El meu viatge no ha estat gens turístic que diguem, de fet bàsicament he estat ficat en temes laborals a Tokio. Així que no tinc massa coses per explicar apart de follons de feina.
Però parlem del servei de taxi: en veus per tot arreu a tota hora, n'hi ha més de 50.000 a la ciutat. Hi han taxis de tots colors: grocs, vermells, verds, negres. Normalment són molt professionals i et condueixen ràpidament a destinació (sempre que no enganxis un embús). Tots estan equipats amb pantalles GPS per navegar a través de la megàpolis i no acostumen a parlar anglès. Si vols agafar un taxi, millor portar la destinació escrita en japonès en un paper.
Se'ls identifica pel llum superior, de color vermell si están lliures i groc si están ocupats. Molts taxistes porten guants blancs (molt burguès el detall) i no n'he sentit cap escoltant la Cope.
A tots els taxis, els seients de davant i darrera són revestits amb puntes de coixí. Al primer taxi que vaig pujar em va donar la sensació d'asseure'm al sofà de casa la iaia...
Una altra curiositat dels taxis, el primer dia que vaig agafar un taxi a Tokio, el conductor em remugava i jo no entenia perquè. Resulta que tots els taxis de Tokio tenen un mecanisme hidràulic pel qual la porta del passatger s'obre i es tanca tota sola. Així que no cal obrir la porta a les senyoretes, el taxista obre la porta automàticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada