En els anants i vinents des d'Argentina, m'agrada enganxar el nas a la finestreta de l'avió. Molt sovint es veuen vistes fantàstiques.
Els núvols són la principal font de diversió, quan no tapen la vista, adopten mil i una formes diferents. En aquest cas veig com un ramat de xais pasturant en un camp celestial infinit.
A vegades la terra nua mostra formes i textures capricioses: en aquest cas és com una pell de dona madura solcada per les arrugues, que són rieres seques de fa temps.
L'agricultura marca definitivament el perfil terrestre. A vegades en misterioses formes circulars, que són el resultat d'irrigació en circumferències. Altres cops són llarguíssimes llenques de terra cultivada, imagino el tractorista que les ha de recórrer...
Els núvols són la principal font de diversió, quan no tapen la vista, adopten mil i una formes diferents. En aquest cas veig com un ramat de xais pasturant en un camp celestial infinit.
A vegades la terra nua mostra formes i textures capricioses: en aquest cas és com una pell de dona madura solcada per les arrugues, que són rieres seques de fa temps.
L'agricultura marca definitivament el perfil terrestre. A vegades en misterioses formes circulars, que són el resultat d'irrigació en circumferències. Altres cops són llarguíssimes llenques de terra cultivada, imagino el tractorista que les ha de recórrer...
1 comentari:
Paisatges fantàstics! No em crec que tiressis tu les fotos...?
Publica un comentari a l'entrada