LOMIM - Lo Mike in Mendoza

River Plate a segona...

2011-07-04T19:08:00.001-03:00

River Plate és un dels equips de la lliga de futbol argentina amb més història i tradició. Parlar de River és com parlar del RM o del Barça en la lliga espanyola. Pels no iniciats en futbol argentí, River Plate se'l reconeix ràpid per que vesteix una samarreta molt cridanera, blanca amb una franja vermella diagonal.Mirant enrere al blog, em sorpren de veure que al Juny de 2.008 explicava com River era campió del torneig. 3 anys més tard es gira la truita...

La setmana passada River va jugar la promoció, es jugava mantenir-se a primera divisió o baixar a la 'B', la 2ª Divisió argentina. Jugava contra Belgrano, un equip de Córdoba. Personalment m'agraden els equips de província, a la lliga argentina quasi tots els equips són de Buenos Aires. Si a això li sumo que la samarreta de River és blanca, definitivament 'aupa Belgrano!!!'...

Finalment el malson 'gallina' es va consumar (els seguidors de River es coneixen com els 'gallinas') i Belgrano va superar a River en un partit molt ajustat. Inmediatament després d'acabar el partit van començar els abalots. El futbol argentí arrossega la lacra de la violència, la frustració de la societat es reflexa sovint i només cal algún esdeveniment com aquest per a que la furia es desvetlli.

Després del partit, els voltants de l'estadi van acabar destruits, desenes de detinguts, policies ferits, fins i tot els jugadors van arribar a córrer perill, alguns esbojarrats van arribar a les portes del vestuari.

River és l'equip argentí amb més seguidors, aquest honor és barallat per Boca Juniors, l'altre gran equip de la capital. Com en la seva època l'Atlètic de Madrid, passaran un o dos anys a l'infern...

La Bomba Loca

2011-06-10T19:28:00.004-03:00

Gustavo és un veterà cantant argentí, però aquest estiu ha resorgit especialment perquè ha triomfat amb un nou hit anomenat 'La bomba loca'. Durant els mesos d'estiu (de Desembre a Març) el tema es podia sentir a tota hora a radios, fils musicals, boliches, programes de TV... és tremendament enganxós. Molt millor que la 'Bomba' del King África...

Apostaria que a l'estiu que comença en dies a l'Hemisferi Nord també serà un hit...

L'erupció del volca Puyehue

2011-06-08T20:22:00.009-03:00

Desde el darrer cap de setmana va entrar en erupció el volca Puyehue, en plena Cordillera, just a la frontera entre Chile i l'Argentina, a l'alçada de Bariloche. Bariloche es troba uns 800 kms al sud de Mendoza, així que el tema agafa una mica lluny.

Les cendres han cobert kilometres i kilòmetres de paisatges amb llacs i molt de verd. A les principals localitats aprop del volcà, en algun moment es va començar a desplaçar gent de les seves cases per por que els núvols de cendra tinguin un efecte tòxic a la salut.

Per ara la sang no ha arribat al riu, les maquines lleva-neu han fet de maquina lleva-cendra i no hi han hagut desgracies personals. Però la població està nerviosa, no se sap com evolucionarà el volcà i de moment tots els vols estan suspesos. En canvi hem pogut gaudir d'unes fotos extraordinaries.

Com amb els celebres volcans islandesos, les cendres del Puyehue s'han extes a milers de kilometres i per uns quants dies tots els vols del sud de Sud-America s'han quedat a terra. M'encanta de veure les fotos satèl·lit, es veu la fumera del volcà com si fos la d'una fàbrica del Vallès, però amb escala planetària, esclar...

Diccionari (6)

2011-05-19T19:43:00.000-03:00

Dedico aquest post del 'Diccionario argentino-español' a l'argot emprat per la gent jove, ben diferent al que s'utilitza a la metròpolis..

Una mostra...
Argentino = Español
altas llantas = buenas zapatillas
apadrinar = apechugar
chamullo/ero = mentira/rollero
cheto = pijo
chabón = chico
copado = guay
de una = si
picado = borracho
estás para el crimen = estás bombón
escabio = alcohol
gato = 'chica rápida'
gil = capullo
gasearla = 'sin-pa'
guachi = titi
harto = mucho
joya = ok
la previa = vermut
loco = tio
lo que pinta = lo que gusta
lo turbio = algo ilegal
manso = muy bueno
no tenés cara = caradura
ñoño = pedante
ortiva = malaonda
palangana = creído
partuza = fiesta
rechú = colgao
sobrado = muy bueno
peinado = cornudo
traga = empollón

Altos limpios

2011-05-10T12:58:00.002-03:00

Camí de la Capella del Rosario, et trobes amb unes formacions de sorra, són els 'Altos Limpios'. Aquestes dunes apareixen del no res entre el desert de garric i caminant-hi, et fas la il·lusió de trobar-te al Sàhara. Morts de set, ens hem arrossegat entre les dunes buscant algún oasis a l'horitzó.

Assedegats i amb sorra fins a les pestanyes, hem contemplat com en un monticle s'apareixia la Verge del Rosario. Però no, era la Ignacia que disfrutava del sol.

La Laguna del Rosario

2011-05-09T22:53:00.002-03:00

Ueee!!!, el Rob ha vingut a Mendoza de visita. Per celebrar-ho ens hem marcat un mambo al mig del desert...
Va arribar el dissabte al matí, després que la policia d'aduanes li confisqués el fuet, el bull, la butifarra i el pernil que portava. Quins malparits aquests aduaneros, segur que s'han fotut els embotits per berenar...

Però anem per feina: sense migdiada, després d'un bife amb papas de dinar de benvinguda, passejar per la city, i després de sopar amb 3 advocades, diumenge varem aprofitar per escapar-nos al desert de Lavalle. Després de 3 anys aquí, encara no l'havia visitat.

Lavalle és una de les municipalitats més pobres de la provincia de Mendoza, escampats entre boscos d'algarrobos (una mena de garrigues) hi viuen els descendents dels indis Huarpes. Viuen aïllats cuidant ramats de cabres en barraques perdudes, mereixen un post apart.

Enmig del desert 'lavallino' s'hi pot trobar una capella molt especial, és la Capella del Rosario. Es troba en un paratge anomenat 'La Laguna del Rosario', a uns 150 km de Mendoza. Per arribar-hi has de conduir atravessant una plana feréstega, plena de garrics. Encara s'hi endivinen unes llacunes que es deuen omplir quan plou, un o dos cops l'any. La cordillera queda ben lluny, dibuixada a l'horitzó.

La Capella del Rosario és corprenedora. Després d'atravessar bona part del desert, transitant per camins de terra sense senyals, quan la pols se't fica a les orelles i no sembla que puguis trobar res, de repent ensopegues amb un edifici d'un blanc inmaculat.
La construcció és senzilla i rústica, però bonica, amb formes colonials, amb tímides cúpules i creus de fusta tallada centenaria. Data del 1.608 i això té molt de mèrit, Mendoza apenes es fundà el 1.560. Així que és un dels primers testimonis en peu de la colonització cristiana de la regió.

La capella està a càrrec dels 10 habitants que viuen al voltant, la mantenen amb molta cura. La senzillesa de les edificacions, l'armonia amb el paisatge, l'amor que transpira l'imatgeria de l'esglesia, la quietud del cementiri... S'hi respira una pau i una sol·litud tremenda, és un indret on el temps sembla aturat desde fa segles.

La sol·litud de l'indret només es trenca un cop a l'any, la primera setmana d'Octubre, per la 'Vírgen del Rosario'. Gent de tota la comarca i més enllà venen a la capella en romeria per treure la verge en processó. És en aquest moment que la capella i els voltants són una festa de cavalls, de chivitos al foc, de balls... Em penso que prefereixo haver-la visitat en sol·litud.

Contemplant el conjunt, hom diria que m'he traslladat a una missió californiana. Només hi falta la música de l'Enio Morricone i que apareixin el Bueno el Feo i el Malo brandant pistoles...

Faltes d'ortografia...

2011-03-02T22:36:00.002-03:00

A qui trobi les 9 faltes d'ortografia li regalo una ampolla de Malbec...

Lo de les mandonguilles em va fer riure tant que no vaig poder evitar per tastar-les, estaven ben bones!!

El RUSSO a Mendoza

2011-02-22T00:51:00.002-03:00

El Jaume "Russo" m'ha vingut a visitar, estava a Santiago i ha creuat la Cordillera d'un saltiró. Ha sigut una visita breu però intensa, he après sobre el menjar peruà, sobre tècniques de negociació i hem intercambiat les darreres vicisituds viscudes. El Russo té històries per explicar com per parar un tren. Gràcies Jaume i bona continuació de viatge!!!

Frases fetes argentines

2011-02-09T22:47:00.004-03:00

-"No por dormir juntos se tienen los mismos sueños".

-"No llorar sobre leche derramada".

-"Cocodrilo que se duerme, amanece cartera".

-"Cartera mata galán".

-"No por mucho madrugar se amanece temprano".

-"Cuida de tus pensamientos porque ellos se harán palabras, cuida de tus palabras porque ellas serán acciones, cuida de tus acciones porque ellas se harán tus costumbres, cuida de tus costumbres porque forjarán tu destino".

Cerro Vallecitos - 5.400

2010-12-17T23:13:00.001-03:00

Oficis argentins: els 'paseadores de perros'.

2010-12-01T23:31:00.003-03:00

Ser 'paseador de perros' és una feina a l'Argentina, i si camines per Buenos Aires no costen gens de veure. La feina és ben senzilla: es tracta de treure a passejar els gos de gent massa ocupada per fer-se càrrec del seu millor amic.
Acostumen a portar entre 10 i 15 gossos, no sigui que no s'aprofiti bé el passeig. Al·lucino amb l'habilitat que cal tenir per bellugar tants gossos: no s'ensopeguen i no se n'escapa ni un (els porten lligats al cinturó)... No soc massa coneixedor dels gossos però flipo que no es barallin entre ells.

I si és difícil caminar amb 10 gossos a l'hora, recollir-ne les caquetes encara ho fa més complicat...

I quan cobra un 'paseador de perros'? Doncs l'equivalent a uns 5€ l'hora i per gos segons el que m'han explicat...

El '5-0' als medis argentins.

2010-11-30T23:03:00.000-03:00

Si les eleccions catalanes apenes havien despertat interès als medis argentins, el clàssic entre Barça-Real Madrid és una altra història: tots els diaris en van plens. 'Olé' és el diari esportiu de més tirada a l'Argentina, dediquen varies pàgines a parlar dels fets d'ahir al Camp Nou. 'Futbol és fubol' com deia en Cruyff...

Harajuku

2010-11-26T19:22:00.006-03:00

I acabo definitivament amb la serie de posts Tokio. Tokio és una megàpolis conformada per tot de barris diferenciats entre ells, cadascún amb les seves particularitats i alguns amb una personalitat molt acusada.
Lo poc que he vist m'ha agradat molt i em quedo amb ganes de tonar-hi a descobrir tot el que no he vist. És una ciutat genial pels urbanites que els hi agradi descobrir racons. Hi ha un barri ultramodern cara el mar, i el barri del mercat de peix, i el barri de les botigues de luxe, i el barri de negocis, i el barri xinès, i el barri de les botigues d'electrònica, i el barri dels temples tradicionals, i el barri dels clubs nocturns, i el barri rosa...

Un barri ben curiós és Harajuku. En aquest barri s'hi reuneixen grups d'adolescents per veure i ser vistos. I mai millor dit: s'ajunten vestits de formes ben pintoresques, jo diria esperpèntiques, i posen asseguts o drets perquè els turistes facin fotos. Hi han nois, però sobretot noies, tots són teenagers i batejar les modalitats de vestimenta em costa una mica. Hi han gòtics, punkies, mods, skaters, flogers, emos, rockers... Són ben bojos aquests japos...

Tokio (2)

2010-11-22T22:25:00.004-03:00

Completo la serie de Tokio amb un assortit de fotos d'aquesta megàpolis que no deixa indiferent... la definiria com una ciutat barreja d'ultramodernitat i tradició. Al llarg dels seus carrers de rètols il·legibles, pots acabar ben desorientat, però podria haver-hi estat caminant durant dies sense aburrir-me gens.

La primera matinada ja estava despert a les 5h, coses del jet-lag. Vaig sortir a córrer pels carrers encara deserts i sense saber com em vaig trobar donant voltes a la 'torre de Tokio', una mena de Tour Eiffel a la japonesa. Em recordava episodis de Godzilla i de SimCity...

Sorprèn com enganxats trobes edificis ultramoderns per on circulen homes de traje fosc, metro i tren bala, i de repent topes amb un temple antic dedicat a deïtats desconegudes i rodejat d'arbres en un ambient de tranquilitat i repòs.

El Palau Imperial es troba al centre mateix de la megapolis. Unes muralles medievals altíssimes protegeixen la residencia de l'Emperador, només se'n poden visitar els jardins. Tot en un estil zen-minimalista ben serè.

Un dels punts forts dels japonesos és la gastronomia. Malgrat la setmana de feina, he pogut gaudir una miqueta de la riquesa de la cuina local. La cuina japonesa és molt més que l'arxi conegut Sushi, hi han mil receptes diferents de peix-carn-fideus-verdura...
Als restaurants la carta no acostuma a estar traduida, t'has de confiar en les fotos o en el consell d'algún local. En alguns llocs t'has de treure les sabates abans de pujar al tatami i és corrent compartir taula amb desconeguts. M'encanten els petits restaurants de barri on t'asseus a la barra i pots veure com cuinen davant teu mentre converses amb qui tinguis al costat.

Mentre de dia els japonesos són ultra-educats, ultra-formals i ultra-moderats, de nit sembla que es treguin el corsé i de repent sel's veu beure sense aturador, són espontanis i expressius, els agrada parlar i explicar-te les seves coses.

Kanpai! (Salut! en japonès...). Són ben extranys aquests japonesos...

Asakusa

2010-11-18T19:29:00.003-03:00

Asakusa és le nom d'un barri de Tokio on s'hi troba el Temple Sensoji, el temple més antic de la ciutat, dedicat a la deesa Kannon. El temple data de l'any 645 DC, quan les nostres ermites romàniques encara no s'havien ni somniat.

A través d'una porta es passa per sota d'una fanalet inmens (seria un fanalot) vigilat pel déu del tro i el déu del vent. Una llarg carrer condueix al temple i al voltant els mercaders fan negocis, es veu que Jesús no va predicar a Sensoji. S'hi pot comprar de tot, desde espardenyes japoneses fins a gravats antics.

Al final s'arriba al temple on en un braser es prenen banys de fum per allunyar els mals esperits i enfortir l'ànima. M'he enfumat molt, que no sigui dit.

La gent entra en fila india al temple, en poca estona arribo a 'l'altar', on la gent fa pregàries i tira monedes en un gran cove. El temple és rematat per una pagoda de 5 pisos, que guarda la imatge de la deesa Kannon que mai s'ha mostrat en públic.

El temple és visitat per més de 20M de persones l'any, algunes per la fe en la deïtat i d'altres perquè sl voltant del temple es conserven carrers i carrerons amb el regust del vell Tokio. En aquests carrers joves i no tant joves passegen i/o s'asseuen als restaurants veïns amb tranquilitat.

Per un moment tinc la sensació que també es pot descansar en aquesta ciutat...

Taxis de Tokio

2010-11-15T20:17:00.002-03:00

El meu viatge no ha estat gens turístic que diguem, de fet bàsicament he estat ficat en temes laborals a Tokio. Així que no tinc massa coses per explicar apart de follons de feina.

Però parlem del servei de taxi: en veus per tot arreu a tota hora, n'hi ha més de 50.000 a la ciutat. Hi han taxis de tots colors: grocs, vermells, verds, negres. Normalment són molt professionals i et condueixen ràpidament a destinació (sempre que no enganxis un embús). Tots estan equipats amb pantalles GPS per navegar a través de la megàpolis i no acostumen a parlar anglès. Si vols agafar un taxi, millor portar la destinació escrita en japonès en un paper.

Se'ls identifica pel llum superior, de color vermell si están lliures i groc si están ocupats. Molts taxistes porten guants blancs (molt burguès el detall) i no n'he sentit cap escoltant la Cope.
A tots els taxis, els seients de davant i darrera són revestits amb puntes de coixí. Al primer taxi que vaig pujar em va donar la sensació d'asseure'm al sofà de casa la iaia...

Una altra curiositat dels taxis, el primer dia que vaig agafar un taxi a Tokio, el conductor em remugava i jo no entenia perquè. Resulta que tots els taxis de Tokio tenen un mecanisme hidràulic pel qual la porta del passatger s'obre i es tanca tota sola. Així que no cal obrir la porta a les senyoretes, el taxista obre la porta automàticament.

Coneixent al Sr. Toto...

2010-11-14T21:16:00.000-03:00

En la cultura japonesa, el bany i la neteja corporal són un ritual. Els japonesos han traslladat aquests valors al món modern, un clar exemple en són els wc 'Toto', es troben arreu. Si comparem, els aparells del Sr.Roca queden ben enrera...

Opcions estàndard del Sr. Toto:

- Obertura de tapa automàtica.

- La 'cadena' es tira automàticament.

- Desodoritzador automàtic.

I les funcions més específiques:

- Asperssió d'agua a pressió regulable.

- Jet d'aigua a pressió regulable.

- Secador de culet.

Resumint, el Sr.Toto ho fa tot per tu: t'asseus, fas les teves coses i en acabar tens una neteja de baixos automàtica. Surts amb el culet net i sec com si t'acabessis de dutxar i tot sense enmerdar mans.

Les darreres versions del Sr. Toto venen amb funcions encara més extraordinaries:

- Música a selecció.

- Llum interior per no errar el tret.

- Análisi de glucosa a l'orina.

- Análisi del % de greix corporal.

- Pressió sanguínia.

- PC en pantalla tàctil, amb wifi esclar.

- Calefacció ala tapa.

Una publicitat d'aquests wc, amb un sentit de l'humor molt particular. Flipo amb els japos, tots porten el culet net. Per alguna raó el Xin-Xan sempre ensenyava el culet oi?...

Tokio

2010-11-13T13:35:00.001-03:00

En un viatge llampec, coses de la feina, he anat a parar a Tokio. De Mendoza a Tokio, es necessiten com 34h per arribar-hi, no és extrany, el canvi és brutal... Em costa trobar les paraules per descriure Tokio, és una megapolis tque recorda NY, però sense tants rascacels i amb una personalitat propia molt acusada.

Tokio és una d'aquelles ciutats que mai dorm, amb restaurants i supermercats oberts a tota hora, llums de neó gegantins que fan que en alguns carrers de nit sembla que sigui de dia, és una ciutat ultra cosmpolita i utra fashion.

Ginza és una de les avingudes més glamuroses, a les seves voreres s'hi troben en fila india edificis supermoderns, amb les botigues dels productes de luxe més cotitzats al planeta. Japoneses superarreglades passegen carregades de bosses amb les darreres compres...

Gelades de primavera

2010-11-10T22:04:00.002-03:00

Per si no havia tingut prou problemes als darrers mesos, ara ve el clima i també me la fot... ja n'hi ha prou no? Tants pecats he de purgar? És cert allò que tot el que fas et torna multiplicat? S'acumula la mala sort?

Doncs sembla que si, després d'un capítol de vent Zonda el diumenge passat (el Zonda és aquell vent càlid que arrossega sorra bruta i que ve de la Cordillera), aquest dilluns hem tingut una nit molt freda i han caigut gelades en alta muntanya i en no tant alta. A la zona de Tupungato les gelades s'han fet presents i han glaçat els brots tendres d'unes quantes hectàries de vinya, sobre tot a les fondalades.

Aquestes gelades acostumen a afectar les fondalades perquè en una nit rasa, s'hi acumula l'aire més fred. En aquesta època les vinyes ja fa temps que han brotat i en alguns indrets es troben en plena floració. Els brots de la planta són molt tendres, sense gens de llenya i això fa que siguin molt sensibles a les gelades. La gelada destrueix els teixits vegetals que són plens d'aigua.

Les gelades són sinònim de pèrdua de producció, sinònim de mala qualitat en el raïm, sinònim de mal vi, sinònim d'un mal any vaja.
Si 2.010 ha estat fins ara un any molt feixuc per mi, ara encara ho és una mica més...

Museo Nacional de Antropología de México

2010-11-09T19:25:00.005-03:00

Pocs museus m'han flipat tant com aquest, i no és extrany, el Museo Nacional de Antropología de México és un dels millors en el seu gènere a nivell mundial. En les seves sales s'hi exposen restes de les grans cultures que han poblat el pais, desde els primers pobladors fins a la colonització espanyola.

L'exposició comença mostrant uns preliminars de l'orígen de l'home, que si l'orígen és a l'Àfrica, que si la forma dels cranis...que si bla bla bla. En aquest punt em recordava el fallit Fòrum de les Cultures, un cúmul de bones intencions sense substància.

L'espectacle comença quan parla dels primers pobladors americans en creuar l'estret de Behring, uns 30.000 AC. A partir d'aquí es fa un repàs de les diferents cultures mesoamericanes de forma cronològica, mostrant una gran varietat espectacular de restes arqueològiques i obres d'art.

Tres cultures s'emporten la palma per la notorietat dels objectes exibits: la cultura Teothiuacana, la cultura Olmeca i la cultura Maya. En les diferents sales et pots fer-te l'il·lusió d'entrar a tombes, de vistar antigues vivendes, de contemplar temples. La concepció de les sales és molt ample i les explicacions molt abundants si les cerques.

Però si alguna cultura és l'estrella al museu, aquesta és la cultura Asteca. Les principals sales del museu estan dedicades als asteques on s'explica amb tot detall la seva forma de vida, les seves costums, l'ordre social, els seus tenebrosos rituals religiosos. Et fas una gran idea del que Hernán Cortés es va trobar ara fa 500 anys. M'ha agradat moltíssim!!

Sense sortir de la capital he fet un viatge per tot Mèxic, a través de les cultures del seu passat i el resultat és que ara tinc unes ganes bojes de recórrer el pais de debò, per conèixer els paratges on es situen aquests temples i restes, testimonis d'un passat tant diferent a l'europeu. Aviat espero, si em deixen fer vacances...

Iris & family

2010-11-07T22:13:00.004-03:00

A Mèxic D.F. he tingut la sort de retrobar-me amb la Iris i la seva familia. La Iris ja fa temps que va decidir marxar a viure a Mèxic, ho va deixar tot, feina i casa, per anar-se a retrobar amb el seu amor (en Juan, el seu marit), sona romàntic oi?
Feia 3 o 4 anys que no l'havia vist, just abans que jo marxés cap a l'Argentina. Llavors acabava de tenir la seva filla Laia i fa ben poc n'ha tingut un altre de fill, és un nen i es diu Miquel. Sospito que a Mèxic el Miquelet haurà de remar fort perque no l'anomenin Miguelito. La Laia ja està molt crescuda i és tota una senyoreta. És un clon de la Iris, amb rínxols i tot, i sembla que igual de llesta que sa mare. Ja parla català i castellà-mexicà amb tota facilitat. Diria que és clavada a una de les tres bessones... fins aviat Iris!

El Mole

2010-10-30T15:52:00.002-03:00

Una de les grans sorpreses per mi aquests dies a Mèxic ha estat descobrir la gastronomia mexicana. Coneixia desde fa temps tot el que donen als restarurants mexicans arreu del món, fajitas, burritos, quesaditas... picant... Però aquí he descobert que la gastronomia mexicana és MOLT més que tot el que es menja en els 'Tex-Mex' arreu del món.

Malgrat que he estat pocs dies he descobert tota una serie de plats fantástics. No puc deixar de parlar del 'Mole'. El mole ve a ser per Mèxic el que el pa amb tomàquet pels catalans, un plat que no es fa arreu més del món i és molt popular per tots els mexicans. El seu orígen és bastant antic, segurament va néixer en les cuines dels nobles que regentaven el virreinat ara fa 300 o 400 anys, i és el resultat de la cultura criolla, barreja dels coneixements i cultura del món indígena i el món colonial.

El 'Mole' acostuma a presentar-se com una 'petxuga' de pollastre o gall d'indi, acompañada amb una salsa de color marró feta amb una llarguísima llista d'ingredients (no menys de 20) que varien segons el cuiner, segons la ciutat o segons la regió. EL 'mole poblano' és el més clàssic i el que agrada als turistes perquè no és picant, però hi han tants moles com `ciutats al pais.

Un dels ingredients clau de la salsa de mole és la xocolata amarga, que s'utilitza per amalgamar alguns dels ingredients. Un plat amb xolcolata no pot ser dolent oi? Una petita llista de compra: cacau en pols, xocolata amarga, 'chiles ancho', 'chiles mulato', 'chiles pasilla', chipotle, jitomates, ametlles, nous, panses, ajonjolí, clau, canyella, julivert, pebra negra, pebra vermella, ceba, all...

He disfrutat moltíssim el plat, de fet tinc moltes ganes de menjar Mole una altra vegada, però em sembla que no en trobaré als Tex-Mex de Mendoza... hauré de tornar a Mèxic ben aviat...

Guanajuato

2010-10-28T21:47:00.002-03:00

Guanajuato és la capital de l'estat mexicà del mateix nom. La ciutat va ser fundada cap el 1.550 pel descobriment d'importantíssimes mines de plata al seu voltant. La riquesa que es va extreure de les mines durant més de 300 anys explica la fabulosa riquesa dels seus palaus i esglèsies.

La ciutat és construida entre tot un conjunt de turons, cosa que fa que sigui plena de carrers que pugen i baixen, amb tot de racons i de placetes plenes d'encant, és una mostra fantàstica d'arquitectura colonial.
La universitat de la ciutat es troba al capdemunt d'un turó i l'escalinata i el frontal que hi donen accés m'han recordat d'allò més la catedral de Girona, o no?.

A penes he pogut gaudir d'unes hores a la ciutat, corrent amunt i avall visitant clients i restaurants. Hi havien tants racons fotogènics que m'ha agafat una mena de bogeria fotogràfica frustrada per la feina... No és extrany, Guanajuato també ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Descobrir aquesta ciutat m'ha fet enamorar definitivament del pais, és un pais ple de colors i sorpreses... Guanajuato celebra aquests dies el 'Festival Cervantino', és el festival cultural més important del pais i a tots els racons de la ciutat s'ofereixen concerts i actes culturals de tot tipus.

San Miguel de Allende

2010-10-26T19:44:00.002-03:00

San Miguel d'Allende és un petit municipi mexicà (60.000 hab., no tant petit) de l'estat de Guanajuato. Està situat al bell mig de l'antiga ruta de la plata entre les mines de Guanajuato i Zacatecas i això fa que antigament va ser un lloc on es van construir les cases i haciendes dels rics comerciants de la plata. A les afores del poble hi han uns famosos banys termals que es creuen amb propietats curatives.

La ciutat permet disfrutar d'una quadricula de carrers plena de cases i palaus dels s.XVII en endavant. Hi han milers de petits detalls arquitectònics que permeten gaudir de la ciutat caminant poc a poc al llarg dels seus carrers. Menció especial als patis interiors de les cases, adornats amb flors i escultures exquisides que ni els patis de Sevilla.

En honor del patró local, he avistat varies representacions de San Miquel (el meu sant preferit esclar) que m'han permès disfrutar força amb la càmara de fotos. Inicialment San Miguel es deia San Miguel el Grande a seques, però el 1.826 ho varen canviar per '-de Allende' en memoria d'un 'libertador' de la guerra d'indepèndencia de nom Ignacio Allende que havia nascut al municipi.

Ja fa unes dècades que la ciutat fou descoberta pels turistes nord-americans i en l'actualitat San Miguel és un destí de molts jubilats 'gringos' que recerquen un lloc bonic i barat per viure, i perquè no, per prendre uns banys termals reparadors.

Es creu que el 60% de la població de San Miguel es forània, molts van venir ja fa uns anys, es van comprar un palau del s.XVII per 4 xavos i varen muntar una casa rural-colonial on les habitacions no costen menys de 150U$ la nit.

He disfrutat molt de conèixer San Miguel, però diria que ho han pintat tot tant i tant bé que sembla un poble espanyol de cartró pedra. San Miguel de Allende fou declarat 'Patrimoni de la Humanitat' per la UNESCO el 2.008.

Teotihuacan

2010-10-24T11:55:00.005-03:00

Teotihuacan ('ciutat del déus' en llengua nauhatl) és el major jaciment preocolombí de tota Amèrica. Es troba uns 50 km. a les afores de D.F.. Quan s'hi arriba (normalment en taxi amb preu abusiu per turistes desprevinguts) les piràmides ja es poden contemplar desde lluny, i vistes les dimensions dona la sensació de que estiguis a punt de viatjar a una altra civilització. Durant quasi 10 segles aquest indret va ser el centre de poder de tot el centre mexicà, varies cultures precolombines que es van anar rellevant en la dominació, totes anteriors als azteques, des del 300 aC. fins al 700 dC., eren els 'teotihuacanos'. Durant un llarg periode, Teotihuacan va ser el centre espiritual polític i comercial d'aquell racó de món, amb relacions comercials i de vasallatge amb altres cultures centre-americanes del moment.

Les ruines s'articulen al llarg d'una llarga avinguda, la 'via dels morts' mostrant una colecció impressionant de piràmides i temples a banda i banda de la via, sobre tot tres: les piràmides del Sol i de la Lluna, les més altes, i el temple de Quetzalcoalt.

Els turistes es passegen entre les piràmides, tots amb el desig de coronar les més altes, jo inclòs. Les escales de pujada són molt empinades i unes cordes ajuden a fer 'l'ascenció'. He vist algún turista 'gringo' esbufegant de valent i suant la cansalada a mig camí, però quan ets a dalt la vista val la pena. Ja de baixada, alguns turistes baixen els graons de cul...

Entre piràmide i piràmide hi han una munió de venedors d'artesanies que no es cansen d'oferir reproduccions d'estatuetes d'obsidiana, collarets de plata i mantells de lli. Tots venen exactament el mateix, diria que els xinesos fan l'agost...

Als voltants de les piràmides s'hi poden descobrir restes del que era la ciutat que l'envoltava, s'estima que va arribar a tenir 150.000 habitants, amb tot de diferents cambres on habitaven sacerdots i mercaders. S'hi troben alguns murals policromats gravats a les parets amb motius animals, àligues, serps i pumes.

El temple de Quetzalcoalt és el més modern del conjunt, fou construit cap el 500 dC., durant l'etapa final de la civilització 'teotihuacana'. Destaca per les escultures i relleus policromats que folren una de les piràmides on Quetzalcoalt, el déu de la sabiesa, n'és el màxim protagonsita. Se'l representa com una serp amb un tocat de plomes al cap.

No puc evitar de pensar i comparar amb les ruines romanes (coetànies amb les teotihuacanes) i em fa pensar que aquesta civilització no estava gens endarrerida si s'hagués trobat amb la llatina. Que hagués passat s'hi s'haguessin trobat amb els romans? La gran diferència amb la cultura llatina és el coneixement i el domini dels metalls. Aquest ingredient ho cambiará tot 1000 anys més tard...

Mèxic D.F.

2010-10-20T03:25:00.000-03:00

Estic en un 'Lost in translation' a Mèxic D.F. És una mega urbe de 23M d'habitants, un veritable formiguer humà... No tinc paraules per ara...

La Laguna Blanca

2010-10-12T19:51:00.003-03:00

La Laguna Blanca es troba aprop de Malargüe, a uns 450 km al sud de Mendoza. He passat el cap de setmana caminant en les inmensitats al voltant d'aquest indret. Es tracta d'una llacuna al peu dels Andes on els cavalls pasturen tranquilament veient els núvols passar.

Apart de reflexionar sobre com condueixo la meva vida, aquí he descobert que la càmara de fotos té un mecanisme per fer panoràmiques en 180º. Ja ho podria haver descobert abans!!, això em passa per no llegir les intruccions dels aparells electrònics...

La 'cumbia argentina'

2010-10-06T19:44:00.006-03:00

La cumbia és un ritme musical originari de Colombia. Pero ja fa dècades que aquest ritme va calar fort entre els argentins, i a força de sentir-la, ha sorgit una escola de músics cumbierus propia del pais que donen un aire ben diferent a la cumbia original colombiana. Diria que la cumbia argentina és molt més espasmòdica i barruera, perd la dolçor caribenya per guanyar un so més canalla.

Segons diuen els experts, la cumbia orignal s'ha fusionat amb ritmes locals com el tango i el chamamé, donant-li un aire ben especial. Alguns conjunts també li han introduit elements del flamenc, i sumat a l'ús d'instruments ben argentins com l'acordió, tot plegat dona a la cumbia local una personalitat suficient per tenir el dret d'anomenar-se 'cumbia argentina'.

En poso un parell d'exemples mitològics pels argentins, la Mona Giménez i en Rodrigo. La Mona Giménez, és un cantant una mica caspós però brillant en el ritme cumbianu i algunes de les seves cançons s'han copiat fins a la sacietat.

A les zones rurals la cumbia és omnipresent, en les festes de barri, en els post-asados, en el dia a dia. Quan vaig a visitar vinyes lluny de Mendoza city, les radios locals abusen de sobremanera de la cumbia. Diria que m'agrada, ho prefereixo a l'insufrible reaggeton, però en dòsis curtes perquè el ritme compulsiu cumbieru et pot tornar boig...

L'altre cantant que volia afegir és en Rodrigo, un ex boxejador que va fer fortuna cantant cumbia. Tenia un carisma espectacular: als concerts vestia de boxejador i cantava i ballava dins d'un ring al mig de l'escenari. Com molts ídols va tenir un final tràgic, però va tenir el temps suficient d'omplir estadis arreu del pais. Una de les seves cançons més brillants la dedica al semi-déu argentí, en Maradona.

Les sèquies de Mendoza

2010-10-01T21:18:00.000-03:00

Quan l'Albert va estar a Mendoza ara fa 6 mesos, em va dir 'No és així com m'imaginava Mendoza'.

Després de més de 2 anys de parlar de les vivències a Mendoza al blog, em vaig adonar que potser no havia descrit massa bé com és la ciutat on visc. Així que m'he decidit a fer un recull de fotos de les 'acequias'...

La principal particularitat de Mendoza són les seves sèquies ('acequias' en mendocí), una xarxa de canals i canalons que engloben tota la quadrícula de la ciutat. Si passes de la vorera al carrer, sempre hi ha una sèquia, la majoria de vegades oberta, a vegades tapada. Això vol dir que per passar el carrer has de trobar la passarela per sobre la sèquia, a vegades a ma, a vegades no. Sempre hi ha l'opció de fer un saltiró.

Les sèquies es fan servir per regar l'arbrat, enorme, de la ciutat. També s'utilitza com a desaigüe per la pluja. La història d'aquestes sèquies és molt antiga: els indis pehuenches van ser els primers en formar sèquies per aconduir l'aigua de desgel dels rius que baixen dels Andes. Canalitzant l'aigua podien regar superfícies que d'altra manera serien desert. Mendoza es beneficia de l'herència dels peuhenches i avui en dia totes les ciutats i viles de la provincia, estan completament quadriculades per milers de kilòmetres de sèquies.

Les sèquies de la ciutat poden tenir diferents formes i sobretot estar recobertes de materials ben diversos: les més primaries als barris més humils són simples rases excavades a terra. Però el més corrent és que tinguin les parets de formigó amb passareles intercalades. A vegades les sèquies estan completament cobertes per voreres convencionals, i una graella de metall intercalada permet endivinar la sèquia amagada a sota.

