dilluns, 9 de febrer del 2009

Cerro Franke, 5.000 m.?

Buscant a Google, l'alçada del Cerro Franke no és clara: alguns li donen 5.100 m. i d'altres només 4.880 m., hom diria que la muntanya creix o es fa petita segons qui la visita.
Aquest dissabte varem sortir a fer el cim amb alguns companys del club d'Andinisme. S'accedeix a la quebrada de Vallecitos (1h30 desde Mendoza) i el cotxe es deixa al pàrking de l'estació d'esquí a 3.000 m. Desde allà, i en 1 hora caminant, s'arriba a Las Veguitas, el 'camp base' a 3.200 m on es passa la nit per aclimatar-se pel dia següent. La nit a Las Veguitas va ser freda, però la vista dels estels a 3.200 m. és quelcom que val la pena. Es veuen tantes estrelles fugaces i el resplandor dels estels és tant intens que sembla una peli de l'espai.Sóc un desastre pel càmping, no portava ni fogonet, ni termo, ni galetes, ni sopa instantània... A 3.000 m. qualsevol cosa calenta s'agraeix com si fos un àpat del Bulli.
A l'endemà, després de sortir el sol i esmorzar comencem a caminar a les 7h15. La pujada de seguida es fa dura, el desnivell és important i la falta d'oxígen es fa notar. Per cada hora de pujada es descansen 15 minuts.
A 5.000 m. la concentració d'O2 és el 45% que al nivell del mar i es nota, jo vaig pujar dopat d'aspirines. gràcies Sr. Bayer!!
Es puja per l'arista NE del cim. L'entorn és bastant desolat, no hi ha massa verd, però a mida que es guanya alçada les vistes es fan impressionants i diria que el cel es torna d'un blau més fosc..Cap al final em vaig unir a una parella que pujaven a tota pastilla, el grup estava molt cansat i es van fer enrera. La pujada final és especialment dura, hi han varis cims falsos que desanimen, però una grimpadeta final sobre una torre de pedra dona la gran recompensa: la visió de Cerro Plata (6.000 m.) a tocar, un entorn amb 4 o 5 cims de 5.000 o la impressió del precipici enooorme de la paret sud bé val l'esforç. Al cim vaig sentir de ple l'efecte de l'alçada: nausees i mal de cap. Però a mesura que varem començar a baixar és sorprenent com et recuperes. Es baixa per la primera tartera que es troba a ma esquerra, un impressionant llit de pedres de 1.000 m. que et condueix directe 'esquiant' fins a Piedras Grandes. Allà només queda una caminada fins al lloc d'acampada tot seguint el torrent, abraçades amb els companys i 10 hores de son a Mendoza...


Dades de l'excursió:
Las Veguitas 3.200 - Cerro Franque 5.000
Desnivell: 1.800m.
Pujada: 6h. - Baixada: 3h.





3 comentaris:

Anònim ha dit...

miguelito!
no t'oblidis de la vinya!!
angli

ines ha dit...

qué pasada de excursión, qué fuerte... con esas fotos y esas aventuras me vas a tentar que me cruce la coordillera pronto :-)

Silvia ha dit...

Felicitats!!!

Jo encara estic pels cims de 3.000, però tot arribarà