n'és indiferent. Amb els petrodòlars ha lograt uns èxits inqüestionables: ha rebaixat la pobresa i l'analfabetisme, ha dotat el pais d'infraestructures i ha engegat programes d'ajuda als països S-americans 'amics' (Cuba, Bolivia, Argentina, Honduras...). Però d'altra banda, les taxes de violència s'han incrementat de forma alarmant, la llibertat d'expressió només existeix oficialment i s'ha creat la 'boliburguesia' (nous rics afins al règim) que s'enriqueix com l'oligarquia tradicional.
Al marge de sortides de to i amb motiu de la recent crisis financera mundial, l'Hugo pronunciava coses com 'las entrañas del monstruo arden en su propio fuego', 'el capitalismo se estremece'...
El cert es que la crisis internacional també afecta a Venezuela, amb la baixada del preu del petroli el pais veurà reduits els seus ingressos i els comptes públics no encaixaran, desquilibrant la balança amb les importacions, massives. Potser llavors no parlarà amb la boca tant grossa...