A les zones més nobles de la ciutat les sèquies están recobertes amb un empedrat. En hores determinades de dies determinats l'aigua baixa per la sèquia: en algún extrem algú ha obert una vàlvula desde una canal i una secció de la quadricula de sèquies rega els seus arbres. És una meravella el soroll de l'aigua baixant per les sèquies (si els cotxes ho permeten).

La pitjor part de les sèquies: com a qualsevol ciutat, la gent més porca tira la brossa a terra, i a Mendoza tota la brossa va a parar a les sèquies que a vegades semblen abocadors...

L'altra cosa negativa de la sèquies: la facilitat per trencar-se una cama. De nit, o caminant despistat, o baixant del cotxe... res més fàcil que ficar el peu a la sèquia i /o trencar-se la cama... per sort encara no m'ha passat però és ben corrent.

En les zones rurals s'extenen les sèquies que cumpleixen amb la labor milenaria de portar aigua als cultius de cada parcela. És en aquestes sèquies, rodejades d'olieres i vinyes on Mendoza dona la seva millor cara.

'Las venas abiertas de América latina'

2010-09-29T20:06:00.011-03:00

No em destaco pels coneixements literaris, però a risc de caure pedant (com diria algú que jo se), no puc deixar de recomanar un llibre fantàstic que he llegit darrerament.

L'autor es diu Eduardo Galeano, és uruguaià i és molt conegut pels seus llibres, poemes i articles de premsa. En Galeano té un estil literari irònic, fresc i original. Proposa unes opinions lúcides i agudes sobre el món que ens toca viure.

'Las Venas abiertas de América latina' és l'obra més emblemàtica d'en Galeano. Fou escrita el 1.970 i revisada el '78. En 30 anys desde llavors, el llibre segueix la mar de fresc.

'Las Venas' és un tractat de història contemporania, en el que s'explica l'evolució del continent llatino-americà desde la conquesta dels espanyols fins a l'actualitat.

No s'expliquen fets i batalletes, s'explica com els civilitzadors occidentals (desde els espanyols als gringos) han expoliat sistemàticament el continent, les seves terres i les seves gents.

L'atenció principal es dedica als fets econòmics: s'estudia desde el comerç de l'or i la plata dels espanyols, fins al comerç actual de petroli, cafè i cacau. El llibre explica com els països llatino-americans orgullosament independents d'avui, segueixen essent econòmicament esclaus d'Occident.

A aquesta temàtica cal sumar-li l'estil directe i ràpid de l'autor, que sap com manteninr l'interès constant del lector. No he sentit gens d'aburriment en cap dels pasatges del llibre.

El llibre va ser prohibit als 70's i 80's als règims dictatorials sud-americans, això mostra que explica algunes veritats incòmodes. El llibre també ha sigut de lectura obligada en moltes facultats de periodisme i de història. El 2.009, el 'benvolgut' Hugo Chávez li va oferir el llibre de regal a en Obama. La noticia i les imatges de l'obsequi van sortir arreu i això va fer que les vendes del llibre es multipliquessin sobtadament.

Personalment, el llibre m'ha fet entendre multitud de perquès del continent on visc, m'ha obert els ulls a moltes realitats (la misèria i la mala distribució dels bens per exemple) que abans s'em feien difícil d'entendre. Això no vol dir que prengui les opinions del llibre com un dogma, de fet discrepo en algunes, trobo que a l'autor li falta autocrítica respecte als seus conciutadans.

Però el global del llibre m'ha encantat i en recomano la lectura a qualsevol que li pugui interessar conèixer el perquè de la realitat llatino-americana. Alguns paràgrafs del llibre per obrir boca:

"La economía colonial latinoamericana dispuso de la mayor concentración de fuerza de trabajo hasta entonces conocida, para hacer posible la mayor concentración de riqueza de que jamás haya dispuesto civilización alguna en la historia mundial".

"El comercio libre enriquecía a los puertos que vivían de la exportación y elevaba a los cielos el nivel de despilfarro de las oligarquías ansiosas por disfrutar de todo el lujo que el mundo ofrecía, pero arruinaba las incipientes manufacturas locales y frustraba la expansión del mercado interno".

"Cada vez que el imperialismo se pone a exaltar sus propias virtudes, conviene, sin embargo, revisarse los bolsillos y comprobar que este nuevo modelo de imperialismo no hace más prósperas a sus colonias aunque enriquezca a sus polos de desarrollo; no alivia las tensiones sociales regionales, sino que las agudiza; extiende aún más la pobreza y concentra aún más la riqueza; se hace dueño del mercado interno y de los resortes clave del aparato productivo; se apropia del progreso, decide su rumbo y le fija fronteras; dispone del crédito nacional y orienta a su antojo el comercio exterior; no sólo desnacionaliza la industria, sino también las ganancias que la industria produce; impulsa el desperdicio de recursos al desviar la parte sustancial del excedente económico hacia afuera; no aporta capitales al desarrollo sino que los sustrae".

"De acuerdo con los términos del jugoso Manifiesto capitalista, la ley de la selva es el código que naturalmente rige la vida humana y la injusticia no existe, puesto que lo que conocemos por injusticia no es más que la expresión de la cruel armonía del universo: los países pobres son pobres porque...son pobres; el destino está escrito en los astros y sólo nacemos para cumplirlo: unos, condenados a obedecer; otros, señalados para mandar. Unos poniendo el cuello y otros poniendo la soga".

Que el disfruteu...

San Antonio - El Álamo

2010-09-26T20:18:00.005-03:00

Amb aquest post acabo el periple pels USA. San Antonio és la tercera ciutat de Texas, després de Houston i Dallas. Si tot Texas m'ha semblat molt anglòfona en general (res a veure amb la 'onda' llatina de Miami), a San Antonio ja es comença a intuir la proximitat de la frontera mexicana (a 800 km) per un no se que en les construccions i en els trets de la gent.

San Antonio és famosa per l'equip de bàsquet dels 'San Antonio Spurs' (l'argentí Manu Ginóbili va contribuir a guanyar els 3 anells de la NBA d'aquest equip) però sobretot per albergar les restes del monument més visitat de tot Texas, 'El Álamo'.

'El Álamo' és un monument nacional que simbolitza la independència de Texas de Mèxic. Temps era temps que cap el 1.830 Texas formava part del recent 'regne-federal' de Mèxic, que havia assolit la seva independència de la corona española apenes 20 anys abans. El model d'estat mexicà recient inagurat donava mostres de feblesa i els texans bé que ho van saber aprofitar.

La zona de Texas ('Tejas' pels mexicans) començava a repoblar-se en massa amb colons anglòfons i aquests van impulsar una revolució que duraría una dècada. La batalla de 'El Álamo' només és un dels conflictes que van tenir lloc en els 10 anys de guerra entre els nous estats nord-americans i Mèxic.

La batalla es va produir als finals de febrer de 1.836: en 16 dies de setge, 1.500 soldats mexicans van masacrar els 150 colons texans que defenien una antiga missió jesuítica coneguda com 'El Alamo'. La defensa numantina d'aquell enclau, junt al perfil llegendari d'algun dels seus defensors (l'aventurer i polític David Crockett) ha passat a l'història dels USA com una llavor de l'esperit nacional. Després de la matança a 'el Álamo', els enfrontaments van continuar, i al crit de 'Remember the Alamo!!!' els colons nord-americans van fer rendir als mexicans a la batalla de San Jacinto proclamant per primer cop la independència de Texas.

A mi m'agrada recordar aquella peli dels 60's que segurament vaig veure algún dissabte a la tarda a casa els avis. Es titulava 'El Álamo' i apareixia el gran John Wayne vestit de David Crockett. Allò de veure els 'vaqueros' lluitant contra soldats vestits a l'estil napoleònic em va quedar grabat...

Austin

2010-09-23T20:51:00.007-03:00

He tingut la ocasió de visitar la ciutat d'Austin, és la capital de Texas. Austin té un tamany de ciutat més assequible, uns 0,7M d'habitants, i tot s'hi troba més apinyat com en una ciutat europea. És la 4a ciutat de Texas i la 15ena dels USA en tamany.
Com a Dallas, he quedat sorprès per la vegetació abundant. Hi han moltíssims boscos d'alzina i roure, una mica és com la Garrotxa texana.

Austin és una ciutat estudiantil, és coneguda pels festivals de música (hi he sentit un concert de blues en directe) i també per ser la llar d'en Lance Amstrong. Hi ha el 'Lance Amstrong track' pels que volen pedalar entre alzines al llarg del riu Colorado, que banya la ciutat.

El Capitoli (com el de Washington però en petit) és el parlament de l'estat, s'hi poden visitar les sales del govern i contemplar els retrats de tots els governadors. M'ha agradat veure el d'en Bush fill, el tenen a la planta baixa, ben avall. S'hi pot repassar la historia de l'estat texà, que neix cap el 1.840 obtenint l'independencia de Mèxic, però això ho deixo pel proper post...

Texas i els tòpics nord-americans

2010-09-22T20:01:00.006-03:00

A Texas he comprobat alguns dels tòpics nord-americans més clàssics:

1.- La obesitat: a l'estat de Texas el 28% de la població és obesa, això vol dir que 1 de cada 4 texans és gros o molt gros (i no parlo d'uns mitxelinets de no res), i no m'extranya, al restaurants tot t'ho donen XXL...

2- Les rosses: Segons diuen els texans, Texas és l'estat amb més rosses dels USA. Si que n'he vist moltes, però sumat al tòpic anterior no són les que es veuen a les pelis... He d'afegir que en general els agrada portar talons molt alts, el ros tenyit i el pintallavis rosa...

3- Cotxes gegants: als texans els agrada conduir cotxes grans i molt grans. No havia vist mai tants camions i 'camionetes' junts...

4- Motos gegants: no m'han decebut les motos, veus Harleys per tot arreu...

Veient tot plegat, sumant-hi els rascacels, diria que a Texas tot és XXL...

Dallas

2010-09-21T21:48:00.002-03:00

Hi ha algún tòpic millor que la capçalera de la serie de TV dels 80's per acompanyar el post de Dallas?? El diumenge a l'estadi dels Cowboys, en posaven la canço i jo em petava recordant-me de la Sue-Ellen borratxa i el maquiavèlic JR...

Al marge de tòpics, Dallas és molt més que la serie de TV. Es tracta de la 8ena ciutat dels USA en tamany (1,3M hab. la ciutat, 5M l'aria metrop.) i la segona de l'estat de Texas després de Houston.
L'area que engloba Dallas promou una quantitat enorme d'activitats que són la base de la seva gran riquesa: aeria, petrolera, ramadera, informàtica, automovilística... la llista no s'acaba i la variació en l'activitat fa que Dallas apenes hagi notat la recesió dels darrers anys. (a Miami l'especulació inmobiliària és notable, i la crisis s'hi ha notat molt).

Prova d'aquesta fabril activitat, el downtown de Dallas conté una col·lecció notable de gratacels.
Els gratacels són exponents de l'èxit comercial de les empreses de la ciutat en els negocis, però també una mostra de l'opulència de les families que gobernen aquestes empreses. En els darrers anys, com a 'médicis' del s.XXI, s'han construit grans edificis per albergar grans col·leccions d'art comprades i importades arreu del món. També s'han promogut la construcció de grans teatres i sales de concert, i això fa que avui en dia Dallas sigui considerada un dels principals pols culturals del pais, junt amb Miami, NY i LA.

Però abans d'aquest creixement, durant molts anys Dallas només va ser coneguda per la serie de TV, i per ser la ciutat on JFK fou assasinat. Aquest fet va marcar la historia dels USA i actualment, a l'edifici des d'on va disparar Oswald s'hi ha habilitat un museu de 6 plantes on es repassen els fets al voltant de l'assassinat. Hi han múltiples teories conspiratives al voltant del crim. Avui en dia en el pais dels CSI, aquest encara és un tema no resolt.

Al voltant del carrer on JFK va ser abatut s'hi pasegen a diari centenars de turistes, una X pintada a l'asfalt indica el lloc fatídic. És una mica inquietant, i els turistes hi fan fotos sense parar...

A la foto de sota una fletxa marca el punt de l'edificis des d'on va disparar Oswald i l'altra mostra la X marcada al paviment.

Malgrat la colecció de gratacels, Dallas és una ciutat que s'extén horitzontalment i no està gens compactada. La gent viu a lo ample i per moure's a través de la trama urbana el cotxe és una eina imprescindible. Mai havia vist tants nusos viaris com aquí, al costat el nus de la Trinitat sembla d'escalextric...

Hi ha condominis (barris privats) i vivenda per tot arreu, i els centres comercials, bancs i negocis estan extesos sense cap ordre aparent, és el model nord-americà de ciutat... jo prefereixo l'europeu...A Dallas s'hi respira opulència, tot és net, el paisatge és molt verd (està ple d'alzines i roures, no m'ho esperava)... però que no m'hi busquin, això d'estar enganxat al cotxe no em convenç...

Dallas Cowboys 20 - Chicago Bears 27

2010-09-19T19:40:00.006-03:00

Estic a Dallas (Texas) i avui he pogut assistir a un partit de 'futbol' americà. Em pregunto si ha res de més americà que veure un partit de 'football'...

El partit no començava fins les 12h però m'han vingut a buscar a les 8h, la previa al pàrking de l'estadi és molt important. Families senceres, grups d'amics, tothom ve en grans 'camionetes' carregats de cadires, parasols, bbq's, alguns porten el plasma TV, ninots inflables... vaja, els elements bàsics de qualsevol campista. Al voltant de l'estadi s'organitza una mega festa on tothom menja, beu (alcohol o no), juga a les cartes, paseja pels voltants... Els seguidors dels dos equips estan barrejats, no hi han insults ni patades, només s'intercanvien fotos i alguna que altra burla tímida.

Quan arriba l'hora del partit la gent va entrant a l'estadi pacíficament, no hi han grans aglomeracions malgrat la quantitat de gent. L'estadi dels Cowboys és nou, apenes té un any, hi caben unes 100.000 persones i és completament cobert i amb aire acondicionat. L'he trobat guapíssim...

Abans de començar el partit hi ha un gran show: uns genets que es passejen a cavall amb banderes, uns balls regionals (diria que són tex-mex), les cheerleaders fan aparició i remenen el cul (en botes de cowboy, of course), els jugadors que surten a la gespa cridats pel megàfon amb tot un ritual musical. Abans de començar el partit un cantant local canta l'himne nacional mentre tres marines fan els honors a la bandera, tothom d'empeu i en silenci...

El Cowboys han començat bé el partit, però de seguida els Bears agafen la delantera i el partit acabarà amb la victoria d'aquests, la defensa dels Cowboys fluixeja una mica. Durant el partit he anat aprenent les regles del joc, una mica confuses, però al final ho he trobat ben emocionant. De fet els Cowboys no han estat massa lluny d'empatar...

La gent no és massa apassionada, apenes se senten uns 'let's go cowboys!' espontanis, la resta de crits es fan a petició de la pantalla gegant (diuen que la més gran del món, de 50m de llarg), només es crida si ataca l'equip contrari, deu ser per desconcentrar, quan ataca el propi es demana silenci (algú ho pot entendre???). Trobo que a les venes, els Cowboys tenen horxata enlloc de sang...

El partit té quatre parts de 15 min cadascuna, però com al bàsket el rellotge para continuament. Així que en realitat el partit dura com 3 hores. A les pauses surten les cheerleaders alegrant la vista, es rifen objectes entre els assistents, i cap al final apareix la 'kiss cam': s'enganxa a parelles despistades (i no parelles) que quan surten enfocades a la pantalla gegant s'han de fer un petó. Molt tendre!!

El partit s'ha cabat, els Cowboys han perdut i la gent se'n va en silenci a agafar el cotxe. Jo estic content, he vist un gran espectacle...

The Dalí Museum - St. Petersburg - Florida

2010-09-17T00:55:00.006-03:00

M'he quedat de pedra al comprobar que a la petita ciutat de St. Petersburg, aprop de Tampa, al SO de Florida, s'hi troba un 'Dalí Museum' amb una colecció importantíssima dels seus cuadres.

La formació d'aquesta colecció d'obres d'en Dalí va ser cosa del matrimoni Morse, una parella de millonaris del plàstic nord-americans que durant tota la vida de l'artista van exercir de 'médicis', i li van comprar multitud d'obres de forma continua desde l'any 1.917 fins al 1.970.

Això fa que la colecció 'Morse' sigui la més important del món com a interpretació de l'obra de l'autor, més que la de Figueres (o almenys això diuen aquí). He flipat amb una quantitat de quadres per mi primícies, mai vistos abans.

Tancant el capítol Miami, recomano la ciutat a tothom. És un lloc vibrant en tot lo artístic, aquí s'hi poden trobar multitud de museus i galeries d'art contemporani. La mescla de cultures ha fet d'aquest lloc un pol d'atracció en lo turístic i artístic.

'La casa dels famosos'

2010-09-15T22:51:00.000-03:00

Això de Miami m'ha fet pensar en aquell vell programa de TV3 (dels 80's?) que es deia 'La Casa dels famosos'. Sortia en Julià Peiró visitant la casa de famosos varis i els 'voyeurs' tenien l'ocasió de veure fins a sota la tapa del wc de la casa de la Sara Montiel, la Norma Duval, el Raphael...

Miami està ficat dins d'una badia (Biscaine bay) que protegeix la ciutat del huracans. En aquesta badia s'hi troba el port, (de primer ordre mundial per la càrrega de contenidors i els creuers de luxe) però també tot d'illes, naturals i artificials, on els famosos s'han fet les seves cases. M'encanta això que després d'un dia dur de feina t'agafis la barca i surtis a fer un tomb...

Mai haiva entès allò que el Julio Iglesias visqués a Miami, ara que veig com de cuidat està tot per aquí, en el luxe i exclusivitat que es respira al voltant i en l'evasió d'imposots... ara si que ho entenc...

Miami Beach

2010-09-14T22:20:00.000-03:00

Algunes fotos agafades aquest matí mentre veia sortir el sol a la platja, la qualitat és molt regular, les he fet amb el selular...

Miami: South Beach

2010-09-13T22:14:00.000-03:00

Estic de viatge de promoció als USA, els propers dies visitaré els estats de Florida i Texas. I avui he aterrissat a Miami de matinada...

Quan sortia de l'aeroport no ho podia creure: el sol sortint sobre les palmeres, platges de sorra blanca, 27ºC... després dels darrers mesos d'hivern i de tanta feina a Mendoza, necessitava una mica de sol i platja com l'aire que es respira...

M'allotjo a South Beach, just davant del mar, en un d'aquests hotels centenaris en Art Deco.
Només arribar, amb el sol sortint, me n'he anat a córrer al llarg de la platja i després m'he sumergit a les aigües trasnparents amb sorra blanca al fons... quina sensació de joia que he tingut...

Sorprenen les casetes dels 'vigilantes de la platya', pintades totes diferents. El baywatcher era home, res a veure amb la Pamela Anderson, esclar que això no és California però igualment tinc la sensació d'estar dins d'una peli.
Per completar la il·lusió només falta que apareixin per aquí en Sonny Crockett i en Tubbs lluitant contra els narcos... (són els de 'Miami Vice' per si algú no ho entén)

Davant dels hotels d'Ocean Drive circulen els cotxes de luxe a marxa lenta, dones operades en bikini caminen amb brio, no falten les musculokas en tanga i harleys davidson de coleccionista... és una mena de desfilada que no et canses de mirar.
De dia tot són restaurants on els cambrers cubans t'atenen en castellà, de nit el carrer es transforma en una desfilada de carnaval tipus Eivissa. Això de South Beach és com una mena de Lloret però en gran, polit i ben fet...

Talampaya

2010-09-11T06:41:00.005-03:00

'Talampaya' és un Parc Nacional que es troba a la provincia de La Rioja, i és molt proper al d'Ischigualasto. Talampaya és un dels set 'Patrimoni de l'Humanitat' que es poden trobar a l'Argentina, declarats per l'UNESCO.

El parc de Talampaya té unes 215.000 ha, es caracteritza per uns particulars paisatges de canons, resultat dels plegaments tectònics i l'erosió de l'aigua i l'atmósfera. La fauna i la flora del parc també és notable (guineus, maras, guanacos, cóndors, choiques...), i a més s'hi troben nombroses restes paleontològiques del Triàsic i restes arqueològiques de pobladors d'uns 3.000 anys AC.

Al parc s'hi poden veure moltíssimes formes extranyes, capricis de la natura als quals els turistes donen noms com 'el monjo', 'el tótem', 'el camell', 'la cara d'indi'...

En alguns racons del parc hom diria que els indis apatxes estan a l'aguait i poden atacar en qualsevol moment...

Caminant per aquesta inmensitat et fa sentir ben petit. Hi han canons enormes (s'hi circula en 'camioneta') i n'hi han de petits que s'atravessen a peu...

... i en bicicleta també.
La guineu gris és una plaga al parc, se les veu molt facilment buscant l'aliment entre els turistes.

ARG 4 - ESP 1

2010-09-08T22:56:00.000-03:00

Al marge del resultat, m'encanta comprobar la diferència en enfocar els titulars entre diaris argentins, madrilenys i catalans... 'cada loco con su tema'.

L'erupció del Peteroa

2010-09-07T21:57:00.000-03:00

Segons noticia d'avui al diari 'Los Andes', el volcà Peteroa (4.090 msnm) va començar a fer erupció el passat diumenge 5-S. Aquest volcà es troba a la frontera entre Argentina i Xile, a uns 80 km. de Malargüe, al sud de la provincia de Mendoza.

L'erupció ha provocat una columna de fum i cendres de 2 km d'alçada sobre el volcà, en part provocada per la fosa de neu al conus volcànic per efecte de l'alta temperatura. Aquest volcà mai ha deixat d'estar en actiu, ha donat mostres d'activitat regularment cada 20 anys, la darrera erupció va tenir lloc l'any 91.

Esperts vulcanòlegs segueixen l'esdeveniment d'aprop, una activitat creixent podría afectar les veïnes pistes d'esquí a 'Las Leñas' i la ciutat de Malargüe per la caiguda de cendres.

He notat que els presentadors i locutors locals anomenen al volcà amb certa sornegueria, un 'pete' en argentí corrent és una felació...

La mina: el nou 'reality show'

2010-09-05T19:03:00.006-03:00

Acabo de tornar de Xile on el cas dels miners tancats a 'Mina San José' acapara les portades de tots el diaris.
El passat 5 de Juliol un derrumbament a les galeries de l'interior de la mina, a Copiapó, uns 900 km al nord de Santiago, va acaparar l'atenció de la premsa mundial. Afortunadament els 33 miners van sobreviure el derrumbament i desde llavors viuen reclosos a 700 m sota terra esperant que les excavadores els rescatin.

Les noticies de l'estat dels miners i del progrés en les excavacions acaparen les portades de tots els diaris i qualsevol novetat en el cas ocupa els primers titulars matinals dels medis. Enviats especials de tot el món estan a peu de mina cubrint qualsevol novetat que pugui sorgir.

Faig un resum de les noticies aparegudes aquesta última setmana amb el tema dels miners, algunes no tenen pèrdua:
- 'Expertos de la NASA acuden a Copiapó en ayuda de los mineros.'
- 'Arroz con albóndigas para los mineros.'
- 'El Papa Benedicto XVI manda 33 rosarios bendecidos a la mina.'
- 'Videoconferencia de los mineros con sus familias.'
- '4 sobrevivientes del avión estrellado en los Andes en 1.972 acuden a la mina.'
- 'El minero Yonni Barrios tendrá que elegir entre su mujer y su amante cuando vuelva a la superficie.'
- 'El ministro de sanidad Mañalich envia carne y vino para que los mineros celebren la fecha del bicentenario de la independencia.'

El drama humà que es viu sota terra i a la superficie té tots els components d'una película de Hollywood. La lluita contra la natura, la supervivència davant l'adversitat, la fe dels famliars, les miseries humanes al descobert, la tecnologia del rescat... tots són components que fa que aquesta història tingui un interès universal. La única diferencia amb el 'Gran Hermano' és que els habitants de la mina no poden ser expulsats de la 'casa'...

Espero que la historia tingui un bon final, mentrestant l'entreteniment està assegurat pels propers 4 mesos.

San La Muerte

2010-09-02T21:25:00.009-03:00

Ja fa temps que havia parlat de la devoció de molts argentins per alguns sants pagans: el Gauchito Gil, la Difunta Correa, Sant Expédito (aquest no és pagà)... aquests tres serien els més populars.

La fe popular i les supresticions del pais no deixen de sorprendre'm, darrerament he descobert un altre sant per afegir al trio calavera, és en/na San La Muerte. Aquest sant és venerat/-da (no se si és mascle o femella) sobretot a la part nord-est del pais, això són les provincies de Missiones i Corrientes, les de més influència guaraní.

Sembla que la devoció per aquest sant comença amb la barreja en la cultura popular de les deïtats indígenes i la pràctica de ritus catòlics. L'esglesia catòlica no reconeix aquests sants, que romanen arrelats en la fe i la cultura popular de las classes més humils de la població.

En els darrers 20 anys la devoció del sant s'ha extès per la provincia de Buenos Aires i a Mendoza ja han aparegut altars a peu de carretera per retre-li culte quan estàs en ruta.

Els mini altars d'en San La Muerte es distingeixen dels altres sants pels crespons negres que adornen les capelletes i la imatgeria inconfundible.San La Muerte és representat per una figura de la mort (obvi...), és a dir un esquelet amb calavera d'ulls vermells que vesteix una túnica negra i porta una dalla.

Les donacions habituals dels fidels a peu de l'imatge són varies: dolços, ampolles de whisky, cigarrets i flors. Diguem que es podria muntar un 'botellón' als peus de la imatge, molt millor que la Difunta Correa a qui només se li deposita aigua.

San La Muerte té la particularitat que se'l pot invocar per demanar favors, sobretot en temes de mals d'amor, però també se'l pot invocar per desitjar desgràcies als enemics. Està clar allò que la fe no té fronteres. Per si algú té ganes d'invocar-lo, adjunto la pregària reglamentaria...

La Pobresa a l'Argentina

2010-08-30T21:19:00.000-03:00

Feia temps que tenia ganes de parlar de la Pobresa al pais, però sempre he anat posposant el tema perquè no sabia massa com plantejar-lo. Si algú em pregunta que és el pitjor que visc a l'Argentina, sense cap mena de dubte la principal és la pobresa que es palpa al voltant.

I trobo que és el pitjor perquè la pobresa és l'arrel dels principals problemes del pais: delinquència, analfabetisme infantil, tràfic de drogues, violència, inseguretat... tot això existeix avui a l'Argentina de forma notòria, agradi o no als argentins.

Afegeixo una taula amb el '% de població sota al llindar de la pobresa als paisos sud-americans'. Són dades oficials proveïdes pels diferents governs i obtingudes a 'Wolfram-alpha'.

Només com a comparació, la taxa actual de població al llindar de la pobresa a Espanya es del 18%. Són dades difícils de comparar, el concepte de 'llindar de pobresa' és molt relatiu segons qui l'interpreti.
A l'Argentina les dades oficials sovint són intervenides pel govern per fer creure el 'convenient' a criteri del 'mandamás' de torn. L'IPC argentí per exemple, és una entelèquia que es manipula per evitar una escalada en les rentes de jubilació o en les pensions que paga el govern així com als convenis laborals en general.

Segons l'oficialisme, l'Argentina té un 23% de la seva població per sota del llindar de pobresa, això seria el segon pais americà amb menys pobresa després de Xile.

Consultant fonts extra-governamentals (veure taula a l'esquerra), el quadre seria una mica diferent: la pobresa al pais impacta a més del 40% de la població i la misèria afecta a més del 20%, molt més del que pretén el govern.

La pobresa al pais varia segons les provincies: una gran bossa de pobresa es troba al cinturó de Buenos Aires (el 50% del pais viu a la capital i voltants), a la resta del pais la pobresa es distribueix de forma decreixent de nord a sud. El nord, amb molta desocupació, és inmensament més pobre que el sud, amb més recursos i amb uns standards quasi europeus.

A finals del 2.009, el mateix papa Benet XVI va editar un manifest posant en evidència l'escàndol de la pobresa en un pais que compta amb grans recursos naturals i relativament poca població per repartir-los.

Mendoza és una ciutat petita, és fàcil de veure les 'villas miseria' on viu la gent de menys recursos. Es tracta d'assentaments més o menys il·legals on els serveis com l'aigua i llum no són corrents. Els 'villeros' s'espavilen per aconseguir els serveis mínims encara que sigui de forma 'poc convencional'. Normalment els carrers no són asfaltats, la brossa abunda a tots els racons, els sostres i parets de les barraques són de xapa, el clavegueram és imaginat i l'aigua es va a buscar manualment en algún sortidor proper.

Al voltant d'aquests barris és corrent veure bandes de nens que vaguen sense escolaritzar, alguns treballen recollint brossa en carros estirats per cavalls famolencs, netejen vidres a les cantonades, d'altres sel's veu vagar amb els ulls emboirats per la droga, fent bretolades allà on poden.
Entrar en aquests barris és quelcom que la policia recomana no fer. Em va sobtar descobrir com els 'gps' dels cotxes de lloguer eviten positivament perdre's per un d'aquests barris, són com forats negres en el mapa virtual del Gps.

L'actual govern argentí posa una quantitat enorme de recursos per combatre la pobresa. Aquí a Mendoza he conegut varies ONG's que treballen per batallar-la i en general, els argentins de peu són generosos amb els seus conciutadans i acostumen a colaborar continuament en accions de caritat de tota mena de forma anònima. Malgrat tot, em sembla que queda molt per fer...

La Mara

2010-08-27T19:48:00.002-03:00

En el desert al voltant de la zona d'Ischigualasto vaig tenir la ocasió de veure un animal curiós: és la 'Mara argentina' (dolichotis salinicola). Es tracta d'una mena de llebre-conill gegant que es caracteritza per tenir un culet sense cua visible, res a veure amb les gracioses cuetes dels conills.

La Mara és un animal que només es troba a l'Argentina, hi han un parell d'espècies diferents i està entre els tres rosegadors més grans al món. En edat adulta pot arribar a pesar fins 12 kg. i en cursa pot arribar a córrer per sobre dels 30 km/h. La marca particular de salt de llargada de la bèstia és notable, poden arribar a saltar 2 metres.

Com tret particular, la Mara només s'emparella un cop a la vida i guarda fidelitat absoluta a la seva parella fins la mort. Un exemple de fidelitat poc corrent en el món dels animals.
Les he pogut veure pasturar en grup dins del parc, et miren de lluny sense espantar-se gens.

Platero y yo

2010-08-24T21:34:00.000-03:00

'Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro.
Lo dejo suelto y se va al prado y acaricia tibiamente, rozandolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas.
Lo llamo dulcemente: ¿Platero?, y viene a mi con un trotecillo alegre, que parece que se rie en no se que cascabeleo ideal...'

(Juan Ramon Jiménez, 1.914)

No hi han 'florecillas rosas celestes y gualdas', però sense cap mena de dubte m'he trobat amb la rencarnació de'n Platero!!

Ischigualasto: 'Triàsic Park'

2010-08-23T21:16:00.024-03:00

Ischigualasto és un Parc Nacional al nord de la provincia de San Juan, també és conegut com 'El Valle de la Luna'. El nom està ben escollit, s'hi poden recórrer 60.000 ha de paisatges lunars.
Els 'san-juaninos' diuen que quan en Neil Amostrong va dir allò de 'un petit pas per l'home, un gran pas per l'humanitat' no passejava per la Lluna sinó que estava caminant per Ischigualasto.
En efecte, Ischilaguasto està catalogat per l'UNESCO com a patrimoni de l'humanitat. Passejant pel parc es poden veure formacions rocoses d'allò més extranyes. A sobre podeu veure el paratge anomenat 'el submarino' i a sota 'la cancha de bochas'.
A 'la cancha de bochas' sembla que s'hi ha jugat una gran partida de petanca, boles de pedra extranyament rodones s'extenen capriciosament pel terreny.

Hom diria que és el camp d'entrenament de l'Iñaki Perurena, un dels meus ídols d'infància.
Els terrenys que formen el parc tenen quelcom de molt particular: ara fa 50M d'anys es van produir els plegaments andins i els grans terratrèmols i moviments de terra provocats, van fer emergir la Cordillera dels Andes tal com la coneixem avui.

Mentrestant a Ischigualasto, amb tot aquell merder, van emergir i veure la llum uns antiquíssims estrats terrestres pertanyents al Triàsic i que conformen el paisatge actual del parc. Durant el Triàsic (fa 250M d'anys) té lloc la separació del megacontinent 'Pangea', és per això que els sediments d'Ischigualasto han tingut una importància cabdal en el coneixement de la història geològica del nostre planeta.

El Triàsic és l'edat geològica que precedeix al Juràsic, i que junt amb el Cretàcic completen el Mesozoic, la gran era dels dinosaures. Els dinosaures van dominar el planeta durant més 150M d'anys i a Ischigualasto se'n troben mostres abundants, és un paradís pels paleontòlegs. Per tant d'Ischigualasto en podriem dir 'Triàsic Park'.

Esclar que no s'assembla gens a la peli 'Juràsic park', no n'he vist cap de dinosaure viu, però de fosilitzats si que n'hi ha uns quants. Al museu del parc s'hi pot contemplar el fòssil del dinosaure més antic mai trobat a la Terra, l'Eoraptor.

A dalt un fòssil humà, a sota un exemple de fòssil reconstruit...

Matagusanos

2010-08-18T00:45:00.001-03:00

Benvinguts a Matagusanos, un poble a 300 km al nord de Mendoza, a la provincia de San Juan. No he tingut el gust de veure ni conèixer a cap 'matagusanero' o 'matagusanicense'. Potser perquè van liquidar tots els anèlids?, potser perquè van fugir tots amb el darrer tren?

El Macià argentí

2010-08-16T23:03:00.007-03:00

Aquest cap de setmana he visitat la provincia argentina de 'La Rioja', a uns 600 km de Mendoza (i de la qual donaré report en breu). I quina ha estat la meva sorpresa de trobar una escultura dedicada a en Macià a la localitat de Guandacol. En Macià??? Si si, el Macià argentí...Resolc el misteri: l'escultura en questió és reproducció d'una escultura que es troba a Buenos Aires, i està erigida en homenatge als colons que varen poblar l'Argentina. Així doncs, el 'colono' de l'escultura havia de ser un clon d'en Macià...

Portillo

2010-08-09T06:47:00.015-03:00

Portillo és una estació d'esquí xilena. Es troba apenes a 1 km. del pas fronterer 'Los Libertadores' entre Xile i Argentina, això és a 2,5 hores de Mendoza. La banda xilena dels Andes és molt més nevada que la banda argentina per allò que els fronts humits venen de la part del Pacífic, és una sorpresa passar el túnel que separa les dues bandes i comprobar-ne l'efecte en persona.
Portillo és un centre d'esquí petit, no arriba a fer la meitat de La Masella quan és plena de neu però la poca quantitat d'esquiadors fa que en puguis gaudir de les pistes sense cues, és un puja-baixa puja-baixa sense fi. El forfait és car, 60U$/dia. Estem a Sudamèrica, qualsevol cosa és possible.
Els més atrevits contracten un viatge en 'heli-ski': per uns 200U$ un helicòpter et duu als cims que envolten la vall, d'on baixes esquiant al teu risc. Definitivament és quelcom fora de les meves possibilitats...
L'estació es troba a 3.000 msnm i s'hi poden gaudir uns paisatges andins de primera. Curiós per ser el mes d'Agost...A peu de pistes s'hi troba un hotel amb vistes privilegides de la Cordillera, i algunes 'fresques' prenen el bany al jacuzzi outdoor a 30ºC rodejades de muntanyes nevades... I dedicat al Tito Rob: el restaurant en alçada on totes les pibones xilenes prenen el sol, no podia tenir un altre que el seu nom...

