Ja havia parlat del Gauchito Gil i de San Expédito, em faltava la 'Difunta Correa' que completa la tríada de les devocions religioses argentines (sense comptar en Maradona).La historia de la 'difunta' es remonta al segle passat quan aquesta fugia d'un cacique local buscant el seu marit a través del desert. La difunta mor de set, extenuada, però en l'últim sospir posa el seu fill a mamar. Uns traginers que passaven per allà, la troben cadaver però amb el fill mamant encara, ben viu, i queden meravellats del miracle. L'enterren en aquell mateix indret (a la província de San juan, 200 km al nord de Mendoza) i s'enduen el fill per criar-lo.
Desde llavors s'han produit multitud de miracles en l'entorn d'aquell paratge, una mica com amb la Verge de Montserrat, i s'hi aixeca un Santuari molt visitat. La 'difunta' gaudeix de gran devoció entre els argentins, i al marge del Santuari a San Juan, la gent li basteix petits altars per totes les carreteres. Els altars de la 'difunta' es diferencien bé dels altres sants, perquè són plens d'ampolles d'aigua, ofrena en record del patiment de la difunta i es veuen de lluny perquè son com petits abocadors. El cert és que no fan gens bonic...
1 comentari:
Deixant de banda l'estil, t'he de dir que tu també tens una banda sonora d'alt voltatge.
Com m'agradaria que determinades persones em cantessin això a mi.
Publica un comentari a l'entrada