Completo la serie de Tokio amb un assortit de fotos d'aquesta megàpolis que no deixa indiferent... la definiria com una ciutat barreja d'ultramodernitat i tradició. Al llarg dels seus carrers de rètols il·legibles, pots acabar ben desorientat, però podria haver-hi estat caminant durant dies sense aburrir-me gens.
La primera matinada ja estava despert a les 5h, coses del jet-lag. Vaig sortir a córrer pels carrers encara deserts i sense saber com em vaig trobar donant voltes a la 'torre de Tokio', una mena de Tour Eiffel a la japonesa. Em recordava episodis de Godzilla i de SimCity...
Sorprèn com enganxats trobes edificis ultramoderns per on circulen homes de traje fosc, metro i tren bala, i de repent topes amb un temple antic dedicat a deïtats desconegudes i rodejat d'arbres en un ambient de tranquilitat i repòs.
El Palau Imperial es troba al centre mateix de la megapolis. Unes muralles medievals altíssimes protegeixen la residencia de l'Emperador, només se'n poden visitar els jardins. Tot en un estil zen-minimalista ben serè.
Un dels punts forts dels japonesos és la gastronomia. Malgrat la setmana de feina, he pogut gaudir una miqueta de la riquesa de la cuina local. La cuina japonesa és molt més que l'arxi conegut Sushi, hi han mil receptes diferents de peix-carn-fideus-verdura...
Als restaurants la carta no acostuma a estar traduida, t'has de confiar en les fotos o en el consell d'algún local. En alguns llocs t'has de treure les sabates abans de pujar al tatami i és corrent compartir taula amb desconeguts. M'encanten els petits restaurants de barri on t'asseus a la barra i pots veure com cuinen davant teu mentre converses amb qui tinguis al costat.
Als restaurants la carta no acostuma a estar traduida, t'has de confiar en les fotos o en el consell d'algún local. En alguns llocs t'has de treure les sabates abans de pujar al tatami i és corrent compartir taula amb desconeguts. M'encanten els petits restaurants de barri on t'asseus a la barra i pots veure com cuinen davant teu mentre converses amb qui tinguis al costat.
Mentre de dia els japonesos són ultra-educats, ultra-formals i ultra-moderats, de nit sembla que es treguin el corsé i de repent sel's veu beure sense aturador, són espontanis i expressius, els agrada parlar i explicar-te les seves coses.
Kanpai! (Salut! en japonès...). Són ben extranys aquests japonesos...
1 comentari:
Quin país tan bonic i alhora tan interessant, segur que és independent o bé té el concert econòmic nipó o no li han fet retallades al seu estatut/constitució del sol naixent, quina enveja...
Per cert Miquel, em sembla que ja només et quedo jo com a lector, això no pot ser, has de fer una campaign tipus Salvem el Baluard del Migdia de Barcelona!!!!!
Publica un comentari a l'entrada