'Voltant pel món'

2010-08-05T21:37:00.000-03:00

'Voltant pel món' és un d'aquests programes que Catalunya Ràdio emet en els mesos de 'relax' (relax per alguns!!) estival. És un programa que pretén retratar diferents països deixant els tòpics de banda, donar-ne una idea més profunda que la que donen les guies de viatge del 'Lonely Planet' o els fulletons de 'Pullmantur'. La Núria Ribó fa de presentadora donant tot el protagonisme a uns entrevistats amb gran coneixement dels països en questió.

El passat 2 d'Agost es va emetre el programa dedicat a l'Argentina. Tres testimonis donen les seves vivències al pais i en donen un bon reflexe, per lo positiu i també per lo negatiu. M'ha fet riure perquè moltes coses que expliquen les he viscut en primera pell...

Per escoltar clicar aquí: "Voltant pel món"

Convido a tothom a escoltar-lo! Em penso que jo n'escoltaré varis dels capítols d'aquest programa...

10.000

2010-08-03T22:09:00.000-03:00

El blog ja ha registrat les 10.000 visites!
Es diu ràpid: des del primer post ja han passat 2 anys i 4 mesos, que són 121 setmanes, que també són 883 dies, o 52.980 minuts, o que són 3.178.800 segons.

Diria que ja he passat l'equador de la meva estada aquí, en realitat molt més que l'equador (em penso). El temps ha passat molt ràpid (en general), sembla que fos ahir que vaig arribar.

En total han sigut 253 posts publicats, això és 1 post cada 3,5 dies.
El primer any vaig ser molt prolífic: 1 post cada 2 dies!!. Però la inspiració ha fugit, tot el que al començament em semblava pintoresc imperceptiblement s'ha convertit en normal, en el meu dia a dia.

Algunes dades de les visites en aquest temps:
- 10.000 visites rebudes des de l'inici, el Març del 2.008.
- Mitjana de visites diari: 11.
- Màxim de visites diari: 43
- Mínim de visites diari: 0 (ooo:(, el 24 de Juliol 2.010)
- Temps mitjà per visita: menys d'1 minut.
- Dia de la setmana amb més visites: Dilluns (a la feina??)
- Dia de la setmana amb menys visites: Dissabte (el dia més ocupat??)
- Orígen de les visites: 90%-Espanya, 5%-Argentina, 3%-USA, 2%-altres.

El primer any es va arribar a una mitjana de 16 visites diaries, des de llavors l'audiència ha baixat fins ara que es manté estable en 6. La majoria de visites són de gent que coneix el blog i el busca directament.

Però també hi han moltes visites que troben el blog buscant paraules clau o fotos desde el cercador Google. Les paraules clau que més entrades han portat al blog són 'rosa mosqueta' i 'malalties de la vinya'. Hauré d'escriure més sobre aquests temes si vull ampliar audiència...

Veient d'altres blogs on compten les visites amb M (de milions!!), 10.000 visites no són res, però a mi si que m'ho semblen, així que moltes gràcies!

Llamas

2010-08-01T23:18:00.006-03:00

Algunes fotos de 'llamas' pasturant per les vinyes...

Les 'corridas' als medis argentins

2010-07-28T22:55:00.000-03:00

Em penso que la meva vida és ben aburrida últimament, i sembla que la meua imaginació també deu estar afectada. Darrerament només transmeto el ressò de les noticies 'd'allà' a 'aquí', perque els 'd'allà' les puguin llegir...
L'Argentina no ha tingut mai tradició taurina, els colons ibèrics no la van saber traslladar en aquesta banda de l'Imperio... En canvi a països com Perú, Equador i Mèxic la 'fiesta nacional' és ben viva.

A part d'embolicar-me, el que vull dir és que el fet de prohibir un acte cruel amb els animals està ben vist en aquesta banda de l'Atlàntic.

Clarín: "Cataluña prohibió las corridas de toros"
28/07/10 - 08:56

El Parlamento aprobó hoy la medida, que entrará en vigencia a partir de 2012. Es la segunda región de España que decide no permitir las corridas. La primera fue la de las Islas Canarias.

El Parlamento de Cataluña prohibió hoy las corridas de toros en esa región a partir de 2012. Con 68 votos a favor, 55 en contra y 9 abstenciones dio hoy luz verde a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), avalada por 180.000 ciudadanos, que pedía la prohibición, considerada una de las señas culturales de España.

Se trata de la segunda región española que prohíbe los festejos taurinos, después de que las Islas Canarias lo hicieran a merced de una ley regional de protección de animales aprobada en 1991.

El Partido Popular, una organización de centro derecha que defiende fervientemente la idea de España como un país unificado y gobernado desde Madrid, anunció que considera una posible demanda para revertir la decisión legislativa.

El efecto práctico de la proscripción será limitado: Cataluña tiene sólo un coso en funciones, en Barcelona, mientras otro en desuso es convertido en centro comercial. Aquella plaza realiza 15 corridas al año y en raras ocasiones se llena. El número es muy reducido respecto a la cifra nacional de unas 1.000 lidias por
temporada.

La decisión del parlamento catalán animará ahora a los grupos por los derechos de los animales a promover la prohibición en otras regiones de España.

La Nación: "Cataluña decidió prohibir las corridas de toros"Tras siete meses de intenso debate, el Parlamento aprobó un decreto de protección de estos animales; comenzará a regir a partir de 2012
BARCELONA - Miércoles 28 de julio de 2010 07:16

El parlamento catalán aprobó este miércoles con 68 votos a favor, 55 en contra y 9 abstenciones un decreto de protección de los animales que implica la prohibición de las corridas de toros en la región del noreste de España, a partir de 2012.

El parlamento regional catalán decidió de esta manera dar luz verde a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada en diciembre pasado por los opositores a la tauromaquia, que la consideran una "barbarie", convirtiéndose en la segunda región española que prohíbe la Fiesta después que en 1991 ya lo hicieran las islas Canarias.

Después de que los diputados conservadores del Partido Popular (PP, oposición) y del grupo Ciutadans anunciaran su voto contra de la prohibición de las corridas, la principal incógnita se centraba en lo que harían los legisladores del Partido Socialista de Cataluña (PSC) y los nacionalistas de Convergencia i Unió, a los que sus partidos habían dado libertad de voto.
Finalmente, la mayoría ha optado por prohibir la Fiesta en Cataluña, lo que puede suponer en duro golpe para la tauromaquia que está afectada también por la crisis económica que sufre España
Los Andes: "Cataluña dice adiós a las corridas de toros"Es la segunda comunidad española, después de Canarias, que decide prohibir el sangriento espectáculo. En Argentina las corridas están prohibidas.
miércoles, 28 de julio de 2010

El parlamento catalán aprobó hoy la abolición de las corridas de toros a partir de 2012, en una decisión histórica que pone fin a la celebración en Cataluña a la más antigua de las fiestas populares de España. La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para prohibir los toros promovida por más de 180.000 ciudadanos a través de la Plataforma Prou (¡Basta!), recibió 68 votos a favor, 55 en contra, y hubo 9 abstenciones, anunció hoy el presidente del Parlamento catalán, Ernest Benach, tras la ajustada votación. Cataluña se convierte así en la segunda comunidad autónoma de España en abolir las corridas después de que las Islas Canarias lo hicieran en 1991.

Los independentistas catalanes de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la coalición ecologista de Iniciativa Per Catalunya Verds (ICV) y EUiA (Esquerra Unida i Alterantiva) respaldaron la iniciativa, mientras el conservador Partido Popular (PP) y de Ciutadans la rechazaron. La clave estuvo en la libertad de voto de los parlamentarios del PSC (Partido Socialista de Catalunya), que votaron mayoritariamente en contra, y los nacionalistas de Convergencia i Unió (CiU), favorables a la prohibición.

Mientras en el interior del Parlamento los diputados expresaban sus posturas, en el exterior decenas de personas se manifestaron esta mañana para expresar tanto el rechazo como el apoyo a las corridas. Los seguidores de la tauromaquia pedían "toros sí, libertad sí", mientras los antitaurinos reclamaban el fin de la "tortura" y el trato "cruel" de los animales.

El debate entre taurinos y antitaurinos es tan viejo como el espectáculo mismo que nació en su versión moderna en el siglo XVIII, cuando se construyeron las primeras plazas de toros, el torero de a pie sustituyó al de a caballo, comenzó la cría de ganadería brava para las corridas, y se fijaron las primeras normas del "arte" de torear.
En Cataluña, donde los seguidores de la tauromaquia no son muy numerosos y se registra una pérdida de interés por esta fiesta desde hace varios años, los defensores de los derechos de los animales han encontrado apoyos suficientes en los grupos ecologistas, de izquierda y nacionalistas para tramitar la iniciativa de ley en la cámara autonómica, donde se debatió durante siete meses.

A pesar de que los diputados favorables al abolicionismo esgrimieron argumentos éticos para apoyar la iniciativa, desde el bloque opositor se criticó a los independentistas y nacionalistas catalanes de haber politizado el debate sobre los toros convirtiéndolo en una reivindicación identitaria y expresión de "antiespañolismo".

Tardor / Hivern

2010-07-26T21:02:00.009-03:00

És Juliol quasi Agost, sense vacances a la vista... bufff, quin any....

Neu a Mendoza (2)

2010-07-18T18:10:00.007-03:00

És ple hivern a Mendoza, el passat dijous va caure la nevada més gran de la dècada i fa un fred de nassos. Això de passar el Juliol amb bufanda no ho acabo d'entendre massa...

'La Roja' als medis argentins

2010-07-12T21:00:00.000-03:00

Ja s'ha acabat el Mundial, i malgrat que l'Argentina va quedar eliminada a 1/4's de final, el torneig s'ha seguit puntualment fins al darrer partit. Espanya ha guanyat el torneig i tots els medis s'en fan ressò a primera pàgina i en lletres majúscules.

L'equip espanyol desperta simpatia entre els argentins, suposo que per allò de la madre-patria però també per la discreció dels jugadors i l'entrenador espanyol.
Els periodistes no s'estan de fer servir termes tant suats com 'Furia' i les referències a l'Iniesta i al FC. Barcelona són generalitzades.

Si comparem la tinta gastada per 'La Roja' i per la 'Manifestació', guanya la primera de golejada, era d'esperar. Alguns titulars...

Clarín: "Por Iniesta y su magia, España es campeón del mundo por primera vez"El volante del Barcelona, la gran figura del partido, anotó el único gol en el suplementario. El título quedó en manos del que lo buscó desde el primer minuto.
11/07/2010 - 15:18 / JOHANNESBURGO. ENVIADO ESPECIAL. / Sergio Danishewsky
'Un estricto acto de justicia. Un premio para la búsqueda persistente, obcecada y paciente del gol y del triunfo. Sin resignar las convicciones. España, esta España de Del Bosque que es la España de Iniesta, de Xavi y de Casillas, es campeona del mundo. Porque fue más que Holanda, porque respondió a los golpes con el intento de jugar. Y esta vez, en el césped del Soccer City de Johannesburgo, porque para ganar el título más importante del mundo tuvo a un futbolista de otro planeta...'

La Nación: "Campeón del mundo: España pegó el grito más grande de su historia sobre la hora."
Con un gol de Iniesta, a cuatro minutos del final del alargue, los ibéricos vencieron a Holanda por 1 a 0 y ganaron su primera Copa del Mundo en Sudáfrica 2010; la final tuvo un muy mal arbitraje del inglés Webb, que terminó expulsando a Heitinga en los naranjas.
Por Nicolás Balinotti - 11 de Julio de 2010 - 18:00
'La calabaza resonante fue testigo de cómo España se abrió paso en el glorioso mundo de los campeones. El equipo español se sumó hoy al célebre club de los ocho países que alguna vez alzaron la Copa del Mundo. El desenlace fue dramático, casi fatal, como el inicio del certamen, cuando lamentó una inesperada caída con Suiza. Después de 90 minutos guiados por la paridad, España quebró a Holanda a cuatro del cierre del tiempo suplementario. No podía ser otro que un hombre de Barcelona el héroe que le dio el título por primera vez a un país que empujó su esperanza en este equipo que unificó a españoles y catalanes. Fue Iniesta, el del gol sublime, el del remate que será leyenda... '

Los Andes: "La Furia en la cima del planeta fútbol."
Con un gol de Andrés Iniesta en el tiempo suplementario, La Furia se queda con su primer título mundial. Mirá el gol.domingo, 11 de julio de 2010

'Finalmente, españa se consagró campeón del Mundo al vencer a Holanda 1-0, gracias a un gol de Andrés Iniesta, en tiempo suplementario.En una primera mitad pareja en la que prevaleció el juego brusco, los dos carecieron de ideas para ponerse en ventaja. De terminar los noventa minutos en empate, se jugarán dos tiempos suplementarios de quince minutos cada uno y en caso de persistir la igualdad se definirá el título desde el punto del penal...'

La 'Manifestació' als medis argentins

2010-07-11T10:57:00.016-03:00

Adjunto els titulars dels grans diaris argentins respecte a 'la gran manifestació'. En cap cas trobes la noticia en primera plana, només figura en les pàgines d'internacional, i no com la més important de la secció. La realitat és que les noticies del Mundial estan en totes les primeres planes, en algún cas amb el pop Paul inclòs...

Clarín: "Multitudinaria marcha por la independencia de Cataluña"

11/07/10 PorJuan Carlos Algañaraz Madrid. Corresponsal

'Una gigantesca demostración, 1.100.000 personas, recorrió el centro de Barcelona ayer para defender el Estatuto de economía y los derechos nacionales de Cataluña. Los organizadores estimaron que en la marcha y el acto participaron 1.500.000 de asistentes, sin duda una de las expresiones populares más grandes en la historia de la Cataluña democrática.

Una inmensa bandera catalana (la senyera) se extendía desde la cabecera de la marcha en la que aparecía el gobierno catalán en pleno con su presidente, el socialista José Montilla y sus dos predecesores, el también socialista Pascual Maragall y el líder nacionalista Jordi Pujol.
El lema de la demostración, “Somos una nación”, también estaba destacado a lo largo de toda la extensa columna y en muchos balcones adornados con las banderas catalanas y la “estelada”, que distingue a los partidarios de la independencia...'

La Nación: "Masivo reclamo en Cataluña"

Más de un millón de personas marcharon para defender el uso del término "nación"
Una multitud se congregó ayer en las calles de Barcelona Foto: Reuters

11/7/2.010 - Adrián Sack Para LA NACION - Madrid

'La controversia por la utilización del término "nación" para definir a Cataluña motivó ayer una de las más grandes y significativas manifestaciones realizadas en Barcelona desde que la democracia regresó a España, en 1975.
Animados por una semana de alto voltaje en la que, incluso, se volvió a discutir a nivel regional la conveniencia de concretar la independencia del poder central de Madrid, entre 1,1 millones de personas (según la policía) y 1,5 millones (según los organizadores) marcharon por el centro de la ciudad para protestar contra el fallo del Tribunal Constitucional español que, aunque no lo rechaza, considera sin eficacia jurídica el empleo de las palabras "nación catalana", tal como aparecen en el texto del preámbulo del Estatuto de Cataluña...'

Los Andes: "Más de un millón de catalanes le dijeron adiós a España"
Barcelona colapsó por la manifestación en contra de una sentencia judicial que recorta el estatuto independentista de Cataluña.
La protesta en la rebelde ciudad catalana tuvo un fuerte tono independentista.

(AP) - domingo, 11 de julio de 2010

'Una multitudinaria manifestación para defender el estatuto de autonomía ampliada de Cataluña, recientemente recortado por la justicia española, se convirtió ayer en una demostración de fuerza de la “nación” catalana.

Más de un millón de personas colapsaron ayer el centro de Barcelona para protestar contra una sentencia del Tribunal Constitucional que recortó un nuevo estatuto de autonomía votado por los catalanes, en una manifestación que cobró un elevado tono independentista.

La guardia urbana, policía municipal, calculó que la asistencia llegó a 1,1 millón de personas, aunque los organizadores, Omnium cultural, una asociación en defensa de la cultura, la lengua e identidad catalanas, estimaron en 1,5 millón el número de asistentes.

La marcha estuvo encabezada por un inmensa senyera (bandera catalana), detrás de la cual aparecieron el presidente catalán actual, José Montilla, y sus dos predecesores, el socialista Pasqual Maragall y el nacionalista Jordi Pujol, y estuvo acompañada por los lemas “somos una nación”y “nosotros decidimos”, y miles de banderas catalanas e independentistas podían verse a todo lo largo del cortejo...'

El 'cardón'

2010-07-10T13:35:00.011-03:00

El 'cardón' és una mena de cactus gegant (trichocereus pasacana) present a tot l'altiplà andí, desde el nord d'Argentina fins al Perú. Creix en zones àrides i és conegut perquè a l'interior dels brots més joves emagatzema grans quantitats d'aigua que alleugen la set dels caminants perduts. Vistos desde lluny no semblen plantes, semblen fantasmes inmòbils en la inmensitat de l'altiplà. No és casualitat: diu la llegenda que són indis inmòbils que guarden llur territori. Veient el paisatge, hom diria que els indis apatxes han d'aparèixer en qualsevol moment per atacar la diligència, però de moment continuen inmàoblis...
El cardón triga més de 400 anys a adquirir el tamany gegantí que el caracteritza. L'interior de la gran planta és conformada per una mena d'esquelet lignificat, com una mena de fusta lleugera. Quan s'asseca es treballa com la fusta, se'n fan mobles, tanques, portes...

