Amb tanta gent, el guia de muntanya (es fa dir 'turco') marca un ritme lent per no desperdigar les ovelles. El resultat és que 3h més tard, i a uns 3.200 m. es planta en un sortint de pedra i diu: 'Llegamos al Puquios!'. Alguns (els més grassos i domingueros) fan 'biennnnn!!' i d'altres amb cara de fàstig li diem de tot. El lloc del dinar és espectacular, es veu una vista esplèndida del Cerro Penitentes (4.351 m.) que sembla una esglesia gegantina, amb els seus murs i contraforts.
Després de la revolta d'una 15 d'expedicionaris, el 'turco' cedeix i ens deixa fer el cim havent dinat. Amb el segon guía continuem pujant, aquest cop a bon ritme per l'arista visible de la muntanya i en dos hores fem el cim. El cim forma part d'una cadena de cims no massa aguts, rodejats de colosos de 5.000 m. (no en recordo els noms) i des d'allà s'albira la punteta de l'Aconcagua. És tard i no ens podem entretenir. La baixada almenys és ràpida i la conclusió final: evitar els grups de domingueros...
Dades de l'excursió:
Estació d'esquí Puquios (2.600 m.) - Cerro Puquios (3.800 m.)
Pujada: 5h30
Baixada: 3h
Desnivell: 1.200 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada