Quan l'Albert va estar a Mendoza ara fa 6 mesos, em va dir 'No és així com m'imaginava Mendoza'.
Després de més de 2 anys de parlar de les vivències a Mendoza al blog, em vaig adonar que potser no havia descrit massa bé com és la ciutat on visc. Així que m'he decidit a fer un recull de fotos de les 'acequias'...
La principal particularitat de Mendoza són les seves sèquies ('acequias' en mendocí), una xarxa de canals i canalons que engloben tota la quadrícula de la ciutat. Si passes de la vorera al carrer, sempre hi ha una sèquia, la majoria de vegades oberta, a vegades tapada. Això vol dir que per passar el carrer has de trobar la passarela per sobre la sèquia, a vegades a ma, a vegades no. Sempre hi ha l'opció de fer un saltiró.
Les sèquies es fan servir per regar l'arbrat, enorme, de la ciutat. També s'utilitza com a desaigüe per la pluja. La història d'aquestes sèquies és molt antiga: els indis pehuenches van ser els primers en formar sèquies per aconduir l'aigua de desgel dels rius que baixen dels Andes. Canalitzant l'aigua podien regar superfícies que d'altra manera serien desert. Mendoza es beneficia de l'herència dels peuhenches i avui en dia totes les ciutats i viles de la provincia, estan completament quadriculades per milers de kilòmetres de sèquies.
Les sèquies de la ciutat poden tenir diferents formes i sobretot estar recobertes de materials ben diversos: les més primaries als barris més humils són simples rases excavades a terra. Però el més corrent és que tinguin les parets de formigó amb passareles intercalades. A vegades les sèquies estan completament cobertes per voreres convencionals, i una graella de metall intercalada permet endivinar la sèquia amagada a sota. 
A les zones més nobles de la ciutat les sèquies están recobertes amb un empedrat. En hores determinades de dies determinats l'aigua baixa per la sèquia: en algún extrem algú ha obert una vàlvula desde una canal i una secció de la quadricula de sèquies rega els seus arbres. És una meravella el soroll de l'aigua baixant per les sèquies (si els cotxes ho permeten).
La pitjor part de les sèquies: com a qualsevol ciutat, la gent més porca tira la brossa a terra, i a Mendoza tota la brossa va a parar a les sèquies que a vegades semblen abocadors...
L'altra cosa negativa de la sèquies: la facilitat per trencar-se una cama. De nit, o caminant despistat, o baixant del cotxe... res més fàcil que ficar el peu a la sèquia i /o trencar-se la cama... per sort encara no m'ha passat però és ben corrent.
En les zones rurals s'extenen les sèquies que cumpleixen amb la labor milenaria de portar aigua als cultius de cada parcela. És en aquestes sèquies, rodejades d'olieres i vinyes on Mendoza dona la seva millor cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada