Aquest cap de setmana em vaig posar el vell neoprè i per fi vaig poder navegar, no pel mar però si per un llac d'aigües fredes. No ha estat malament el sucedani: Potrerillos és un pantà enorme que recull les aigües de desglaç. Així que amb el vent que fa, a ràfegues, i el meu pobre windsurfing apenes en vaig recórrer un petit tros.Lliscant per sobre l'aigua es contempla la cordillera amb cims de 5 i 6.000 metres nevats!.
A les 'platges' llindants les repectives parelles dels surfistes els esperen arribar, fent bronzo al sol, lluïnt bikinis fantàstics, prenent mate amb el berenar a punt. I el meu berenar??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada