Aquest passat diumenge hi van haver eleccions legislatives, s'han renovat les càmares, parlament i senat, en un pais on el vot és obligatori.
Com en totes les eleccions el dia després ningú vol ser el perdedor, però veient els titulars dels diaris hom diria que el partit al govern ha sofert un bon revés. Les eleccions presidencials se celebren d'aquí a dos anys i el nou dibuix parlamentari hauria d'obligar a la presidenta Kirchner a governar amb menys autoritarisme i més consens.
Una de les coses que m'ha sorprès al pais és el 'presidencialisme': malgrat l'existència de les càmares legislatives el president té el poder de tirar endavant lleis sense consensuar amb els representants del poble. Aquesta manera de governar és molt comú a sud amèrica, sorprèn venint dels models europeus, molt més parlamentaris.
La presidenta Kirchner (i el seu marit) representen el 'peronisme', el partit que ha governat el pais majoritàriament desde fa 50 anys. L'ideari del peronisme són les esquerres: el seu objectiu és igualar la societat. Paradògicament, la realitat social argentina es caracteritza per les grans desigualtats.
Els partits autoproclamats guanyadors de les eleccions són una amalgama de colors, més aviat identificats com de dreta, però són tant diferents que no sembla que puguin arrivar a formar cap govern junts. A més, alguns són cómplices dels desastres recents del país.
Potser amb 50 anys més el partit peronista aconseguirà el seu ideal, o potser abans, els votants desenganyats cambiaran el color del govern. Tot és obert doncs, de cara a les eleccions presidencials d'aquí a dos anys i mentrestant el pais seguirà navegant o a la deriva? No se...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada