Crisis política...

No fa massa temps que estic a l'Argentina, però diria ques aquest pais viu en una crisis permanent.

Ja fa uns mesos que els camperols es van aixecar contra una nova llei de l'estat, que pujava els impostos a les exportacions de productes agrícoles. L'oposició ha anat pujant de voltatge amb els mesos fins a convertir-se en un clam contra la presidenta i el seu govern.
Desde Perón als anys 50's, els presidents argentins estan acostumats a manar per 'Ordeno y mando', promulgant lleis sense necessitat de passar pel parlament. És l'anomenat 'Presidencialismo', omnipresent a sud-amèrica i part d'Àfrica. El presidencialismo seria com una Monarquia Absoluta vestida de República, tot i que hi han diferents graus posibles. L'Hugo Chávez és el paradigma d'aquesta forma de governar i vist desde l'òptica democràtica europea, resulta raríssim.

En aquest cas, la oposició al carrer a la llei ha sigut tant forta, que la presidenta va decidir enviar la Llei al parlament per ser ratificada 'por los representantes del pueblo'.
Mentres hi han hagut talls de carretera, manifestacions i contramanifestacions, acusant-se les diferents parts mutuament de 'golpistas'. La situació ha estat tant viciada que alguns dies m'he aixecat pensant: 'quan surt el proper avió?'.

Finalment, la llei portada al parlament ha sortit rebutjada i això obre una crisis al govern de la presidenta Cristina, que amb prous feines porta 9 mesos al poder.
La part positiva, s'acostumarà el govern argentí a governar escoltant al poble?