Botox

Tothom coneix els miracles que pot obrar un bon maquillatge. El cas de la presidenta Cristina F. Kirchner n'és un clar exemple. El contorn d'ulls i el rimmel no falten mai en les seves aparicions, i quan falten, baixa el % de popularitat. Bravo per la maquilladora oficial de la presidenta!!

D'altra banda, els cirugians plàstics argentins són molt reconeguts a nivell mundial. La població local té unes mitjanes altíssimes d'intervencions estètiques. Gent d'arreu del món aprofita el canvi favorable i venen a passar un parell de setmanes de vacances 'quirúrgiques'.
La presidenta, bona ciutadana, ha complert amb l'estadística i són conegudes i reconegudes les injeccions de botox. I no és la primera, en Menem ja s'havia re-implantat cabell i injectat botox, i n'havia cantat les excelències públicament.
Fa uns mesos 'il Cavaliere' Berlusconi també va passar pel quiròfan, John Kerry ja fa temps que en va reconèixer l'ús, igual que la presidenciable Hillary Clinton o l'ex-president peruà Alejandro Toledo.
És això una nova moda que ha de complir tot bon polític? La Seguretat Social ha de cobrir el botox? Les intervencions quirúrgiques dels presidents van a càrrec de l'Estat? En qualsevol cas la millora d'imatge és clara...

Buenos Aires (3)

És Manhattan??? Nooo, és Buenos Hattan!!! (chiste dolent, ho se...). Buenos Aires és ple de rascacels, no tant concentrats com a NY, però molts són absolutament impressionants per l'altura que tenen i el poder econòmic que simbolitzen. És extrany com s'alternen gratacels luxosos amb cases de 2 pisos tronades, tot depèn del barri. El caos urbà sembla ser una constant en les ciutats sud-americanes, on passes de barraca a gratacel opulent en ben poca distància.

St. Joan...

M'han enviat unes fotos molt xul·les...

Hivern

Unes imatges hivernals, no està malament per ser el mes de Juny. No cal dir que no he disfrutat la verbena a la platja, la vaig disfrutar tot sol al 'departamento' bebent cava argentí (1/2 ampolla) i menjant pollastre arrebossat (no el de la foto)... Yupiiii!!!

21 Juny, comença l'hivern !?!

21 de Juny i l'hivern ja és aquí!! i a més ha arribat amb fred, pluja i vent.
Vaig amb bufanda, forro polar i botes. Ahir ho vaig celebrar cuinant pasta i sopant al costat de la llar de foc... és extrany aquest mes de juny...

La poda

És època de poda. La vinya és un cultiu que cal podar per rejuvenir-la i per assegurar que l'any vinent produeixi el raïm com cal. Hi han mil formes de podar però en general, és una feina que requereix de temps i gent, cal anar planta per planta i encara es fa completament a ma.
En aquesta època la planta dorm, així que no s'entera que la retallen i no li fa mal. Quan es desperti a la primavera es trobarà guapa per tornar a brotar i donar fruits.

Barbie Store

Aquest és un pais de contrastos on es pot passar de la misèria més absoluta al luxe més opulent en pocs metres. Si no fa gaire descobria les 'Pañaleras', diumenge vaig ensopegar amb una 'Barbie Store' a la capital. Es tracta d'una mena de 'Chiqui park' sponsoritzat per Mattel, on pots trobar-hi tot el merchandising i complements somniats relacionats amb la Barbie: boutique de roba rosa (nenes expertes triaven amb una decisió pasmosa entre els penjadors), saló de bellesa d'on les nenes sortien maquillades i empurpurinades (i nens? no en vaig veure cap), llits de princesa per fer la migdiada, pastisseria exclusiva, sala de jocs amb totes les variants de nina Barbie i el seu intrèpid company, en Ken, ros, moreno o negre... I jo que em pensava que l'únic nino negre era el Madelman...
Les dependentes i maquilladores s'assemblaven totes a la Lindsay Lohan, m'ho vaig passar bomba fent fotos. Alguna mare em mirava com si fos un paidòfilus... Es pot ser més frívol?

Eleccions a l'Argentina

Un reportatge de com es mouen les eleccions argentines, no importa qui és el polític de torn. Així és, la gana fa moure els vots, qui mou més vots guanya...

Cerro Plata - 6.300 m.

El Cerro Plata és un dels cims andins amb més de 6.000 metres, es troba a només 80 km. de Mendoza i per això és dels més visitats entre els andinistes com un cim d'aclimatació abans de fer l'Aconcagua. Vista la foto no sembla gran cosa, però les neus del cim es veuen tot l'any, la seva presència és imponent i es veu d'arreu de la vall.
Per pujar/baixar són 7 dies d'expedició, potser a l'estiu... Ningú s'apunta?

Torneo Clausura 2.008

Aquest diumenge va acabar Clausura, que és com la 1ª meitat de la Lliga argentina. Va guanyar River Plate, el 2on gran equip de Buenos Aires. El seu entrenador és el 'Cholo' Simeone, que va jugar uns anys a l'Atlètic de Madrid. Als seguidors de River s'els diu els 'Millonarios' o els 'Gallinas', perquè és l'equip de la zona burguesa de la ciutat. Ara mateix venien d'un periode de sequera de quatre anys, molt considerable tenint en compte que es juguen 2 campionats anuals, així que estan eufòrics.

Els 2 campionats anuals són 'Clausura' i 'Apertura', amb Juliol i Gener de descans. Com a cosa particular, baixen a 2ª els pitjors equips amb percentatge de punts dels darrers 3 anys. Això vol dir que els equips humils ho tenen magre per mantenir-se a 1ª, sembla que es una norma que es va inventar un any que Boca podia baixar a 2ª. És per això que no soc seguidor de Boca, no m'agraden els equips afavorits pels règims, tant se val del color que siguin. En canvi, 'Godoy Cruz' ha pujat a 1ª divisió, i és l'equip del barri de Mendoza on visc.

AUPA GODOY!!!!

Locro

Ingredientes:
1 kilo de maíz blanco pisado.
1/4 kilo de porotos blancos.
1 pollo en trozos pequeños.
400 gramos de zapallo cortado en cubos grandecitos.
2 cebollas.
3 cucharadas de grasa o aceite.
4 tomates.
2 ajíes.
Sal, pimienta, ají molido, pimentón, comino.

Elaboración:
Remojar el maíz y los porotos secos, durante toda la noche.
Luego hervirlos (sin sal). Cuando estén casi tiernos, incorporar el pollo, el zapallo, sal, pimienta y condimentos, hasta que espese.
Y mientras se hace, preparar una salsa aparte:
Poner la grasa en una cacerolita y saltear la cebolla picada, con los tomates, ajíes y los condimentos, dejando que tome cuerpo de salsa. Servir el locro con su salsa

El Locro és pels argentins el que la Carn d'Olla és pels catalans o el Cocido pels madrilenys. És un plat super calòric a base de blat de moro i llegums, d'orígen prehispànic. Es pren sobretot a la zona de Cordillera però s'ha extès a tot el pais.
El 25 de Maig és el 'Dia Patrio', es conmemora la proclamació d'indepenència.
Aquest dia la presidenta fa un discurs que es retransmet a TOTES les emisores de radio i TV del pais. Botigues i supermercats regalen banderetes per portar a la solapa, i als restaurants i cases particulars es menja Locro. Jo l'he provat, és molt bo. Deu ser que per escoltar la presidenta cal menjar pesat.

Centre Català a Mendoza (2)

Dimecres vaig passar pel 'Centre Català de Mendoza', aquest cop estava obert. Resulta que el proper mes d'Agost, el Centre celebra el 100è aniversari, i estan preparant els actes de conmemoració.

Estava jo per allà preguntant per les activitats del centre i em pregunten: 'cantes?', i jo 'si', i sense saber com em vaig trobar en una aula amb el grup de cant. Han muntat un cor especialment per cantar el dia del centenari, es tracta d'una trentena de iaietes entranyables + 4 avis veterans. De tenors n'hi han 6 (3 homes + 3 iaies de veu greu). I només compten amb 1 home que fa de baríton - baix en solitari, es diu 'Carlus' Nadal i és originari de Felanitx. Jo també en soc de baix (per qui no ho sàpiga vaig cantar molts anys en una coral) així que vaig estar cantant acompanyant-lo al seu costat. Després d'intercanviar telèfons i explicar-me un breu resum de la seva vida, al final de l'assaig em pregunta, 'que vindràs?', i jo 'es clar!', no podia pas dir que no.
Així que pels propers 2 mesos la meva activitat dels dimecres vespre és cantar amb un cor de iaietes/os, catalans emigrats la majoria. La veritat, són molt trempats i jo tinc temps, em sembla que ho passaré bé...

"Cars"

Des de l'inici m'ha sorprès el parc automovilístic argentí. S'hi troba una barreja de cotxes de totes les dècades, desde els anys 40's (pocs) fins als 2000's. M'encanta veure els dels 70's i 80's, és com fer un viatge en el temps i tornar a l'infància: Renaults 12, Simca's 1000, 600's... A més la presència de cotxes americans sortits de películes dels 70's ho fa encara més interessant: Camaros, Dodges, Falcons...










La lectura negativa: si hi han tants cotxes vells és per les penúries que passa molta gent que no es poden donar el luxe de cambiar de cotxe en tota la vida. Es dona la paradoxa que un cotxe vell es ven per més valor que el de compra, desgraciadament a causa de l'inflació enorme.
I l'opulència d'occident, segons com, pot resultar ofensiva des d'aquí.

Mentrestant m'entretinc veient passar els 600's, n'hi han tants circulant que mereixen un post apart...

Rosa Mosqueta

La Rosa Mosqueta (rosa eglanteria) és un arbust de la familia de les rosàcies, que creix arreu en els prats mendocins. Amb aquesta planta s'en fan mermelades, infusions i dolços, però sobretot és l'oli extret de les llavors del seu fruit que té unes propietats molt especials: l'oli s'utilitza en cosmètica i en medicina pel seu poder regenerador de teixits, cicatritzant, antioxidant, nutritiu, combat el fotoenvelliment, dona flexibilitat a la pell... quasi miraculós.
Els agricultors obtenen uns ingressos extra pel cultiu d'aquesta planta i als linials dels supermercats argentins, abunden les confitures de rosa mosqueta. Jo n'he probat i és bastant bona, a veure si es nota a la pell.
Algún farmacèutic/ca pot corroborar aquesta informació?