diumenge, 19 de setembre del 2010

Dallas Cowboys 20 - Chicago Bears 27

Estic a Dallas (Texas) i avui he pogut assistir a un partit de 'futbol' americà. Em pregunto si ha res de més americà que veure un partit de 'football'...
El partit no començava fins les 12h però m'han vingut a buscar a les 8h, la previa al pàrking de l'estadi és molt important. Families senceres, grups d'amics, tothom ve en grans 'camionetes' carregats de cadires, parasols, bbq's, alguns porten el plasma TV, ninots inflables... vaja, els elements bàsics de qualsevol campista. Al voltant de l'estadi s'organitza una mega festa on tothom menja, beu (alcohol o no), juga a les cartes, paseja pels voltants... Els seguidors dels dos equips estan barrejats, no hi han insults ni patades, només s'intercanvien fotos i alguna que altra burla tímida.
Quan arriba l'hora del partit la gent va entrant a l'estadi pacíficament, no hi han grans aglomeracions malgrat la quantitat de gent. L'estadi dels Cowboys és nou, apenes té un any, hi caben unes 100.000 persones i és completament cobert i amb aire acondicionat. L'he trobat guapíssim...
Abans de començar el partit hi ha un gran show: uns genets que es passejen a cavall amb banderes, uns balls regionals (diria que són tex-mex), les cheerleaders fan aparició i remenen el cul (en botes de cowboy, of course), els jugadors que surten a la gespa cridats pel megàfon amb tot un ritual musical. Abans de començar el partit un cantant local canta l'himne nacional mentre tres marines fan els honors a la bandera, tothom d'empeu i en silenci...
El Cowboys han començat bé el partit, però de seguida els Bears agafen la delantera i el partit acabarà amb la victoria d'aquests, la defensa dels Cowboys fluixeja una mica. Durant el partit he anat aprenent les regles del joc, una mica confuses, però al final ho he trobat ben emocionant. De fet els Cowboys no han estat massa lluny d'empatar...
La gent no és massa apassionada, apenes se senten uns 'let's go cowboys!' espontanis, la resta de crits es fan a petició de la pantalla gegant (diuen que la més gran del món, de 50m de llarg), només es crida si ataca l'equip contrari, deu ser per desconcentrar, quan ataca el propi es demana silenci (algú ho pot entendre???). Trobo que a les venes, els Cowboys tenen horxata enlloc de sang...
El partit té quatre parts de 15 min cadascuna, però com al bàsket el rellotge para continuament. Així que en realitat el partit dura com 3 hores. A les pauses surten les cheerleaders alegrant la vista, es rifen objectes entre els assistents, i cap al final apareix la 'kiss cam': s'enganxa a parelles despistades (i no parelles) que quan surten enfocades a la pantalla gegant s'han de fer un petó. Molt tendre!!
 El partit s'ha cabat, els Cowboys han perdut i la gent se'n va en silenci a agafar el cotxe. Jo estic content, he vist un gran espectacle...