No em destaco pels coneixements literaris, però a risc de caure pedant (com diria algú que jo se), no puc deixar de recomanar un llibre fantàstic que he llegit darrerament.
L'autor es diu Eduardo Galeano, és uruguaià i és molt conegut pels seus llibres, poemes i articles de premsa. En Galeano té un estil literari irònic, fresc i original. Proposa unes opinions lúcides i agudes sobre el món que ens toca viure.
'Las Venas abiertas de América latina' és l'obra més emblemàtica d'en Galeano. Fou escrita el 1.970 i revisada el '78. En 30 anys desde llavors, el llibre segueix la mar de fresc.
'Las Venas' és un tractat de història contemporania, en el que s'explica l'evolució del continent llatino-americà desde la conquesta dels espanyols fins a l'actualitat.
No s'expliquen fets i batalletes, s'explica com els civilitzadors occidentals (desde els espanyols als gringos) han expoliat sistemàticament el continent, les seves terres i les seves gents.
L'atenció principal es dedica als fets econòmics: s'estudia desde el comerç de l'or i la plata dels espanyols, fins al comerç actual de petroli, cafè i cacau. El llibre explica com els països llatino-americans orgullosament independents d'avui, segueixen essent econòmicament esclaus d'Occident.
A aquesta temàtica cal sumar-li l'estil directe i ràpid de l'autor, que sap com manteninr l'interès constant del lector. No he sentit gens d'aburriment en cap dels pasatges del llibre.
El llibre va ser prohibit als 70's i 80's als règims dictatorials sud-americans, això mostra que explica algunes veritats incòmodes. El llibre també ha sigut de lectura obligada en moltes facultats de periodisme i de història. El 2.009, el 'benvolgut' Hugo Chávez li va oferir el llibre de regal a en Obama. La noticia i les imatges de l'obsequi van sortir arreu i això va fer que les vendes del llibre es multipliquessin sobtadament.
Personalment, el llibre m'ha fet entendre multitud de perquès del continent on visc, m'ha obert els ulls a moltes realitats (la misèria i la mala distribució dels bens per exemple) que abans s'em feien difícil d'entendre. Això no vol dir que prengui les opinions del llibre com un dogma, de fet discrepo en algunes, trobo que a l'autor li falta autocrítica respecte als seus conciutadans.
Però el global del llibre m'ha encantat i en recomano la lectura a qualsevol que li pugui interessar conèixer el perquè de la realitat llatino-americana. Alguns paràgrafs del llibre per obrir boca:
"La economía colonial latinoamericana dispuso de la mayor concentración de fuerza de trabajo hasta entonces conocida, para hacer posible la mayor concentración de riqueza de que jamás haya dispuesto civilización alguna en la historia mundial".
"El comercio libre enriquecía a los puertos que vivían de la exportación y elevaba a los cielos el nivel de despilfarro de las oligarquías ansiosas por disfrutar de todo el lujo que el mundo ofrecía, pero arruinaba las incipientes manufacturas locales y frustraba la expansión del mercado interno".
"Cada vez que el imperialismo se pone a exaltar sus propias virtudes, conviene, sin embargo, revisarse los bolsillos y comprobar que este nuevo modelo de imperialismo no hace más prósperas a sus colonias aunque enriquezca a sus polos de desarrollo; no alivia las tensiones sociales regionales, sino que las agudiza; extiende aún más la pobreza y concentra aún más la riqueza; se hace dueño del mercado interno y de los resortes clave del aparato productivo; se apropia del progreso, decide su rumbo y le fija fronteras; dispone del crédito nacional y orienta a su antojo el comercio exterior; no sólo desnacionaliza la industria, sino también las ganancias que la industria produce; impulsa el desperdicio de recursos al desviar la parte sustancial del excedente económico hacia afuera; no aporta capitales al desarrollo sino que los sustrae".
"De acuerdo con los términos del jugoso Manifiesto capitalista, la ley de la selva es el código que naturalmente rige la vida humana y la injusticia no existe, puesto que lo que conocemos por injusticia no es más que la expresión de la cruel armonía del universo: los países pobres son pobres porque...son pobres; el destino está escrito en los astros y sólo nacemos para cumplirlo: unos, condenados a obedecer; otros, señalados para mandar. Unos poniendo el cuello y otros poniendo la soga".
Que el disfruteu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada