Terratrèmol a Xile (3)

He passat un parell de dies a Xile i he pogut ser testimoni de com el pais es recupera del terratrèmol del passat 27 de Febrer. He estat a Curicó, la capital del vi del pais, que només es troba a 200 km. de l'epicentre, més al sud.

He vist centenars de cases derruïdes, les més velles no van resistir els moviments del terratrèmol.
Les esglèsies més antigues de la població s'han derrumbat completament o estan seriosament malmeses, i 6 setmanes després es veuen multitud de solars buits en el lloc on hi havien cases, només en queden les parets.

En molts casos les excavadores encara no han arribat, encara es pot veure la runa, les parets caigudes, les bigues estroncades en el lloc on vivia algú. Arreu es veuen màquines i operaris treballant enmig de les runes, enderrocant restes o assegurant estructures malmeses.

I em pregunto 'On ha anat a viure tota aquesta gent?', la majoria a casa de familiars, d'altres han estat recolocats en vivendes de l'estat i d'altres encara viuen en 'campaments de gitano' improvitzats, suposo que esperant una vivenda digna.

Encara es respira l'estat d'excepció, als voltants de l'hospital de la ciutat (Curicó deu tenir uns 30.000 h.) s'ha muntat un hospital de campanya, amb dezenes de carpes on s'atén als malalts i es respira a desinfectant.
M'ha sorprès decobrir com es xilens viuen els terratrèmols amb una mena d'existencialisme vital. Quan els preguntes, expliquen que a l'escola ja els inculquen que viuen a la zona sísmica més activa del Planeta i els eduquen sobre el que han de fer si hi ha algún tremolor. Potser per això el nombre de víctimes va ser relativament baix.Amb una mena de fatalitat expliquen que en el seu destí com a habitants del pais està el patir aquestes catàstrofes cada 20 anys (els darrers grans terratrèmols van ser al 85 i al 65). És la seva 'condemna' per disfrutar d'un pais amb paisatges incomparables.

M'admira l'enteresa amb que afronten la fatalitat, i és una meravella comprovar com, malgrat la catàstrofe, el pais ha recuperat el seu pols vital i es recupera el somriure de la gent.