Salinas Grandes

2010-07-08T22:00:00.001-03:00

L'altiplà andí es caracteritza per la presència de grans salars. El més gran de tots és el salar d'Uyuni, a Bolivia, que amb 12.000 km2 és tan gran com la provincia de Lleida. Però a cavall de la provincia de Salta i la de Jujuy hi trobem 'Salinas Grandes', a 3.450 m. d'alçada i amb 7.000 km2 és gran com la provincia de Barcelona!!.
Al contrari del que es pugui pensar, aquests salars no tenen res a veure amb el mar. Es formen en conques endorreiques (acabo d'aprendre aquesta paraula) que vol dir que no tenen evacuació natural de l'aigua. Sempre están rodejades per volcans i la sal és el resultat de l'evaporació de l'aigua de fosa de neu que ha drenat a través de les vores dels volcans. És per això que aquesta sal no té contingut en Iode, cosa que la fa diferent de la sal marina.
L'evaporació de l'aigua, deixa unes curioses formes polièdriques al sòl, hom diria que algú s'ha entretingut a dibuixar un estampat gegantí.
Al voltant del salar s'hi poden veure facilment vicunyes, el parent silvestre de la llama, molt semblant al guanaco però més menuda. Aquesta gran superfície blanca dona una sensació d'inmensitat terrible, el reflexe del sol a la sal converteix l'espai en un mirall inmens on se't torra la pell en apenes mitja hora. També dona perque els turistes facin fotos durant hores...

Salta (2)

2010-07-07T20:37:00.007-03:00

Cap el Setembre 08 ja havia parlat de la província de Salta al nord del pais. Fa frontera amb Bolivia i Chile i destaca per trobar-se en una vall que comunica amb la cordillera andina i el seu altiplà.
Salta és una província fantàstica, pels paisatges magnífics que ofereix, per la varietat de climes que presenta i per la història del passat colonial que s'endevina en tot el seu entorn...

M'han sorprès especialment la quantitat d'esglèsies amb petja espanyola que es conserven a la provincia, és quelcom que no havia vist a la resta del pais, i sens dubte donen mostra de l'importància de la ciutat colonial, enmig de l'antiga 'ruta de la plata'.

A diferència de la resta del pais, on tot és una mica abandonat, les esglesies 'salteñas' estan molt ben cuidades, no importa que siguin a ciutat o en mig del no res. No els falta una mà de pintura ni per dins ni per fora, és una prova de la fe cristiana dels seus fidels?

En un pais on quasi tot és més o menys decadent i on la gent no té massa cura ni dels seus paisatges ni del seu patrimoni urbà, trobar aquestes esglésies em fa sentir bé amb mi mateix i em donen pau. Potser m'ho he de fer mirar això...

Aquesta darrera esglesia pertany al nucli de 'Mojón', al bell mig de l'altiplà andí, a la 'puna argentina'. Mereix tot un post sencer...

L'altre Mundial

2010-07-06T22:23:00.000-03:00

En ocasió del Mundial veig multitud de nens i no tant nens jugant al futbol en qualsevol racó. A vegades és en un tros de carrer, a vegades en 'canchas' improvitzades, a vegades enmig del no res. El lloc és el de menys, s'imaginen que són els seus ídols, Messi Tévez Milito, i l'important és el fervor amb que xuten la pilota...

Diccionari (5)

2010-06-25T21:30:00.001-03:00

Fa molt de temps que no editava el 'Diccionario argentino-español'.
En motiu del Mundial de Sud-Àfrica es parla de futbol a tota hora. M'he adonat que hi ha tota una colecció de vocabulari fubolístic argentí diferent dels medis tradicionals ibèrics. Alguns termes (com 'arquero') els trobo molt graciosos i em sorpren la multitud de termes que expressen el marcar un gol.

Una mostra...
Argentino = Español
achicarse = jugar atrás
anidar = marcar gol
anotar = marcar gol
arco = portería
arquero = portero de fútbol
cancha = campo de fútbol
cañonero = rematador
clásico = derby
concretar = marcar gol
definir = marcar gol
habilitado = no hay fuera de juego
hincha = seguidor
patear = chutar
pique = remate
puntero = delantero
semillero = cantera
tangana = trifulca
volante = medio centro
voleo = volea
zaga = defensa
zaguero = defensor

Mundial 2010 (1)

2010-06-04T00:52:00.005-03:00

El començament del Mundial de futbol és inminent.
A l'Argentina la passió pel futbol desborda qualsevols sistema de mesura. La passió abarca totes les persones, no importa el sexe o la condició social. Quan juga la 'selección' tot es para, tothom n'està pendent. Em penso que a l'oficina patiré una sublevació si no els deixo escoltar el partit encara que sigui a les 9h del matí...

Totes les grans empreses, de begudes de cola, de cervesa, de material esportiu, de telefonía, de petroli... totes s'encarreguen d'escalfar l'eufòria dels seguidors a base d'anuncis altament emotius. Aquests dies a la TV és una constant d'anuncis. No se quin és el millor, en poso dos mostres.

La primer anunci és del mundial 2.002, el segon és d'aquest mundial 2010, és graciós perquè es recorden del 'bicing'. Són anuncis boníssims!!!

El general San Martín

2010-05-28T21:07:00.000-03:00

D'entre tots els personatges històrics argentins, el més important, popular i més estimat és sens dubte el 'General San Martín'. San Martín és l'alliberador oficial de l'Argentina, Chile i el Perú de la colonització espanyola.

San Martín era fill d'un governador provincial espanyol del nord argentí. Nascut el 1.778 va ser educat a la península i va fer carrera militar combatent contra la invasió napoleònica, va participar a la batalla de Bailén.

El 1.812 torna a l'Argentina, allistant-se amb els exèrcits populars que s'havien sublevat contra el colonialisme espanyol. Va participar activament en l'alliberació del que es va anomenar les 'Provincias Unidas de la Plata' junt amb l'altre gran 'prócer', el general Belgrano.

El 1.816 forma un gran exèrcit a Mendoza, per atravessar la Cordillera dels Andes. Imagineu un gran exèrcit creuant la cordillera sense carreteres ni ponts, només pels antics camins dels indis.

Allibera Chile i posteriorment per mar, allibera la ciutat de Lima, la gran capital colonial del Virreinat, proclamant la independencia del Perú.
A Lima es troba amb Bolívar, l'altre gran 'alliberador' sud-americà, cedint-li la iniciativa i retirant-se a Buenos Aires.

A Buenos Aires es fastigueja per les lluites intestines pel poder a l'antic virreinat de la Plata (i que durarien 50 anys), es nega a posar-se del costat de cap dels bàndols i s'exilia a França on mor discretament el 1.850.

La petjada de San Martín a l'Argentina és indeleble, diria que totes els pobles i ciutats del pais tenen una avinguda o carrer (acostuma a ser el carrer principal) que s'anomena 'San Martín', i a cada provincia hi trobes un poble o ciutat amb el nom 'San Martín de...'.

Com no podia ser d'altra manera, un dels noms més populars per un infant al pais és Martín o Martina. En el temps que porto a Mendoza (ja han passat més de dos anys!?!?!) he conegut multitud de Martins, tants com Joans, Joseps i ases a casa nostra...

Algunes frases celebres del 'prócer', són de plena actualitat:

'La conciencia es el mejor juez que tiene un hombre de bien'
'Hace más ruido un sólo hombre gritando que cien mil que están callados'
'El que se ahoga no repara en lo que se agarra'
'Si somos independientes, todo lo demás nos sobra'

'Seamos libres, todo lo demás no importa nada'

Imatges del Bicentenari

2010-05-26T21:52:00.000-03:00

Adjunto algunes fotos de la celebració del 'Bicentenario' a Buenos Aires.Les fotos són copiades dels diaris 'Los Andes' i 'Boston Globe'.

Durant quatre dies, la ciutat ha estat plagada de multitud d'actes: exposicions, concerts, danses, mostres gastronòmiques, focs artificials i sobretot desfilades, moltes desfilades!

Hi ha hagut tota mena de desfilades: militars, d'època, de comunitats populars, de cotxes, de músics, d'indígenes, de banderes...

La multitud ha omplert carrers i avingudes a rebossar, i en la principal desfilada d'ahir s'explica que hi van assistir 2M de persones omplint l'Avinguda 9 de Julio, la principal via de la capital.

La gent es veia alegre i festiva, pel carrer t'obsequiaven amb 'escarapelas albicelestes' i per 5 pesos podies comprar-te una bandereta per animar les desfilades. No cal dir que els venedors de choris i begudes feien l'agost, o més aviat el maig...

'El Bicentenario'

2010-05-23T21:51:00.000-03:00

El proper 25 de Maig l'Argentina celebra el bicentenari de l'inici de llur emancipació. Per aquest motiu, a Mendoza i a tot el pais es preparen tota mena d'actes conmemoratius per recordar la data.
Els carrers de Mendoza s'han vestit en 'albiceleste'. Grans banderes vesteixen molts edificis i totes les botigues posen banderes als seus aparadors. Els cotxes porten banderetes, molts arbres apareixen enbanderats, fins i tot l'aigua de les fonts s'ha afegit a la festa i apareix de color 'celeste'.
Si a això li sumem que estem en víspera d'un Mundial, els venedors de samarretes de la selecció es troben arreu, lo qual acaba de vestir el paisatge ben i ben blau cel.

A Buenos Aires es preparen grans festes per celebrar la indepèndencia, caldrà assistir-hi per prendre'n nota...

La 'Fiesta de la Ganadería'

2010-05-21T21:21:00.001-03:00

El passat diumenge es va celebrar a 'General Alvear' (un municipi al sud de Mendoza) la 'Fiesta de la Ganadería en zona árida'. Aquesta festa reuneix als productors de carn i tota la indústria que representen a la regió.
En una fira multitudinària s'hi mostren diferents races de vedelles, es mostren grans toros sementals, es fan demostracions de mena del ramat i exhibicions d'habilitats gauches, com la munta a cavall, la doma i el llançament de boleadoras. També es venen pells i tota mena d'objectes relacionats amb la ramaderia.
Però el que més interès desperta en la fira, és la MEGACOSTELLADA!!!

La MEGACOSTELLADA és l'acte més esperat de la fira. Es fa un gran foc i quan la fusta es redueix a brases, es planten els costellars de 300 (o 400?) vaques en fila india.
És tot un espectacle de veure tants cossos de vaca oberts al foc, l'oloreta de tanta carn fa venir salivera.
Esclar que per un vegetarià aquesta MEGACOSTELLADA ha de ser un espectacle dantesc...
Els costellars queden llestos en 3 o 4 hores i llavors comença el gran banquet, acompanyat de vi negre de la regió, naturalment. Els gauchos tallen habilment les costelles i els convidats afamats s'hi llencen a sobre. Era una mica com estar al banquet final dels Astèrix...
A qui no li agraden les costelles que no s'atabali, també hi han butifarres per repartir, aquí les anomenen 'chorizos', res a veure amb el pamplonica...

Malargüe

2010-05-17T22:00:00.000-03:00

Malargüe és la municipalitat més gran, en superfície (més gran que Catalunya i Balears juntes), i més aïllada (menys de 18.000 hab.) de la provincia de Mendoza.
Aquest territori enorme es troba al sud-oest de la provincia, a quasi 450 km de la Mendoza ciutat i és fet de paisatges inmensos on costa veure el rastre humà. S'hi poden visitar deserts, llacunes, volcans, i la omnipresent Cordillera que corona la banda oest amb cims enormes... És una sensació molt especial el conduir 40 km a través del desert en lína recta contemplant com t'apropes a la Cordillera nevada sense creuar-te amb res de res...
Ens trobem molt aprop de la 'patagonia' administrativa, això vol dir que la flora i fauna de Malargue és molt semblant a la patagònica, adaptada a un clima molt fred i sec. Imagino que la tundra siberiana deu ser quelcom semblant. La ramaderia caprina és la principal font de riquesa de la provincia (sense comptar el petroli) i és habitual trobar-se ramats de cabres creuant les carreteres, sempre menats per un 'gaucho'.
Molts gauchos viuen aïllats en cases rudimentaries al bell mig del no res. Vigilen les finques gegantines (alguna és gran com tot Andorra) d'uns amos que segurament viuen a Buenos Aires i les visiten apenes un cop l'any. 'Las leñas' és el principal atractiu turístic de Malargüe, segurament és la millor estació d'esquí de Sud Amèrica i això fa que a l'hivern s'ompli de 'chetos porteños' i brasilenys que venen a esquiar en avió. Malargüe també és conegut pels cels rassos i serens, per això s'hi troba instal·lat un observatori astrònomic que recerca l'origen dels 'raigs còsmics ultraenèrgètics' (no se que vol dir això) de nivell mundial. Veient el cel de nit s'entén perquè...

D'on soc?

2010-05-11T21:50:00.000-03:00

Viatjant per Xile, a uns 200 km. al sud de Santiago et trobes amb una sortida d'autopista sorprenent. Cada cop que hi passo no puc deixar de pensar:

"Val la pena viure aquí? Serà tant dolent com ho pinten? Hi haurà molta sol·litud? Molta contaminació? Seran molt pobres els habitants? Hi ha habitants? Com es fan anomenar? Són els 'peornadinos'? o potser els 'peornadienses'?..."
Colpit per aquestes preguntes vaig decidir fer una parada al poble. És un poble petit, amb 12 o 14 cases, un carrer principal i una esglesia evangelista. No té supermercat, només un parell de botiguetes i un taller de fusteria.

Els pocs habitants que es veuen caminen despreocupats pel carrer principal, no hi ha gran cosa a fer. Disfruten del silenci i sembla que estan acostumats a patir les preguntes impertinents dels turistes. No podia ser menys!!, m'he aturat i m'he dirigit a un avi que jeia al sol per saciar la meva curiositat. Preguntant he averiguat varies coses:

- El gentilici correcte és 'peornadino'.
- Transcric la historia de la comuna (no arriba al grau de vila) que explica el nom:

"Se cuenta que, tiempo atrás, varios hermanos recibieron una herencia de sus padres (un matrimonio con mucho dinero). Uno recibió tierras en Placilla, otro en Teno... y a este otro hermano le tocó ¡justamente!... lo que usted está pensando. Entonces, se dio cuenta que las tierras eran poco cultivables, el terreno era pésimo y nada prometedor El (muy comprensivo) dijo: "Bueno, qué le vamos a hacer... PEOR ES NADA".

Mentre continuo conduint cap a San Fernando, vaig pensant: serà certa la història? és una rondalla local? també penso que m'agrada ser barceloní...

MTB: mike tango bravo

2010-05-05T22:58:00.000-03:00

El tema del disseny d'etiquetes de vi, segurament dona per fer un blog sencer. N'hi ha de tots els estils: clàssiques, modernes, artístiques, ecològiques, amb animals, ultra disseny, retro, gòtiques, turístiques (recordo especialment un xiringito del Maresme on es menja la paella acompanyada d'un vi rosat amb un torero a l'etiqueta, la marca és quelcom com 'viva españa' o similar, olé mis huevos!!!).

En general, el gust argentí per les etiquetes és super clàssic, la majoria són etiquetes amb fons blanc on la marca és un nom de familia o de lloc geogràfic. Tot sempre en lletres majúscules centrades i potser un bri de color en algún racó per diferènciar el varietal.
Conclusió: els linials de vi als supers argentins són molt aburrits!!!

Només en les exportacions, els argentins s'atreveixen a fer etiquetes més originals, adaptades al gust dels compradors. N'afegeixo un exemple, en un estil que batejaria de 'lacònic', simple i directe, pensat per vendre al UK. No és un hit però m'ha fet somriure, podria ser portada del blog...

El sol es pon...

2010-05-03T22:33:00.000-03:00

Les postes de sol arran de la Cordillera quasi sempre són vistoses. El sol s'amaga rera els colosos de 6.000 m. donant als núvols tempestuosos uns colors de película en Cinemascope...

El dia de la Rata

2010-05-01T18:49:00.006-03:00

A l'Argentina fer 'la rata' vol dir no anar a clase, per nosaltres fer 'campana'.
Ahir, via facebook, es convocava als estudiants mendocins de secundaria per una 'rateada' colectiva, desde les 8h fins a les 18h. Es convocava als 'ratas' a trobar-se a la plaça Independència, la més cèntrica de la ciutat.
L'èxit de la 'rateada' ha estat clamorós, es calcula que a la plaça s'hi van reunir fins a 3.000 persones que es van dedicar a prendre mate, tocar la guitarra i fer el 'botellón'. No em deixa de sorprendre l'utilitat d'aquestes noves eines informàtiques.

Adéu a la Champions

2010-04-29T21:16:00.004-03:00

Avui els diaris argentins es fan ressò de l'eliminació blaugrana a la Champions League. El diari 'Los Andes' ho explica exposant la dicotomia entre diaris catalans i madrilenys per enfocar la noticia. Trobo que és un bon punt de vista, sobretot venint d'un diari regional com és 'Los Andes'.

Risas y llanto en España por la eliminación del Barcelona
(Los Andes, 29/4/2.010)

"Los principales medios catalanes lamentaron no estar el Bernabéu en la final. Por el contrario, la prensa deportiva madrileña no disimula su alivio de poder escapar a la humillación de ver al Barça disputar el gran partido en su estadio.

Tras chocar en el muro del Inter de Milán, el Barcelona dice "adiós" a su sueño de disputar la final de la Liga de Campeones el 22 de mayo en el feudo de su gran rival, el Real Madrid, comentaba la prensa española, lamentándose en Barcelona y contenta en Madrid.

"Adiós Bernabéu, adiós", titulaba El Periódico de Catalunya, haciéndose eco de la primera del otro gran diario catalán La Vanguardia ("Adiós Bernabéu"), tras la insuficiente victoria (1-0) de los actuales campeones continentales en el partido de vuelta de semifinales, que les dejó fuera de la final.

A la inversa, la prensa deportiva madrileña no disimulaba su alivio de poder escapar a la humillación de ver al Barça disputar la final en su feudo. "Cibeles, duerme tranquila", titulaba AS en su primera, en referencia a la plaza madrileña donde el Madrid celebra sus triunfos.

AS, al igual que su rival madrileño Marca, publicaban en sus primeras páginas enormes fotos del entrenador del Inter, José Mourinho, contento en el campo del Barça tras la finalización del encuentro, considerando que el técnico portugués está más cerca que nunca de dirigir al equipo blanco.

El portugués es "plenamente consciente de que el Real Madrid está buscando un recambio" para el chileno Manuel Pellegrini, comenta Marca. "Ayer demostró que es el candidato ideal. Sobre todo porque ha sido capaz de derrotar a la bestia negra del madridismo que ha sido el Barcelona en estos dos últimos años".

"Mourinho es un líder y tras esto ha ganado muchísimas papeletas" para dirigir al Madrid. "Pero el infrafútbol que ofreció ayer no es como para entusiasmarse con la idea", afirma el director de AS, Alfredo Relaño.

Pero, ya se lamenten o se feliciten por la eliminación del Barça, los rotativos españoles estaban de acuerdo en el diagnóstico: "la mejor versión defensiva del Inter coincidió con la peor ofensiva del Barça", resumió el rotativo El País, para el que los catalanes "han perdido la chispa, la finura e ingenio y se les nota fatigados".

"El campeón claudicó ayer incapaz de romper el frontón del Inter, con un ataque inútil que no encontró ideas ni fórmulas para derrotar a un rival que jugó con diez desde el minuto 28", insistió La Vanguardia."

Nuestra Señora de Monserrat (sense -t)

2010-04-27T19:47:00.008-03:00

Avui és el dia de la Verge de Montserrat. Ja fa uns dies que sorprès vaig descobrir que a Mendoza hi ha una parroquia dedicada a la Moreneta. Es troba al barri Trapiche de Godoy Cruz, no massa lluny d'on visc.

La parròquia no és gens antiga, es va construir el 1.994 amb les donacions dels fidels del barri i es va dedicar a la Verge de Montserrat per iniciativa d'un capellà i dues families d'orígen català. L'esglesia guarda dues imatges de la Verge provinents de Catalunya, l'una a l'interior de l'esglesia i una altra, minúscula, en una mena de petita gruta a l'exterior.

La parròquia reuneix els fidels d'un barri de treballadors on els parroquians es fan anomenar 'los monserratinos'. Es caracteritzen per ser molt actius dins del barri i tenen una gran devoció per la Verge. Aquest diumenge la Verge surt en processó pel barri (com si fos la romería del Rocio), i al final, els parroquians fan una trobada festiva al voltant del temple on comparteixen dolços i pastissos. Prometo anar-hi per fer-ne un reportatge gràfic.

Aquesta parròquia no és l'única que la Verge té dedicada al pais. La més coneguda es troba a Buenos Aires, de fet hi ha un barri sencer dedicat a la Verge de Montserrat, és el 'barrio Monserrat' (lògic oi?).
Temps era temps que cap el 1.730, un emigrant català hi va fer vestir una capella dedicada a la Verge amb reproducció inclosa en el que llavors era un dels extraradis de la capital del Virreinat de la Plata. El barri llavors era habitat majoritariament per 'negros', eren els 'criollos' barreja de colons europeus, esclaus africans i indígenes. La verge ràpidament va guanyar en devoció, es diu que pel color de la seva pell, igual al dels habitants del barri.
Actualment el 'barrio Monserrat' inclou la part més antiga de la capital, amb 'el Cabildo' i 'la Casa Rosada', segurament els edificis simbòlicament més importants del pais.

Felicitats a totes les Montserrats, sobretot a la meva germana!

Tardor a Mendoza (2)

2010-04-22T20:35:00.001-03:00

Tardor a Mendoza

2010-04-21T19:23:00.000-03:00

Terratrèmol a Xile (3)

2010-04-16T21:22:00.016-03:00

He passat un parell de dies a Xile i he pogut ser testimoni de com el pais es recupera del terratrèmol del passat 27 de Febrer. He estat a Curicó, la capital del vi del pais, que només es troba a 200 km. de l'epicentre, més al sud.

He vist centenars de cases derruïdes, les més velles no van resistir els moviments del terratrèmol.
Les esglèsies més antigues de la població s'han derrumbat completament o estan seriosament malmeses, i 6 setmanes després es veuen multitud de solars buits en el lloc on hi havien cases, només en queden les parets.

En molts casos les excavadores encara no han arribat, encara es pot veure la runa, les parets caigudes, les bigues estroncades en el lloc on vivia algú. Arreu es veuen màquines i operaris treballant enmig de les runes, enderrocant restes o assegurant estructures malmeses.

I em pregunto 'On ha anat a viure tota aquesta gent?', la majoria a casa de familiars, d'altres han estat recolocats en vivendes de l'estat i d'altres encara viuen en 'campaments de gitano' improvitzats, suposo que esperant una vivenda digna.

Encara es respira l'estat d'excepció, als voltants de l'hospital de la ciutat (Curicó deu tenir uns 30.000 h.) s'ha muntat un hospital de campanya, amb dezenes de carpes on s'atén als malalts i es respira a desinfectant.
M'ha sorprès decobrir com es xilens viuen els terratrèmols amb una mena d'existencialisme vital. Quan els preguntes, expliquen que a l'escola ja els inculquen que viuen a la zona sísmica més activa del Planeta i els eduquen sobre el que han de fer si hi ha algún tremolor. Potser per això el nombre de víctimes va ser relativament baix.Amb una mena de fatalitat expliquen que en el seu destí com a habitants del pais està el patir aquestes catàstrofes cada 20 anys (els darrers grans terratrèmols van ser al 85 i al 65). És la seva 'condemna' per disfrutar d'un pais amb paisatges incomparables.

M'admira l'enteresa amb que afronten la fatalitat, i és una meravella comprovar com, malgrat la catàstrofe, el pais ha recuperat el seu pols vital i es recupera el somriure de la gent.

El fenòmen Messi

2010-04-07T23:11:00.009-03:00

Després de les darreres actuacions amb el Barça, i sobretot després del partit contra l'Arsenal, els diaris d'arreu aclamen en Messi com el millor jugador del món. Però ningú és 'MESSIes' a la seva terra, almenys per ara.

Adjunto un bon article d'ahir del diari 'La Nación', on sintetitza força bé la forma de pensar dels argentins del seu compatriota.

'Messi desnuda nuestras debilidades - La Nación - 6/4/2.010'

'El hincha argentino, que no ha tenido el lujo de verlo de cerca en la primera división de nuestro fútbol, cree que hay dos Messi. Uno en Barcelona, que juega y deslumbra, que gambetea y hace jugar, que fija la mirada en el arco y convierte de a tres o cuatro goles. Y otro en el seleccionado, que no puede desarrollar todo su potencial, que arranca con su zurda endiablada desde atrás y pierde, que apunta y convierte cuando puede.

No resulta fácil de comprender, para un muchacho de 22 años, que siendo alabado por todo el planeta se lo discuta tanto en su propio país, continuando con la tradicional frase, bastante discutible, "nadie es profeta en su tierra". Messi se siente maltratado por parte de la prensa argentina (su error es meter a todos en la misma bolsa) porque las críticas no pasan por su rendimiento futbolístico en el seleccionado. Sus más íntimos dicen que sufrió mucho en el último tiempo porque se lo ha acusado de no cantar el himno, de que es catalán, que no siente la camiseta por la que eligió jugar cuando lo tentó la federación española, que en la selección no pone la misma actitud que en Barcelona y hasta se lo cuestionó, tras ganar el Mundial de Clubes, porque le hizo un gol a Estudiantes y porque lo festejó. "Siempre va a ser así", llegó a decir entre sus seres queridos.

Cabe preguntarse, entonces, cuánto de preparada está esta sociedad para profundizar y para entender que no son antiargentinos los que han conseguido destacarse fuera del país, sino que han tenido que vivir distintas circunstancias que los llevaron a eso. Que no son el enemigo y que, incluso, hacen que el nombre de la Argentina recorra el mundo. Está a la vista, Messi no sólo desnuda a las defensas rivales sino que también desviste algunas de nuestras debilidades y fallas.'

Malalties de la vinya

2010-03-27T21:03:00.009-03:00

Una colecció de fotos amb algunes malalties de la vinya (que estic patint), n'hi per tots els gustos, fongs, insectes, aràcnids, bacteris i fins i tot virus... La vinya és com una senyoreta delicada que cal cuidar.

Mildiu (Plasmopara viticola), es tracta d'una enfermetat causada per un fong, coneguda desde fa molt de temps. Actua en periodes d'alternancia d'humitat i calor. Cal prevenir-la continuament, sobretot a la primavera. S'extén per fulles i tijes, i pot ser molt seriós si arriba a atacar el fruit. Les taques grogues en mosaic a la fulla en són un síntoma inequívoc.

Formigues: les formigues sudamericanes són terriblement agresives, aquest és un problema que no existeix a Europa. No en se dir l'espècie, en el meu cas són unes formigues negres molt grans. Després de la pluja i al final de l'estiu surten dels nius i en una sola nit poden menjar-se una vintena de plantes, literalment.
Agrobacterium tumefaciens, és una espècie de bacteria que ataca el sistema vascular de la planta seccionant-lo, asseca la planta i la fa morir repentinament. La pobra mor amb els raïms penjant... Es reconeix per formar unes tuberositats a les arrels. Molt difícil d'eliminar.
Carencia de Magnesi, en aquest cas no és una malaltia sinó una carencia nutricional del sòl que normalment es pot corregir amb adobs. La carència de magnesi és molt vistosa, les fulles presenten unes digitacions esgrogueïdes molt funkys, molt comú en els sols de Mendoza.
Áranya roja (Tetranychus urticae), són una espècie d'àcars microscòpics que viuen a les males herbes i s'enfilen a la vinya si no es tracta correctament. Ataquen a l'estiu, en condicions de molta calor i sequedat. Produeixen bultets a la fulla com de gofre belga (però sense xocolata), fent-la assecar i caure.
Falta d'aigua: un síntoma que sap reconèxier qualsevol que tingui plantes a casa i marxa de vacances. Les fulles es meceixen i les més basals s'assequen. Regar acuradament és un bon remei.

Terratrèmol a Chile (2)

2010-03-23T21:59:00.000-03:00

EL terratrèmol del passat 27-F va ser terrible per Chile i els seus habitants.
Al marge dels danys que s'han vist per TV, he pogut ser testimoni del desastre en l'indústria vitivinícola per la part laboral que em correspòn.
Per sort el gran terratrèmol va tenir lloc just abans de la verema 2010. En aquesta època els cellers están mig buits, a l'espera d'omplir'se amb el raïm de la nova collita.
Tot i així les pèrdues són grans, es calcula que les pèrdues per vessament de vi estarán al voltant dels 400 milions de litres de vi, que han anat a parar directament als desaigües.
En aquestes fotos es mostren dipòsits d'inoxidable, que degut al sotrac del terratrèmol s'han mogut de lloc, s'han abonyegat com una llauna de cervesa o fins i tot que han caigut literalment de costat. La majoria s'han esquinçat i`només això ja provoca el vessament de vi.
El vi que estava a dins, ha anat a parar directament a la claveguera. Les rates i els peixos deuen fer una gran festa...

I les barriques? No han tingut molta més sort, normalment s'apilen a 5 alçades en una mena de racks i totes ordenades en files i columnes numerades.
A la foto, sembla que un gegant hagi jugat a bitlles amb les barriques, ordenar-les serà una dura missió...
El vidre de les ampolles? Tambés s'ha trencat, no podia ser menys... això si que és una bona trencadissa...

Ràfting al riu Mendoza

2010-03-21T17:37:00.028-03:00

El riu Mendoza neix prop de l'Aconcagua i pels seus marges baixa l'aigua de desglaç dels cims nevats dels Andes.
És durant l'estiu quan el riu baixa més cabalós, corrents d'aigua marró brollen sorollosos entre rocs amb un brogit de mil dimonis, tot buscant sempre cap a l'est, els pendents més suaus de la plana i molt més enllà, com un somni, la profunditat de l'oceà Atlàntic.
Cap a l'hivern el corrent és més suau i l'aigua més cristalina, però el nivell d'aigua és suficient per practicar esports com el ràfting tot l'any.
A l'hivern no ho recomanaria gaire per allò de la temperatura, l'aigua prové del desglaç i malgrat la protecció del neoprè, els ous et queden encongits com pinyolets d'oliva...
En el ràfting, el treball en equip és clau. El capità (al darrera vestit de negre) va cridant quan s'ha de remar a babor, a estribord o en inversa. La tripulació, sis fornits mariners, executen les ordres amb destresa i vigor, malgrat els esquitxos i els sotracs de la barca. L'objectiu: arribar al final del recorregut sense volcar i amb el mínim de pèrdues humanes.
Després d'una hora de descens i força adrenalina, missió comperta!!
El riu Mendoza no és l'Amazones ni el Noguera Pallaresa però després de vagarejar els ràpids i remar ben fort, una merescuda cerveseta al final fa molt de bé...

Verema 2.010

2010-03-17T21:05:00.009-03:00

Estic en plena verema 2.010, algunes fotos de la duresa de la collita...

1/2 Marató de Mendoza

2010-03-15T23:29:00.002-03:00

Com ara fa un any, m'he apuntat a córrer una 1/2 Marató (21km.), aquest cop la de Mendoza ciutat. He fet un temps regular (2h.02m.), he acabat amb les cametes ben tiesses... M'han regalat una medalla, ja en tinc dos, soc tot un atleta!!

13 centímetres més lluny

2010-03-12T21:00:00.010-03:00

Passat el terratrèmol de Xile, i també passades una dotzena de rèpliques, salvant la desgràcia de les pèrdues humanes, s'han fet públiques algunes curioses macro-consequències del mega terratrèmol Richter-8,8, i que han sortit publicades a nombrosos diaris, no m'invento res:

- L'eix de la terra s'ha inclinat 8 cm.: No se quins efectes pot tenir això, però segur que no són bons.

- Els dies s'han fet més curts: desde el terratrèmol els dies són 1,26 microsegons més curts. A causa del moviment de masses terrestre, el gir del planeta ara és un pèl més ràpid. Un microsegon no sembla massa cosa, però això vol dir que complirem anys més ràpid?, que podrem viure més anys? que ens marejarem per rotar més ràpid?

- Tota la zona propera a l'epicentre s'ha bellugat cap a l'oest, Concepción está ara 3,03 m. més a l'oest que abans, Santiago ha bellugat 27 cm, Mendoza está ara 13 cm. més a l'oest!!! i Buenos Aires ha bellugat 5 cm. també a l'oest.

Una mica és com si el continent s'hagi estirat com un xiclet... costa d'imaginar que una ciutat plena de gratacels com Buenos Aires es pugui moure 5 cm. amb arbres i tot, com si res, com si estigués sobre una catifa...

Això vol dir que estic 13 cm. més lluny de Barcelona? No sembla gran cosa, un passet, però això és per sempre? Vol dir que el bitllet d'avió serà més car? Que tinc la familia més lluny?

- Una illa propera a Concepción ha emergit i ara medeix 2 metres més que abans. S'estan fent medicions a l'Aconcagua (6.952 m.) i sembla que hauria augmentat 50 cm l'alçada.
Vol dir que hem de canviar els llibres de geografia? Vol dir que els andinistes ara ho tenen més complicat perquè han de pujar més amunt?
Tot plegat em fa pensar que La Terra és un planeta viu en el qual hi som de préstec, com formigues al jardí...

La cura de la vinya

2010-03-09T18:58:00.006-03:00

Com qualsevol ésser viu, la vinya és una planta susceptible de posar-se malalta. Si volem tenir una bona collita de raïm a la tardor, cal tenir-ne cura durant tot l'any, especialment a la primavera. La vinya és com una nena delicada, és sensible a tota mena de mal·lures: fongs, àcars, arnes, cucs... fins i tot virus i bactèries.

Les enfermetats més comunes són uns fongs anomenats 'mildiu' i 'oïdi'. Per protegir la planta d'aquests fongs, es fan varis tractaments al llarg del cicle vegetatiu de la vinya, de forma de protegir-ne les tijes, les fulles i els fruits. La composició dels tractaments és molt variable però el més freqüent és pulveritzar solucions de coure i/o sofre (en líquid o en pols) per evitar els fongs. En llocs com Mendoza (amb un clima molt sec) 3 o 4 pulveritzacions anuals poden ser suficients per evitar l'atac dels fongs, en llocs humits com Galicia, en poden caldre més de 12.

A la foto de sota es veuen els efectes del 'mildiu' (plasmopara viticola) en una fulla de vinya. El 'mildiu' és un fong molt comú en molts tiupus de cultius, quan l'atac passa de la fulla al fruit, la collita corre el risc de perdre's o ser de baixa qualitat.

L'Albert a Mendoza

2010-03-05T22:50:00.000-03:00

El darrer dissabte havia d'anar a Chile per trobar-me amb l'Albert (el meu germà) a Valparaiso. Però el terratrèmol del dissabte va fer impossible que ens trobessim, jo no vaig atravessar la cordillera i ell ha estat vagant per Chile buscant una forma de tornar. Al final li han donat un vol de sortida cap a Barcelona que deu sortir en aquests moments desde Buenos Aires, així que ha fet una parada tècnica de 24h a Mendoza per visitar-me.

A Mendoza ha pogut conèixer la ciutat, ha gaudit de la carn argentina (de vedella s'entén) i del vi d'un servidor. També hem gaudit dels supermojitos del carrer Arístides de matinada, cosa que ens ha fet llevar a l'endemà amb vacilacions, per anar a visitar les vinyes i el nou celler.

A les vinyes hem comprovat l'estat de maduresa del Malbec, sembla que encara li queden un parell de setmanes per ser collit. M'ha agradat molt rebre la teva visita broder, gràcies!!

Terratrèmol a Xile

2010-02-27T20:12:00.008-03:00

He estat de sort, aquest matí havia de volar a Santiago per trobar-me amb el meu germà i passar el cap de setmana a Valparaiso. A l'aeroport de Mendoza m'he trobat que els vols a Santiago estaven suspesos i llavors m'he enterat de la noticia del terratrèmol.

Ha sigut un terratrèmol molt fort, de 8,8 a l'escala Richter (que va de 1 a 9), 2 punts més fort que el de Haití. L'epicentre ha estat a 400 km al sud de Santiago, molt aprop de Curicó, la zona de vinyes que he fotografiat varies vegades.
El terratrèmol també s'ha deixat sentir a Mendoza, però amortit a 4 punts de l'escala Richter, d'aquests n'he sentit uns quants, tot belluga de forma circular com una batidora...
Chile és un pais preparat pels terratrèmols, la majoria de cases són baixes i de materials lleugers per minimitzar els danys. Els habitants del pais són educats a l'escola sobre que fer en un terratrèmol, normalment cal obrir una porta (per assegurar-se la sortida), aixoplugar-se sota portes i/o taules, tancar llum i gas i sortir a l'exterior si possible.

A mesura que passen les hores la gravetat de destrucció i mort es fa patent. Espero que la determinació dels xilens els ajudi a superar aquests moments d'incertesa.

PIlar Rahola a l'Argentina

2010-02-21T13:16:00.004-03:00

'La feina ben feta no té fronteres' és un lema que s'aplica en el cas de la Pilar Rahola.
La Pilar és molt coneguda a l'Argentina, ha estat convidada múltiples vegades a participar en programes informatius i d'opinió del pais. També escriu regularment a 'La Nación', el segon diari del pais, de caire conservador.

En les seves aparicions opina de tot: del govern argentí, dels maltractes a la dona al pais, de les dictadures populistes del continent (Chávez i Castro) i de qualsevol altre tema opinable.
L'any 2007, va ser especialment convidada per fer el discurs de l'acte de conmemoració de l'aniversari de l'atemptat a l'embaixada d'Israel a Buenos Aires, és ben coneguda la seva tendència pro-sionista.

Uns videos de mostra...

El Cuis

2010-02-06T16:56:00.011-03:00

Sorprès he descobert un animaló molt comú a tot el pais, especialment a les zones més seques: es tracta del Cuis (microcavia australis), un petit rosegador cosí dels hàmsters.

Es distingeix dels ratolins perquè no té cua i fa cara de bonàs (sembla sortit dels estudis Disney).

Quan els espanyols van descobrir Amèrica, el varen anomenar 'conejillo de Indias'.
I no és gens difícil de veure, té hàbits diurns i se'l veu creuant despreocupadament carreteres en zones de matoll deshabitades.

El nom de Cuis imagino que deu venir perquè quan t'hi acostes fa 'cuí, cuí, cuí, cuí!!!' per alertar els seus colegues que hi ha un perill. Moniiíssim!!!

En globus pels Andes

2010-02-04T23:01:00.000-03:00

Adjunto noticia apareguda avui al diari 'Los Andes'. En Josep Maria Lladó és un conegut 'globus-nauta' d'Igualada.

Dos pilotos extranjeros lograron cruzar la cordillera en globo. (Diario Los Andes, 4/2/2010)

"Navegar por los aires a nueve mil metros de altura a bordo de un globo aerostático para observar desde lo alto el cerro Aconcagua fue un sueño por el que Josep María Llado Costa (49) trabajó muy arduo.
Por supuesto que el ingrediente fundamental de la travesía que el catalán concretó junto a su par alemán Uwe Schneider (47) consistió en mantener su espíritu de aventura intacto. De hecho, nuestra provincia fue testigo de su valentía ayer al mediodía, cuando la nave que llegó desde el otro lado de la cordillera de Los Andes aterrizó sin problemas en un descampado de la localidad de Ugarteche.

Como estaba previsto, el 'Aconcagua' -tal como fue bautizado el globo cuya capacidad es de 3.500 metros cúbicos- partió a las siete y veinte de la mañana desde la ciudad de Ilapel (capital de la provincia de Choapa). Fueron poco más de cinco horas en las que los pilotos ganaron el cielo llevados por el viento que sopló a favor. "El tiempo fue muy bueno, no tuvimos ningún inconveniente", comentó Josep a poco de llegar a tierra mendocina.

Su alegría no era para menos: hace seis años, el intento de atravesar por lo alto las montañas no tuvo los resultados esperados para el piloto catalán.

Sin embargo, la meta siempre quedó rondando en la cabeza de Josep, quien a partir de esa experiencia extremó sus medidas de perfeccionamiento y durante todo este tiempo programó el nuevo desafío. Fue hace dos años, cuando Josep decidió invitar a su proyecto a Uwe, pues el desafío así lo requería. "Es uno de los mejores y además una persona excepcional, por eso le propuse compartir todo esto", agregó el catalán.

Así, volver a tomar vuelo significó -además de estudiar en detalle las condiciones climáticas y geológicas cordilleranas- reforzar la nave. Los pilotos sumaron un equipo de oxígeno para cuatro personas y a fuerza de gas propano líquido y nitrógeno lograron mantener la estructura de nylon de silicona en pleno ascenso.

Pero la odisea además implicó agregar implementos tecnológicos, como un localizador electrónico y un botiquín para enfrentar cualquier emergencia. "Cuando estás arriba tienes mucho trabajo; quieres mirar y aprovechar cada momento pero al mismo tiempo tienes que hablar por radio, filmar, ver si el quemador está en condiciones y controlar el oxígeno", explicó Josep en un castellano claro.

El camino que el globonauta supo forjar a lo largo de su carrera, que comenzó hace más de treinta años, ha estado bañado de hazañas y vivencias. "He volado desde el polo norte hasta el sur y de todas mis experiencias ésta es una de las más representativas", confió. Ahora, entre sus desafíos figura explorar los cielos de África, aunque con haber superado las alturas del Aconcagua dijo sentirse más que satisfecho.

Para el piloto alemán Uwe esta vivencia marcó a fuego su vida. Según contó una vez en tierra firme, allí, en lo alto, uno logra darse cuenta de la inmensidad de la naturaleza. "Con las montañas tan grandes que tiene Los Andes te sientes una hormiga. Es una sensación grandiosa", describió el profesional".

Aclareixo que la foto incial no és l'Aconcagua, és el mateix globus a través dels Alps austríacs.

La Laguna del Diamante (2)

2010-02-01T22:02:00.015-03:00

El darrer cap de setmana em varen venir a visitar l'Andreas i la Marisol desde Suissa. Crec que feia com quatre anys des del darrer cop que els vaig veure!!. Els vaig portar a visitar la laguna del Diamante, per mi un dels racons més bells de la provincia, a uns 180 km. al sud de Mendoza.
Ja hi havia estat fa un any a la llacuna, però el lloc és tant fantàstic que no em cansa de repetir, la Cordillera es mostra inmensa i majestuosa, i em sembla que hi tornaré aviat però per pujar al volcà que corona la llacuna, el Maipo (5.333 m.), que té un aspecte imponent i fa de frontera entre Chile i Argentina.
L'altre atracció de l'indret són els guanacos, un tipus de camèlids salvatges que viuen al llarg de tota la Cordillera, están protegits i no és gens difícil de veure'ls pasturant en alçada.
Varem passar llarga estona contemplant-los, era com veure un programa del 'National Geographic'. El ritual d'aparellament del guanaco es pot resumir com: 'Ells' persegueixen les 'elles' en llargues curses camp a través, 'ells' les atrapen tot mossegant-les les cuixes en senyal de devoció i fent un gemec gutural que ressona entre les muntanyes. 'Elles' fugen corrent però no massa, lo just per ensenyar airosament les cuixes. 'Ells' les atrapen de nou, es repeteixe la seqüència 'mossegades a cuixes+ gemecs guturals + persecució camp a través' fins que elles rendides es deixen muntar ardorosament. Tot acaba amb un llarg gemec gutural...
La llacuna és rica en peixos, sobretot truites de riu. En aquesta època molts pescadors venen per capturar-les, pesquen amb mosca o cullereta i només poden pescar 2 truites per dia segons l'espècie.. Em vaig sentir identificat amb un pescador, pescant assegut en una cadira birra en ma.
Quan el vent s'atura, la llacuna es transforma en un mirall inmens i reflexa tot el que l'envolta i al mateix temps quasi pots veure peixos i algues sota les seves aigües cristalines.Prendre un mate arran de llac veient els pescadors i els guanacs, es pot ser més argentí?

Gràcies Andreas i Marisol per la vostra visita, han vingut desde Suïssa!

El Dakar a Mendoza (2)

2010-01-22T22:06:00.000-03:00

Per segon any consecutiu el Rally Dakar ha passat per Mendoza deixant postals increïbles. La gent s'ha apilat a la vora de les carreteres per observar d'aprop els intrèpids (?) corredors.

'Panchos' i 'Pancherías'

2010-01-19T21:39:00.000-03:00

Sempre he estat un fan dels frankfurts: després d'anar al cine, abans d'anar a un concert, després d'un exàmen, hi han mil i una ocasions on un 'frankfurt' dona la talla.

Sorprès he descobert que a l'Argentina, els 'frankfurts' els anomenen 'panchos' i els llocs on venen panchos són les 'pancherías'. A Sud-Amèrica Pancho també és el diminutiu de Francesc, això seria Paquito o Cesc.

Les 'pancherías' argentines són establiments pintorescos per definició, els vapors del 'pancho' han d'estimular l'imaginació dels seus propietaris perquè sovint s'atreveixen a decorar els seus locals amb tota mena d'estils: colorejats, moderns, colonials, pop, bruts, amb motius filosòfics... res a veure amb l¡estil germànic dels ostres frankfurts. I per mostra un botó, la salsitxa en forma de tita no te pèrdua...
També són curioses de veure les cartes de les 'pancherías', la bàsica és d'aquesta manera:
- Pancho. (frankfurt a seques)
- Pancho con queso.
- Pancho con poncho. (amb bacó)
- Pancho con poncho, queso y lluvia de papas. (un complert)
- Superpancho. (mega frankfurt que admet tots els aditius)
Per cert que un 'pancho+soda' costa uns 7 pesos, això és 1,3€, seria el fast food més barat que un pot trobar...

Vistes des d'una finestreta d'avió

2010-01-14T21:18:00.000-03:00

En els anants i vinents des d'Argentina, m'agrada enganxar el nas a la finestreta de l'avió. Molt sovint es veuen vistes fantàstiques.

Els núvols són la principal font de diversió, quan no tapen la vista, adopten mil i una formes diferents. En aquest cas veig com un ramat de xais pasturant en un camp celestial infinit.
A vegades la terra nua mostra formes i textures capricioses: en aquest cas és com una pell de dona madura solcada per les arrugues, que són rieres seques de fa temps.
L'agricultura marca definitivament el perfil terrestre. A vegades en misterioses formes circulars, que són el resultat d'irrigació en circumferències. Altres cops són llarguíssimes llenques de terra cultivada, imagino el tractorista que les ha de recórrer...

BON NADAL

2009-12-23T17:27:00.004-03:00

Estic a l'aeroport de Buenos Aires esperant l'avió que m'ha de portar a casa. Si, dic 'a casa' perquè després de quasi 2 anys expatriat segueixo pensant que casa està a Barcelona.
I com que 'per Nadal cada ovella al seu corral', jo no podia ser menys... BON NADAL a tothom!!!

Catalunya 4 - Argentina 2

2009-12-22T23:24:00.000-03:00

Si ahir parlava de crítiques a en Messi, avui, amb la derrota argentina d'ahir contra Catalunya les crítiques ferotges són contra en Maradona. Per sort el Messi estava lesionat que si no li tocava rebre. El més divertit són els comentaris particulars a les notícies dels diaris, no deixen titella amb cap: catalans, Messi, Maradona, tots ben afeitats...
---
"Acabo de llegar de la cancha de Barcelona y ver el HORROR ARGENTINO, no jugamos a nada, no hacemos una jugada, nadie se habla en la cancha, no hay un armado, solo 10 jugadores que se la juegan solitos para hacer la heroica. Por favor Diego RENUNCIA¡¡¡¡¡¡"
---
"El comentario en la platea es de agradecimiento a Maradona porque deja que los seleccionados de medio pelo se agranden, (Bolivia, Peru, Ecuador, Catalanes ) asi no pasamos la primera ronda...Messi...bien gracias ese pecho frio creo que ni a la cancha fue...NO LO LLAMES MAS ...no siente la camiseta..solo le interesa Barcelona y no tiene ni el caracter , ni el liderazgo para estar en la seleccion. Es un muy bue jugador pero tiene SEVEN UP en las venas. SE NECESITA UN DIEZ URGENTE... se que no es el ideal , or su entorno y su mal manejo del vestuario...pero quien , ?? Riquelme??"
---
"No entiendo còmo los argentinos seguimos soportando a este gobierno y a este cuerpo tècnico, es increìble que la minoria ignorante nos domine. o la minoria somos la gente pensante????"
---
"Da lastima ver a la Seleccion argentina en el nivel que esta, no nos respeta mas nadie, ni tan solo una pseudo selección de joda."
---
"No hubiera sido mejor jugar contra Liechestein? Catalunia nos hizo un baile."
---
"Es una enorme necedad tirar el prestigio a los chanchos como se esta haciendo con la Seleccion Argentina de futbol. Claro que todo esto es el negocio de cuatro vivos, en el que esta incluido Maradona. Se jugo contra un rejuntado de mediocres corredores catalanes y se perdio, sin atenuante, 4 a 2, que bien pudo ser mucho mas abultado."
---
"Ningun jugador debería ir a jugar contra una Seleccion ultra improvisada, quemando su prestigio personal. Los dueños de los jugadores, los clubes, que tiene dirigente de verdad, van a hacer como el Barcelona hizo con Messi, van a exigir que no le pongan a su jugador, con la excusa de que esta lesionado o cualquier otra. Estamos en una caida vertical hacia el abismo"
---
"Maradona: Segui chupando!. Pelandrúnes, en el mundial "
---
"Estaba seguro que esto iba a pasar, desde el momento que no ponian al ESPAÑOL, para que no se queme; es que no le tenian fe a nivel tecnicoa a la seleccion; bueno esto es lo como nos va a ir en el mundial; mal necesario para hacer una purga, empezando por la afa y pensar seriamente para el 2014"
---
"Catalanes??? Porqué no juegan contra la selección de Retiro? y luego la de Chacarita?"
---

Estudiantes 1 - Barça 2

2009-12-20T23:57:00.012-03:00

Tots els medis argentins parlaven de la finalíssima entre Estudiantes i Barça. I la finalíssima va ser guanyada, merescudament, pel Barça.
La majoria de periodistes del pais alaben el paper de Messi amb el Barça, però alguns li retreuen que no aconsegueixi el mateix amb la selecció argentina. Al carrer molts argentins de peu no entenen que Messi fes el darrer gol i el celebrés amb tanta profussió, tal com es va veure per TV.

Jo no entenc de que s'extranyen, en Messi celebrava un gol importantíssim pel seu club, i Estudiantes no representa la selecció nacional argentina.
Es pot ser tant irracional? A l'Argentina i en questions de futbol sembla que si: els seguidors d'Estudiantes han declarat en Messi persona non grata a La Plata.

Es fa cert allò que ningú és profeta a la seva terra.
Adjunto l'article de premsa referit:

"Las curiosas pintadas contra Messi en La Plata (Clarín, 20/12/09)

La hinchada argentina se echó a la calle para cargar contra el delantero del FC Barcelona Lionel Messi, autor del tanto de la victoria del conjunto culé en la final del Mundial de Clubes, en la que se impusieron al Estudiantes de La Plata por 1-2 para alzarse con el título.

Poco después de la conclusión del choque un grupo de aficionados argentinos protestaron contra el '10' culé, al que le achacan su escaso rendimiento con la selección nacional y sus excelentes actuaciones cada vez que se enfunda la casaca azulgrana.

Así, las paredes de La Plata, capital de la provincia de Buenos Aires, aparecieron pintadas que insultaban a Messi. La hinchada también coreó: "Messi no es argentino", al igual que "Messi, haz eso en el Mundial"."

La religió a l'Argentina

2009-12-15T23:06:00.000-03:00

L'estat argentí és defineix com a laic i la llibertat de culte és una garantia constitucional. Com a Espanya, l'estat li reconeix a l'Esglesia Catòlica un paper preeminent entre tots els credos i compta amb un estatus jurídic i impositiu diferenciat.
Segons dades estadístiques actualitzades, els credos principals del poble argentí són:

- Catòlics: 76%
- Ateus i agnòstics: 11%
- Evangèlics: 9%
- Testimonis de Jeova: 1%
- Mormons: 1%
- Jueus: 1%
- Altres: 1%

Si comparem amb Espanya, l'Argentina gaudeix d'una major variació de religions alternatives al catolicisme, la major part són religions cristianes d'origen protestant.
Com a punt positiu pel credo dominant, m'he fixat que les esglesies catòliques són plenes els diumenges, amb gent gran però també amb gent jove. La 'Verge de Luján', amb santuari a la província de Buenos Aires, és l'equivalent a la nostra 'moreneta'.
Però el que més m'ha cridat l'atenció és que la major variació de cultes religiosos sobre el paper, és fa essencialment visible en els barris més pobres de les ciutats.És en aquests barris d'extrarradi (anomenats 'villas miseria') on les religions alternatives han trobat el caldo de cultiu ideal per sumar fidels al marge del credo catòlic dominant.
Pels seus carrers s'hi troben habitualment parelles de mormons evangelitzadors i sobretot s'hi veuen una infinitat de cartells que anuncien centres de reunió dels credos més pintorescos, almenys per mi.
Sento una gran curiosotat per assistir a les reunions d'aquests credos i experimentar com propaguen la seva fe.També he vist anunciats curanderos (són una religió?), que prometen visionar el futur i suministren pocions especials. Esclar que nosaltres tenim l'equivalent en el Rappel oi?