Adéu a la Champions

Avui els diaris argentins es fan ressò de l'eliminació blaugrana a la Champions League. El diari 'Los Andes' ho explica exposant la dicotomia entre diaris catalans i madrilenys per enfocar la noticia. Trobo que és un bon punt de vista, sobretot venint d'un diari regional com és 'Los Andes'.

Risas y llanto en España por la eliminación del Barcelona
(Los Andes, 29/4/2.010)

"Los principales medios catalanes lamentaron no estar el Bernabéu en la final. Por el contrario, la prensa deportiva madrileña no disimula su alivio de poder escapar a la humillación de ver al Barça disputar el gran partido en su estadio.

Tras chocar en el muro del Inter de Milán, el Barcelona dice "adiós" a su sueño de disputar la final de la Liga de Campeones el 22 de mayo en el feudo de su gran rival, el Real Madrid, comentaba la prensa española, lamentándose en Barcelona y contenta en Madrid.

"Adiós Bernabéu, adiós", titulaba El Periódico de Catalunya, haciéndose eco de la primera del otro gran diario catalán La Vanguardia ("Adiós Bernabéu"), tras la insuficiente victoria (1-0) de los actuales campeones continentales en el partido de vuelta de semifinales, que les dejó fuera de la final.

A la inversa, la prensa deportiva madrileña no disimulaba su alivio de poder escapar a la humillación de ver al Barça disputar la final en su feudo. "Cibeles, duerme tranquila", titulaba AS en su primera, en referencia a la plaza madrileña donde el Madrid celebra sus triunfos.

AS, al igual que su rival madrileño Marca, publicaban en sus primeras páginas enormes fotos del entrenador del Inter, José Mourinho, contento en el campo del Barça tras la finalización del encuentro, considerando que el técnico portugués está más cerca que nunca de dirigir al equipo blanco.

El portugués es "plenamente consciente de que el Real Madrid está buscando un recambio" para el chileno Manuel Pellegrini, comenta Marca. "Ayer demostró que es el candidato ideal. Sobre todo porque ha sido capaz de derrotar a la bestia negra del madridismo que ha sido el Barcelona en estos dos últimos años".

"Mourinho es un líder y tras esto ha ganado muchísimas papeletas" para dirigir al Madrid. "Pero el infrafútbol que ofreció ayer no es como para entusiasmarse con la idea", afirma el director de AS, Alfredo Relaño.

Pero, ya se lamenten o se feliciten por la eliminación del Barça, los rotativos españoles estaban de acuerdo en el diagnóstico: "la mejor versión defensiva del Inter coincidió con la peor ofensiva del Barça", resumió el rotativo El País, para el que los catalanes "han perdido la chispa, la finura e ingenio y se les nota fatigados".

"El campeón claudicó ayer incapaz de romper el frontón del Inter, con un ataque inútil que no encontró ideas ni fórmulas para derrotar a un rival que jugó con diez desde el minuto 28", insistió La Vanguardia."

Nuestra Señora de Monserrat (sense -t)

Avui és el dia de la Verge de Montserrat. Ja fa uns dies que sorprès vaig descobrir que a Mendoza hi ha una parroquia dedicada a la Moreneta. Es troba al barri Trapiche de Godoy Cruz, no massa lluny d'on visc.

La parròquia no és gens antiga, es va construir el 1.994 amb les donacions dels fidels del barri i es va dedicar a la Verge de Montserrat per iniciativa d'un capellà i dues families d'orígen català. L'esglesia guarda dues imatges de la Verge provinents de Catalunya, l'una a l'interior de l'esglesia i una altra, minúscula, en una mena de petita gruta a l'exterior.

La parròquia reuneix els fidels d'un barri de treballadors on els parroquians es fan anomenar 'los monserratinos'. Es caracteritzen per ser molt actius dins del barri i tenen una gran devoció per la Verge. Aquest diumenge la Verge surt en processó pel barri (com si fos la romería del Rocio), i al final, els parroquians fan una trobada festiva al voltant del temple on comparteixen dolços i pastissos. Prometo anar-hi per fer-ne un reportatge gràfic.

Aquesta parròquia no és l'única que la Verge té dedicada al pais. La més coneguda es troba a Buenos Aires, de fet hi ha un barri sencer dedicat a la Verge de Montserrat, és el 'barrio Monserrat' (lògic oi?).
Temps era temps que cap el 1.730, un emigrant català hi va fer vestir una capella dedicada a la Verge amb reproducció inclosa en el que llavors era un dels extraradis de la capital del Virreinat de la Plata. El barri llavors era habitat majoritariament per 'negros', eren els 'criollos' barreja de colons europeus, esclaus africans i indígenes. La verge ràpidament va guanyar en devoció, es diu que pel color de la seva pell, igual al dels habitants del barri.
Actualment el 'barrio Monserrat' inclou la part més antiga de la capital, amb 'el Cabildo' i 'la Casa Rosada', segurament els edificis simbòlicament més importants del pais.

