Teotihuacan

Teotihuacan ('ciutat del déus' en llengua nauhatl) és el major jaciment preocolombí de tota Amèrica. Es troba uns 50 km. a les afores de D.F.. Quan s'hi arriba (normalment en taxi amb preu abusiu per turistes desprevinguts) les piràmides ja es poden contemplar desde lluny, i vistes les dimensions dona la sensació de que estiguis a punt de viatjar a una altra civilització. Durant quasi 10 segles aquest indret va ser el centre de poder de tot el centre mexicà, varies cultures precolombines que es van anar rellevant en la dominació, totes anteriors als azteques, des del 300 aC. fins al 700 dC., eren els 'teotihuacanos'. Durant un llarg periode, Teotihuacan va ser el centre espiritual polític i comercial d'aquell racó de món, amb relacions comercials i de vasallatge amb altres cultures centre-americanes del moment.

Les ruines s'articulen al llarg d'una llarga avinguda, la 'via dels morts' mostrant una colecció impressionant de piràmides i temples a banda i banda de la via, sobre tot tres: les piràmides del Sol i de la Lluna, les més altes, i el temple de Quetzalcoalt.

Els turistes es passegen entre les piràmides, tots amb el desig de coronar les més altes, jo inclòs. Les escales de pujada són molt empinades i unes cordes ajuden a fer 'l'ascenció'. He vist algún turista 'gringo' esbufegant de valent i suant la cansalada a mig camí,  però quan ets a dalt la vista val la pena. Ja de baixada, alguns turistes baixen els graons de cul...

Entre piràmide i piràmide hi han una munió de venedors d'artesanies que no es cansen d'oferir reproduccions d'estatuetes d'obsidiana, collarets de plata i mantells de lli. Tots venen exactament el mateix, diria que els xinesos fan l'agost...

Als voltants de les piràmides s'hi poden descobrir restes del que era la ciutat que l'envoltava, s'estima que va arribar a tenir 150.000 habitants, amb tot de diferents cambres on habitaven sacerdots i mercaders. S'hi troben alguns murals policromats gravats a les parets amb motius animals, àligues, serps i pumes.

El temple de Quetzalcoalt és el més modern del conjunt, fou construit cap el 500 dC., durant l'etapa final de la civilització 'teotihuacana'. Destaca per les escultures i relleus policromats que folren una de les piràmides on Quetzalcoalt, el déu de la sabiesa, n'és el màxim protagonsita. Se'l representa com una serp amb un tocat de plomes al cap.

No puc evitar de pensar i comparar amb les ruines romanes (coetànies amb les teotihuacanes) i em fa pensar que aquesta civilització no estava gens endarrerida si s'hagués trobat amb la llatina. Que hagués passat s'hi s'haguessin trobat amb els romans? La gran diferència amb la cultura llatina és el coneixement i el domini dels metalls. Aquest ingredient ho cambiará tot 1000 anys més tard...