Felicitats a totes les Montserrats, sobretot a la meva germana!

Tardor a Mendoza (2)

Tardor a Mendoza

Terratrèmol a Xile (3)

He passat un parell de dies a Xile i he pogut ser testimoni de com el pais es recupera del terratrèmol del passat 27 de Febrer. He estat a Curicó, la capital del vi del pais, que només es troba a 200 km. de l'epicentre, més al sud.

He vist centenars de cases derruïdes, les més velles no van resistir els moviments del terratrèmol.
Les esglèsies més antigues de la població s'han derrumbat completament o estan seriosament malmeses, i 6 setmanes després es veuen multitud de solars buits en el lloc on hi havien cases, només en queden les parets.

En molts casos les excavadores encara no han arribat, encara es pot veure la runa, les parets caigudes, les bigues estroncades en el lloc on vivia algú. Arreu es veuen màquines i operaris treballant enmig de les runes, enderrocant restes o assegurant estructures malmeses.

I em pregunto 'On ha anat a viure tota aquesta gent?', la majoria a casa de familiars, d'altres han estat recolocats en vivendes de l'estat i d'altres encara viuen en 'campaments de gitano' improvitzats, suposo que esperant una vivenda digna.

Encara es respira l'estat d'excepció, als voltants de l'hospital de la ciutat (Curicó deu tenir uns 30.000 h.) s'ha muntat un hospital de campanya, amb dezenes de carpes on s'atén als malalts i es respira a desinfectant.
M'ha sorprès decobrir com es xilens viuen els terratrèmols amb una mena d'existencialisme vital. Quan els preguntes, expliquen que a l'escola ja els inculquen que viuen a la zona sísmica més activa del Planeta i els eduquen sobre el que han de fer si hi ha algún tremolor. Potser per això el nombre de víctimes va ser relativament baix.Amb una mena de fatalitat expliquen que en el seu destí com a habitants del pais està el patir aquestes catàstrofes cada 20 anys (els darrers grans terratrèmols van ser al 85 i al 65). És la seva 'condemna' per disfrutar d'un pais amb paisatges incomparables.

M'admira l'enteresa amb que afronten la fatalitat, i és una meravella comprovar com, malgrat la catàstrofe, el pais ha recuperat el seu pols vital i es recupera el somriure de la gent.

El fenòmen Messi

Després de les darreres actuacions amb el Barça, i sobretot després del partit contra l'Arsenal, els diaris d'arreu aclamen en Messi com el millor jugador del món. Però ningú és 'MESSIes' a la seva terra, almenys per ara.

Adjunto un bon article d'ahir del diari 'La Nación', on sintetitza força bé la forma de pensar dels argentins del seu compatriota.

'Messi desnuda nuestras debilidades - La Nación - 6/4/2.010'

'El hincha argentino, que no ha tenido el lujo de verlo de cerca en la primera división de nuestro fútbol, cree que hay dos Messi. Uno en Barcelona, que juega y deslumbra, que gambetea y hace jugar, que fija la mirada en el arco y convierte de a tres o cuatro goles. Y otro en el seleccionado, que no puede desarrollar todo su potencial, que arranca con su zurda endiablada desde atrás y pierde, que apunta y convierte cuando puede.

No resulta fácil de comprender, para un muchacho de 22 años, que siendo alabado por todo el planeta se lo discuta tanto en su propio país, continuando con la tradicional frase, bastante discutible, "nadie es profeta en su tierra". Messi se siente maltratado por parte de la prensa argentina (su error es meter a todos en la misma bolsa) porque las críticas no pasan por su rendimiento futbolístico en el seleccionado. Sus más íntimos dicen que sufrió mucho en el último tiempo porque se lo ha acusado de no cantar el himno, de que es catalán, que no siente la camiseta por la que eligió jugar cuando lo tentó la federación española, que en la selección no pone la misma actitud que en Barcelona y hasta se lo cuestionó, tras ganar el Mundial de Clubes, porque le hizo un gol a Estudiantes y porque lo festejó. "Siempre va a ser así", llegó a decir entre sus seres queridos.

Cabe preguntarse, entonces, cuánto de preparada está esta sociedad para profundizar y para entender que no son antiargentinos los que han conseguido destacarse fuera del país, sino que han tenido que vivir distintas circunstancias que los llevaron a eso. Que no son el enemigo y que, incluso, hacen que el nombre de la Argentina recorra el mundo. Está a la vista, Messi no sólo desnuda a las defensas rivales sino que también desviste algunas de nuestras debilidades y fallas.'